L’escriptor i editor de La Magrana, Carles-Jordi Guardiola Noguera, va presentar a la llibreria Parcir la primera part de les seves memòries, amb un títol suggeridor i alhora volgudament subjectiu.
A la urbanització de les Brucardes hi ha un camí que recorre part del seu perímetre, una ruta fàcil i segura, de notable interès geològic i amb unes magnífiques vistes.
El 14 de novembre de 1953 es va fundar l’entitat Associació d’Amics de la Història de Manresa, al soterrani de la llibreria Xipell, de Francesc Oliveras, notícia que el diari Manresa no va recollir.
Coincidint amb el trentè aniversari de la creació d’El Galliner, el periodista cultural i crític teatral Joaquim Noguero conversa amb Joan Morros sobre el paper d’aquesta entitat cultural en la recuperació i la programació del teatre Kursaal.
L’arqueòleg Eduard Sánchez va comentar La història sota terra: arqueologia i arquitectura subterrània al subsol de la Seu, dins les Jornades Europees del Patrimoni.
Els motors híbrids dels cotxes van aparèixer com una resposta a una necessitat molt clara: reduir el consum de combustible i la contaminació sense renunciar del tot als avantatges del motor de combustió tradicional.
Enguany són tres les obres finalistes del Premi Joaquim Amat Piniella. I el jurat ho tindrà especialment complicat per emetre un veredicte, perquè no poden ser tres llibres més diferents.
Fa set anys, un d’aquests malvats em va robar la llibertat i va provocar un gir de 180 graus en la meva monòtona, avorrida i poc exemplar vida quotidiana.
Que el caos d’aquests dies no hagi comportat dimissions polítiques com la de la consellera Paneque, màxima responsable de la situació a Catalunya, demostra el seu poc nivell democràtic.
Dolors Bramon Planes va presentar L’Alcorà una immersió ràpida a la llibreria Parcir, conjuntament amb els Amics de l’Art Romànic del Bages. És actualment qui més coneix l’Islam a Catalunya.
L’any vinent farà trenta anys de la publicació al Regne Unit del primer llibre de Harry Potter. La generació que va créixer amb aquella saga és també la del gran canvi d’època: l’única que ha vist concentrat en dues dècades un salt històric que abans requeria segles.
Al sud de la ciutat, a la riba dreta del Cardener i al costat del camí de la torre de Santa Caterina s’alça aquesta capella construïda el 1922 per substituir-ne una d’anterior que es va haver d’eliminar per ampliar les vies de l’estació de la Renfe.
Parlem en aquesta ocasió d’un paratge excepcional del Solsonès i alhora del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, l’anomenada roca de Canalda.
Amb una sala gran pràcticament plena, la producció de Xavier Albertí despulla la prosa de “La Corona d’espines” per mostrar que els pecats del passat reneixen en el present.
Ara que és temps d’encendre la llar de foc –que al Bages, per cert, anomenem habitualment el foc a terra–, és un bon moment per parlar d’un altre mot caigut en desús, però que manresans d’una certa edat recorden o encara fan servir.
