El 18 de març, vam viure l’esclat de la vaga de mestres a casa nostra. No fa pas gaire eren els metges que manifestaven el seu malestar davant de les actituds de l’Administració per no atendre les seves demandes. Què està passant, que els nostres mestres i metges hagin arribat a prendre decisions no volgudes davant de les mancances que cada dia tenen per el desenvolupament de les seves tasques professionals? I com és que siguin tan poc escoltades les seves reivindicacions del tot conegudes per la ciutadania, que està molt preocupada perquè dues de les potes més importants del sistema democràtic d’un país rebin tan pocs recursos per atendre els infants i joves, i també per poder atendre amb qualitat l’atenció de la salut que mereixem totes les persones que vivim a Catalunya, tinguem l’edat que tinguem.
Mireu, he estat mare i també soc una iaia en aquests moments. Quan els meus fills anaven a l’escola pública ens sentíem agraïts per la feina que feien els mestres, eren apreciats i volguts per les famílies i pels infants, però llastimosament ara no és així per moltes causes. Ara no ho explicarem, però tots les coneixem. Després, quan he acompanyat els meus nets a l’escola també hem valorat molt positivament tota la tasca docent que desenvolupaven tant a la primària com a la secundària. En aquests moments vull llançar un missatge cap als docents: estem al vostre costat, no us rendiu, teniu raó en les vostres demandes i part de la ciutadania us dona les gràcies pel vostre esforç i pel vostre patiment en l’actualitat. També, vull parlar del col·lectiu dels metges i metgesses, no defalliu, perquè les vostres demandes milloren la nostra salut. Nosaltres, la ciutadania, seguim la vostra lluita per una sanitat pública i de qualitat, i cada vegada que sortiu al carrer us seguim i animem, estem al vostra costat! I un missatge per a la classe política: a veure si també us moveu per canviar totes les burocràcies que priven els mestres i metges de fer la seva feina sense ser coaccionats pels funcionaris de torn, que segueixen ordres de les respectives conselleries, responsables de tot aquest malestar. No és només un problema econòmic, que també ho és, és un problema d’actitud política envers les problemàtiques que vivim la ciutadania, que està molt preocupada per tot el que està passant.
