Al seu dia van arribar per quedar-se, l’homo sapiens, la roda, el paper, els diners, l’escriptura, els bancs, els ordinadors, els cotxes, el tabac, els forats a la roba, els sargits ... Ara, com si se’ns acabés d’acudir la frase, tots sentenciem categòricament: ”La intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se!”, obviant que hi ha milions de possibilitats que mai no s’esdevindran, com la Intel·ligència Ferrovial o la Menstruació Artificial, que segurament passaran de llarg perdent-se en l’obscur túnel de l’oblit.
En Josafath, acaba d’arribar a Manresa. És diumenge al matí i, aprofitant el bon temps, s’escapa per prendre contacte amb la ciutat. En plena reflexió existencial buscant la veritat interior, com és preceptiu en els dies de Quaresma, es troba amb una centúria de legionaris romans lluint cuixam i ràpidament calcula que deu fer uns 2040 anys que estan patrullant a la recerca de lacetans. Els soldats pugen rabents des del Born perseguits per un grup de persones uniformades amb granotes de color taronja que van desbocades pel centre de la ciutat fent fotografies. En Josafath és nou a la ciutat i no perd detall. “Dec ser a Roma?”. Despistat, topa amb una gran portalada que el convida a entrar al món medieval manresà: “La Fira de l’Aixada”, llegeix, i es prepara per a un viatge enrere de 680 anys. “Interessant!”. Hi entra, res no sembla gaire vell –no sap que es farà la setmana que ve–, i en una plaça presidida per un edifici amb banderes al cap, observa com una colla de gent enfaixada de totes les edats, amb camisa grisa i pantaló blanc, s’amunteguen al mig sense pudor. Intenta consultar la seva base de dades per esbrinar de què es tracta, però li sona l’alarma i fuig corrent. És l’hora programada i ja el deuen trobar a faltar. Gairebé tira a terra un senyor amb gel·laba i detecta que té l’estómac buit, en compliment, com és preceptiu, del dejuni del Ramadà, instituït 1.448 anys abans. Quan arriba al destí, darrere d’uns soldats lluint casaca blava immaculada i armats amb fusells del 1714 que es fan fotos amb una noia bronzejada obrint una porta, reconeix la filera de fanals vermells davant del teatre Conservatori anunciant que, a dintre, es fa un acte per donar la benvinguda oficial a l’any xinès 4.724 del cavall de foc. Al Josafath no li importa gaire saber en quin any està, per a ell tot són números. Entra. La funció està a punt de començar i, a l’escenari, es col·loca a lloc amb vuit robots més per executar un ball de bastons. La imitació és tan perfecta que ningú no s’ha adonat que els dansaires no són humans. Ja estan aquí, entre nosaltres, han vingut per quedar-se.
