És d’agrair que, al llarg dels darrers anys, diferents artistes plàstics s’hagin avingut a embellir el barri vell, pintant murals de colors vius en parets mortes. Tots sabem que l’esperança de vida d’una pintura de carrer és sotmesa a molts imponderables: l’enderroc de la paret i la reedificació d’un solar; la humitat, la pols i la pol·lució; la mà vandàlica dels trinxeraires... Tanmateix, és de doldre, quan això passa, que ningú s’ocupi de vetllar pel manteniment d’aquests murals, envellits prematurament i deixant al descobert unes nafres que fan encara més visible l’estat de decrepitud i deixadesa de l’entorn. Com diuen les Sagrades Escriptures, si allò que es fa no es refà quan es desfà, més val deixar de fer-ho. D’aquí que el Creador amb un cop en tingués prou.
