INDRETS

El forat del Buli

És un indret fins fa poc no gaire conegut, tot i que darrerament ha calgut regular-lo per l’afluència de persones d’arreu de Catalunya.

per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló, 13 d'abril de 2026 a les 10:21 |

Es troba situat a la comarca de la Noguera, a l’únic municipi d’aquesta comarca que pertany al Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, conjuntament amb diversos poblets de les comarques del Solsonès i de l’Alt Urgell. En conseqüència, és a l’extrem occidental del parc; mentre que el municipi és alhora l’extrem oriental de la Noguera. Localitzat sobre un aflorament de materials carbonatats del Cretàcic Superior –d’uns 80–90 milions d’anys, d’antiguitat–, es situa als sectors més occidentals de la serra d’Aubenç, una alineació muntanyenca que més enllà s’estén per Coll de Nargó i Peramola. Ve a ser la continuació de la serra del Montsec, amb una lleugera desviació cap a l’ENE. Forma part del mateix Mantell Pirinenc, que s’estén gairebé d’Oest a Est, des de la Ribagorça –des de més enllà de Benavarri– fins a l’Alt Urgell, quasi a tocar de Santa Pelaia.

La serra d’Aubenç, on es localitza el forat del Buli, té els mateixos caràcters geològics que el Montsec. És un dels congostos més estrets oberts pels rius catalans. Ha estat obert pel riu Rialb, procedent del poble de Bóixols –del terme d’Abella de la Conca–, on s’ha format per la unió de dos rierols: Colell i Pujals. Així, neix al Geoparc Orígens. Quasi immediatament entra a l’antic terme de Gavarra –ara de Coll de Nargó–, per passar després a terme de Sant Martí de Rialb: és a dir, al terme actual de la Baronia de Rialb, al Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu. Pel que fa al forat del Buli, cal dir que hi ha indrets molt espectaculars. Per una banda és estretíssim, amb parets de prop de 300 metres. Té una llargada d’uns 500 metres, tot i que la part més estreta és de sols uns 30–40 metres. En bona part aquesta zona més estreta el riu ha quedat parcialment soterrat, com a conseqüència dels despreniments de blocs de les parets. Però amb les degudes precaucions es pot recórrer aquesta zona tan estreta i espectacular.

 

Nom del paratge: Forat del Buli, dintre del congost del Buli, del riu Rialb. Situació: Terme municipal de la Baronia de Rialb, dintre de l’antic terme de Sant Martí de Rialb, també denominat Sant Martí de Taravau o Sant Martí del Puig. Tot i això, els vessants orientals pertanyen a l’antic terme de Gavarra, ara Coll de Nargó. Forma part de la comarca de la Noguera i alhora del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, en els sectors més occidentals. Situació geològica: Dintre del Pirineu Meridional, als indrets denominats molt sovint Prepirineu. Es troben sobre el Mantell de Corriment del Montsec. Aquest lloc, es situa a la serra d’Aubenç, la qual forma part d’aquest mantell. Procedència del nom: Sembla que  procedeix dels fenòmens relacionat amb la surgència de les aigües del riu Rialb, en travessar els indrets més esfondrats, ja que sovint l’aigua brolla amb força, amb un aspecte molt semblant al de l’aigua bullent. Materials geològics: Els materials geològics que formen els relleus del voltant, pertanyen al Cretàcic Superior i tenen una antiguitat d’uns 80–90 milions d’anys. Són fonamentalment carbonatats, majoritàriament calcaris. Edat de formació:  Com a altres indrets, aquests imponents relleus de calcàries es van formar durant el Cretàcic Superior. Posteriorment, en elevar-se durant el plegament alpí, es van formar les serraladades, després de produir-se els successius encavalcaments. I posteriorment, es va establir la xarxa fluvial, que va anar travessant les serralades, encaixonant-se i donant lloc als congostos, possiblement durant els darrers quatre milions d’anys. Curiositats: El Rialb, que ha originat el congost i el forat del Buli, sembla que deu el seu nom al color clar de les seves aigües, que neixen i discorren em bona part per terrenys calcaris. Segons Coromines, el nom procedeix de la contracció de rivus albus o riu blanc.

Participació