Aquesta temporada he comprat, per primera vegada, el Toc de teatre. L’abonament em permetrà assistir a cinc representacions de primer nivell al Kursaal a un preu més que raonable. Fins ara m’hi havia resistit, perquè no m’agrada fer plans amb temps, però davant de la reiterada constatació que si vaig a última hora pràcticament mai no trobo entrades, finalment hi he sucumbit. No va ser fàcil, perquè pocs minuts després que es posessin a la venda els abonaments ja costava trobar butaques ben situades.
La reobertura del Kursaal l’any 2004 va suposar la possibilitat de seguir l’actualitat teatral als espectadors de la Catalunya central sense haver de baixar cada dos per tres a Barcelona. I els avantatges van multiplicar-se amb l’impuls d’abonaments o iniciatives –que permeten, per exemple, que el jovent vagi al teatre a preus irrisoris– que fidelitzen el públic com no sé si passa a cap altra ciutat del país. Encara que segurament hi ha qui troba a faltar una presència més gran de propostes arriscades i experimentals, no es pot negar que gairebé tot el que val la pena passa una hora o altra per Manresa.
Tot això ha estat i és possible gràcies a l’existència d’una associació cultural sense ànim de lucre com El Galliner, un equip de voluntaris que són els encarregats de dissenyar i gestionar la programació. Sé que no explico res que no sàpiga tothom, però de tant en tant val la pena recordar-ho, per posar en valor el que tenim.
I ara és un bon moment per fer el recordatori, perquè El Galliner –entitat de la qual formen part persones de molta vàlua com Àngels Fusté, Joan Closas o Rosa Clarena, entre moltes altres– no seria el que és sense la presència de l’incansable Joan Morros, pedagog i activista cultural a qui segur que no fa falta que us presenti, que ja ha rebut més d’un reconeixement, com el Premi Bages de Cultura o la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural, i per qui s’està promovent una recollida de signatures, a través de la plataforma Action Network, amb l’objectiu que la Generalitat li atorgui la Creu de Sant Jordi. Ja heu signat?
