Dins les diverses presentacions que ha fet a les entitats i institucions de la ciutat, el director de Regió7, Josep Lluís Micó, va divulgar algunes de les interioritats del diari i la seva relació amb la IA a l’associació Viure i Conviure, el darrer col·lectiu que li faltava.
Després que el 7 de febrer, Josep M. Mata Perelló parlés de la geologia de Sallent, però molt especialment del que va passar al barri de l’Estació, amb el perill que persisteix, en el marc de la matinal de neteja als entorns del castell de Sallent, l’Ajuntament sallentí el 7 de maig va dedicar una jornada gairebé específica per saber-ne la situació actual.
Pere A. Fàbregas Vidal, no era enginyer, però va treballar amb ells colze a colze. Com a economista, va estudiar a ESADE i a tercer de carrera va fer pràctiques a Catalana de Gas. Mentre als enginyers els pagaven 4.000 pessetes l’estiu, a ell, pel fet de no ser-ne n’hi donaven la meitat. Amb els anys els va acabar manant a tots. Va arribar a ser el segon de Pere Duran Farell dins l’empresa, i fins i tot li feia els discursos. Van treballar plegats uns trenta anys.
Quim Gibert Font és autor de diversos llibres, el darrer Allà d'allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent, publicat per Llibres de l'Índex, el 2024. Nascut a Arenys de Mar fa 64 anys i establert a Fraga, on exerceix com a ensenyant de secundària, és un apassionat de la llengua catalana.
Juli Gutiérrez Deulofeu participa en el rodatge del documental Alexandre Deulofeu, l’historiador del futur, de la plataforma Tot suma, on entrevista diferents personatges d’arreu del món.
A la Sala d’Actes de la Plana de l’Om es va projectar el documental Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX, basat en la tesi doctoral de Lluïsa Pla del 2012. La presentació va anar a càrrec de la historiadora Rosa Serra, que es va allargar força en el seu discurs, centrat en la construcció del tren en el tram Terrassa-Manresa, que va ser estudiat en profunditat per l’historiador igualadí Pere Pascual. Després, l’enginyer Carles Garcia va comentar també les dificultats tècniques de fer el tram esmentat.
Francesc Comas va explicar que el llibre s’estructura igual que el primer amb tres tipus d’espais: els que no hem vist físicament, com l’estadi d’atletisme de la Bonavista l’any 1932.
Josep Nualart és cap de redacció de VilaWeb, expert en anàlisi judicial. Va seguir el dia a dia del judici sobre l’1-O al Tribunal Suprem i les resolucions judicials del procés a Europa.
Actualment hi ha un corrent que propugna eliminar les rescloses perquè els rius flueixin com abans, ja que no tenen ús energètic a mida que van desapareixent les turbines i manca un manteniment constant.
Enric Casas, comissari de l’exposició, comenta la gestació després de 30 anys, de La fotografia al Museu. Compromís per a una col•lecció, subtítol agosarat perquè caldrà veure amb quins criteris es presentaran aquestes fotografies dins del futur projecte museogràfic. L’obra de 23 autors s’ha concentrat a la Sala del Claustre i ha comptat amb la col•laboració de Foto Art Manresa, que celebra el 50è aniversari.
Uns documents cedits per la família de l’empresa Perramon i Badia SL de Manresa, inicialment amb domicili al número 109 de la carretera de Vic, han entrat recentment a l’ACBG, de la mà de l’historiador especialitzat en Història Econòmica Lluís Virós. Analitzen bàsicament la situació dels treballadors durant el conflicte bèl·lic i posteriorment.
El geòleg Josep M. Mata Perelló va parlar recentment de la geologia de Sallent, especialment del barri de l’Estació i del possible abocador a Castellnou de Bages, en el marc de la matinal de neteja als entorns del castell de Sallent. L’exalcalde Jordi Moltó, l’exveí de la barriada, Manolo Sánchez, i l’arquitecte Jordi Ludevid van participar d’un improvisat debat.
La darrera celebració del Dia de la Premsa Comarcal, organitzada per l’ACPC, va comptar amb una interessant ponència del periodista Marc Basté, bon coneixedor de l’emprenedoria digital i de les empreses de mitjans. Conscient de la dificultat de predir el futur, va raonar sobre possibles reflexions personals en relació al tema.
La darrera vegada que he anat al Decathlon m’ha servit per adonar-me que, tot i haver transcorregut 26 anys del segle XXI, m’ha quedat mentalitat del XX.
L’historiador David Ferré Gispets va presentar el llibre Exèrcit i negoci. El proveïment militar a la Catalunya de Felip V, al Casino, en un acte organitzat pel Centre d’Estudis del Bages. Editat per Pagès editors, compta amb el patrocini de la Fundació Noguera. És una síntesi de 430 pàgines, resultat de la seva tesi doctoral, codirigida per Antonio Espino i Antoni Simon. L’objectiu de la investigació va ser estudiar el proveïment dels exèrcits existents a Catalunya a la primera meitat del XVIII i com hi participen els agents econòmics catalans: comerciants, mercaders, artesans, de diversos estrats socials.
El tren com a mitjà de comunicació va transformar formes de vida: s’anava a Barcelona en dues hores, facilitava el transport de mercaderies, persones, correus, fins al punt de convertir Manresa en una de les grans ciutats catalanes de finals del segle XIX.
L’escriptor i editor de La Magrana, Carles-Jordi Guardiola Noguera, va presentar a la llibreria Parcir la primera part de les seves memòries, amb un títol suggeridor i alhora volgudament subjectiu.
L’arqueòleg Eduard Sánchez va comentar La història sota terra: arqueologia i arquitectura subterrània al subsol de la Seu, dins les Jornades Europees del Patrimoni.
Dolors Bramon Planes va presentar L’Alcorà una immersió ràpida a la llibreria Parcir, conjuntament amb els Amics de l’Art Romànic del Bages. És actualment qui més coneix l’Islam a Catalunya.
