Temes del Pou

15/02/2024
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número de març de 1999 de la revista publicava el reportatge central "Els artesans mantenen viva la història", de Carles Claret i Lluís Cuberes.
12/02/2024
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
A causa de la marginalitat i les principals problemàtiques socioeconòmiques del sector, el carrer de Sobrerroca avui és en decadència.
06/02/2024
Imatge il·lustrativa
Dimecres 7 de febrer, taula rodona sobre ‘El Carrer Sobrerroca’, al Casino.
31/01/2024
Plàtan de la Plaça Cots
Plàtan de la Plaça Cots | Enric Casas
Avui no ho discuteix ningú: a la ciutat, els arbres són una font de salut i benestar. Parlem dels arbres als parcs, és clar, però també dels dels carrers. Plegats, milloren el clima urbà, la qualitat de l'aire i ens fan la vida un xic més agradable. Manresa en aquest sentit sembla progressar adequadament. Si l’any 1989, Ramon Ferrer Bolasell a Els arbres a Manresa —accèssit al premi Oms i de Prat d’aquell any— xifrava en 6.229 els arbres a la ciutat, avui la xifra s’eleva fins a 33.399. Ferrer, a més, establia una ràtio de 10,29 persones per arbre, a partir dels 64.155 habitants d’aleshores. Avui, arrodonint als 80.000 habitants, tindríem un arbre per cada 2,4 persones. Aquests nous 27.000 arbres guanyats il•lustren la millora al llarg de quatre dècades d’ajuntaments democràtics, però la xifra encara hauria de continuar creixent. Fins al dia que a Manresa no comptem el nombre de persones per arbre sinó el nombre d’arbres per persona.
12/01/2024
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número de gener de 1999 de la revista publicava el reportatge central El nucli antic lluita per superar la degradació, en un moment en què la societat municipal Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa SA (Forum) s’havia proposat potenciar la rehabilitació del barri vell, amb intervencions directes i mitjançant ajuts a particulars.
08/01/2024
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
S’hi distingeixen 150 espècies, entre les quals predominen el plàtan, el lledoner i el sapinde de la Xina.
02/01/2024
Imatge il·lustrativa
per Jordi Sardans, Lluís Virós
Manresa i el seu entorn han estat víctimes de diverses catàstrofes importants al llarg del segle XX. En aquest reportatge deixem al marge les pandèmies que ara tenim tan presents, tot i que cal remarcar la importància d’altres epidèmies estudiades per Soler i Cornet; abans del segle XX, el còlera havia provocat a Manresa més de 1.800 defuncions i la tuberculosi causava fins al 10% de la mortalitat a la ciutat les dues primers dècades del segle. La més important, però, va ser la grip de 1918 i 1919. Les catàstrofes es poden classificar pel seu origen, natural o humà. Les primeres, amb l’excepció dels terratrèmols, es relacionen amb el temps i el clima, com les grans nevades, glaçades, ventades, les inundacions o els incendis forestals, i s’estan agreujant en el segle XXI amb el canvi climàtic. Les catàstrofes causades per les persones s’han produït en dos grans àmbits, el laboral i el del transport, i amb l’augment de les regulacions i de la seguretat haurien d’anar a la baixa en l’actualitat.
02/01/2024
Imatge il·lustrativa
Dimecres 3 de gener, taula rodona sobre ‘Arbres de Manresa’, al Casino.
18/12/2023
per Jaume Puig
El número de desembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, Laia Olivé, sobre el nou model de policia comunitària que l’Ajuntament volia introduir, arran de les reivindicacions de veïns i agents.
13/12/2023
Imatge il·lustrativa
La intervenció dels bombers locals havent de sufocar focs i els ingressos dels ferits en diferents centres sanitaris de la ciutat, però, testimonien diversos incendis industrials tant a Manresa com a la resta de la comarca, que repassem en aquest número.
05/12/2023
El conseller Campuzano durant l'acte de presentació de la inversió social amb fons Next Generation EU a Manresa
El conseller Campuzano durant l'acte de presentació de la inversió social amb fons Next Generation EU a Manresa | Departament de Drets Socials
El Govern finança, a través dels fons Next Generation EU, més de 750 projectes a tot Catalunya amb una partida pressupostària rècord de 400 milions
04/12/2023
Imatge il·lustrativa
Dimarts 5 de desembre, taula rodona sobre ‘Catàstrofes històriques’, al Casino.
04/12/2023
Imatge il·lustrativa
per Jordi Estrada
En una societat cada vegada més necessitada d’estímuls positius, la pràctica artística –en les seves diverses expressions– s’ha convertit en una eina de treball especialment idònia en la preservació de la salut psíquica i social.
14/11/2023
per Jaume Puig
El número de novembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, de Joan Barbé i Carles Claret, sobre la resposta popular a les campanyes de solidaritat a favor dels damnificats per l’huracà Mitch.
08/11/2023
Imatge il·lustrativa
Parlem d’una sèrie de tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques.
31/10/2023
La plaça Major amb el president Francesc Macià al balcó , el 7 de juny de 1931.
La plaça Major amb el president Francesc Macià al balcó , el 7 de juny de 1931. | Josep Maria Sagarra i Plana (Arxiu Nacional de Catalunya).
per Ramon Fontdevila i Subirana
Ens hem acostumat a veure les imatges del passat en blanc i negre, mentre que el color ha esdevingut sinònim de contemporaneïtat. De fet, la fotografia en color no es va popularitzar fins al darrer quart del segle XX. Però és evident que tots els episodis històrics que la fotografia havia permès recollir fins aleshores no havien succeït en una escala de grisos. Ens atrevim a reviure-la? Des d’El Pou de la gallina hem provat de posar-hi color. Som conscients que la tria és parcial i que no tothom aprovarà aquesta intervenció tècnica, però hem gosat seleccionar deu imatges de la ciutat al segle XX, amb les multituds com a fil conductor. Les hem triades i després acolorides mitjançant els nous processos d’intel•ligència artificial, i el resultat és una visió sorprenent de la història de Manresa. Al capdavall es tracta d’unes fotografies que potser ja havíem vist d’altres vegades però que ara se’ns fan singulars, a tot color. Al darrere, hi batega la ciutat al llarg de cinquanta anys, des de la inauguració del Kursaal el 1927 fins a la visita del president Tarradellas, l’any 1978, aleshores que semblava que tot tornava a ser possible.
31/10/2023
Imatge il·lustrativa
Dijous 2 de novembre, taula rodona sobre ‘L’art com a teràpia”, al Casino.
17/10/2023
Imatge il·lustrativa
Quan l’any 1987 la revista es va publicar per primera vegada ja ho va fer amb la voluntat de ser un mitjà d'informació i opinió. Un espai de debat que afavorís la reflexió local amb noves idees i també amb un punt d’humor. Al cap de 400 números podem parlar d’un renovat miracle ignasià: El Pou de la gallina ha sortit puntualment cada mes i, tot i que no sempre hem aconseguit encertar-la —les idees costen, l’humor és fràgil— la voluntat hi ha estat de manera innegable. I Manresa ha anat fent el seu curs fins al punt que, mirant aquell 1987, bé podem dir que la ciutat no és la mateixa. I per repensar aquests anys i posar la mirada en el futur hem demanat deu col•laboracions que ens hi acostin. Us convidem a capbussar-vos-hi malgrat saber que el conjunt sigui per força incomplet, perquè volem afavorir la reflexió a l’entorn de Manresa. Si els primers 400 números del Pou ens hi han acostat una mica, ja ens donaríem per ben pagats.
10/10/2023
Imatge il·lustrativa
En els últims anys, la tecnologia ha permès convertir en una mica més reals les fotografies i les imatges enregistrades a l’època en què el món quedava retratat en blanc i negre.
03/10/2023
Imatge il·lustrativa
Aquest dimecres 4 d'octubre, taula rodona sobre ‘La Manresa històrica en color’, al Casino.
03/10/2023
Imatge il·lustrativa
per Clàudia Costa, Jordi Estrada, Martina Guixà, Alba Pararols i Jaume Puig
El creixement de llars amb mascota, especialment gossos, s’està multiplicant en els últims anys i, per fi, moltes persones han entès que, abans de comprar-ne un amb pedigrí, potser és millor adoptar-ne algun —encara que sigui petaner— que pot proporcionar les mateixes o encara més satisfaccions. Però ser propietari d’un quisso, especialment en àmbits urbans, implica unes responsabilitats que no tothom coneix o està disposat a assumir.
15/09/2023
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número de setembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Eva Díaz, que analitzava el moment del turisme a la ciutat.
13/09/2023
Alguns manresans residents a Madrid, amb acompanyants, a la Puerta del Sol, vora la popular escultura de l’Oso y el Madroño, que simbolitza la ciutat, el diumenge 21 de maig.
Alguns manresans residents a Madrid, amb acompanyants, a la Puerta del Sol, vora la popular escultura de l’Oso y el Madroño, que simbolitza la ciutat, el diumenge 21 de maig. | Ramon Fontdevila
per Ramon Fontdevila i Jaume Puig
Tots tenim un conegut que ha migrat: perquè els negocis li han anat bé, perquè està ampliant estudis, perquè ha volgut cercar nous horitzons o perquè Manresa se li ha fet petita. Moltes vegades la destinació és Barcelona o s’enfila nord enllà. Fins i tot pot prendre una dimensió intercontinental. Però sovint oblidem que Madrid també pot ser una destinació alternativa. Una ciutat que ha atret alguns dels nostres veïns fins al punt que alguns han decidit quedar-s’hi.
12/09/2023
Imatge il·lustrativa
El dimecres 6 de setembre al Centre cultural del Casino hi va haver la presentació d’El Pou de la gallina núm. 400 amb un diàleg entre Josep Oliveras i Josep Ramon Mora per tal de parlar sobre els canvis viscuts a la ciutat els darrers trenta-sis anys, d’ençà que va aparèixer el primer Pou. Revisar els encerts i desencerts així com els reptes de la ciutat i les expectatives de futur. La conversa va aconseguir omplir la sala d’actes amb un públic divers i, també, amb una nodrida representació política.
08/09/2023
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
Arribar a la publicació de 400 edicions al llarg de 36 anys i mig és motiu d’orgull. L’empresa mensual no és gens fàcil si tenim en compte que l’engranatge que fa possible l’edició del Pou no és professional, no té afany de lucre i persisteix en l’esperit fundacional de ser «una veu independent a Manresa».
05/09/2023
Imatge il·lustrativa
El passat 6 de setembre es va fer una taula rodona especial, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, amb un diàleg entre el geògraf Josep Oliveras Samitier i l’exregidor i activista social Josep Ramon Mora Villamate sobre els canvis viscuts per la ciutat, els encerts i desencerts, i els reptes i expectatives de futur.
17/08/2023
Assaig de l'Esclat Gospel Singers.
Assaig de l'Esclat Gospel Singers. | Francesc Rubí
per Alba Pararols
A Manresa i el seu entorn hi ha una bona colla de formacions diverses i amb un repertori ampli. Hi ha cantaires joves, amb una formació musical sòlida, i també gent d’altres edats, amb ganes de passar-ho bé, socialitzar-se i desconnectar dels problemes del dia a dia.
21/07/2023
Som la natura que volem
Som la natura que volem
per Ignasi Cebrian
Anem a la natura per reafirmar el nostre lloc en l'esquema natural de les coses, per ser rejovenits pel contacte amb forces elementals i per recordar que el bagatge civilitzat amb què ens compliquem la vida potser no és tan important per a la nostra felicitat. Som natura, natura pensant, natura que sent natura que també actua. Natura que reflexiona sobre la natura.
19/07/2023
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número de juliol-agost de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Joan Barbé i Jordi Sardans, que analitzava el moment del Bàsquet Manresa SAE presidit per Valentí Junyent, després de guanyar la lliga ACB.
07/07/2023
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
En aquest número anirem més enllà del tòpic. Veurem com les mascotes –concretament els gossos– van camí de ser més que els millors amics dels amos. De caràcters de peluts n’hi ha tants com de persones –infinits– i de retorns emocionals cap a aquells qui els cuiden són també innombrables, emotius i sorprenents. Tants, que fins i tot la televisió pública catalana va plantejar, en un documental, que moltes parelles prefereixen l’adopció de gossos a ser pares o mares d’una criatura. El debat està servit.
Pàgina 1 de 14