El número de setembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Eva Díaz, que analitzava el moment del turisme a la ciutat.

Tots tenim un conegut que ha migrat: perquè els negocis li han anat bé, perquè està ampliant estudis, perquè ha volgut cercar nous horitzons o perquè Manresa se li ha fet petita. Moltes vegades la destinació és Barcelona o s’enfila nord enllà. Fins i tot pot prendre una dimensió intercontinental. Però sovint oblidem que Madrid també pot ser una destinació alternativa. Una ciutat que ha atret alguns dels nostres veïns fins al punt que alguns han decidit quedar-s’hi.

El dimecres 6 de setembre al Centre cultural del Casino hi va haver la presentació d’El Pou de la gallina núm. 400 amb un diàleg entre Josep Oliveras i Josep Ramon Mora per tal de parlar sobre els canvis viscuts a la ciutat els darrers trenta-sis anys, d’ençà que va aparèixer el primer Pou. Revisar els encerts i desencerts així com els reptes de la ciutat i les expectatives de futur. La conversa va aconseguir omplir la sala d’actes amb un públic divers i, també, amb una nodrida representació política.

Arribar a la publicació de 400 edicions al llarg de 36 anys i mig és motiu d’orgull. L’empresa mensual no és gens fàcil si tenim en compte que l’engranatge que fa possible l’edició del Pou no és professional, no té afany de lucre i persisteix en l’esperit fundacional de ser «una veu independent a Manresa».

El passat 6 de setembre es va fer una taula rodona especial, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, amb un diàleg entre el geògraf Josep Oliveras Samitier i l’exregidor i activista social Josep Ramon Mora Villamate sobre els canvis viscuts per la ciutat, els encerts i desencerts, i els reptes i expectatives de futur.

A Manresa i el seu entorn hi ha una bona colla de formacions diverses i amb un repertori ampli. Hi ha cantaires joves, amb una formació musical sòlida, i també gent d’altres edats, amb ganes de passar-ho bé, socialitzar-se i desconnectar dels problemes del dia a dia.

Anem a la natura per reafirmar el nostre lloc en l'esquema natural de les coses, per ser rejovenits pel contacte amb forces elementals i per recordar que el bagatge civilitzat amb què ens compliquem la vida potser no és tan important per a la nostra felicitat. Som natura, natura pensant, natura que sent natura que també actua. Natura que reflexiona sobre la natura.

El número de juliol-agost de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Joan Barbé i Jordi Sardans, que analitzava el moment del Bàsquet Manresa SAE presidit per Valentí Junyent, després de guanyar la lliga ACB.

En aquest número anirem més enllà del tòpic. Veurem com les mascotes –concretament els gossos– van camí de ser més que els millors amics dels amos. De caràcters de peluts n’hi ha tants com de persones –infinits– i de retorns emocionals cap a aquells qui els cuiden són també innombrables, emotius i sorprenents. Tants, que fins i tot la televisió pública catalana va plantejar, en un documental, que moltes parelles prefereixen l’adopció de gossos a ser pares o mares d’una criatura. El debat està servit.

El passat 5 de juliol es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Gossos que ajuden persones".

El número de juny de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret i Isabel Luna, que analitzava les empreses familiars de la ciutat i els reptes del traspàs generacional al davant de negocis de diferents sectors. Nous empresaris com Ignasi Llobet (Supermercats Llobet), Ignasi Perramon (Perramon i Badia), Josep Piñot (Framun), Òscar Pujol (Pujol Muntalà) o Valentí Roqueta (Bodegues Roqueta) explicaven a la revista com havien afrontat el relleu i com veien el futur.

"De Madrid, al cielo", l’expressió que, durant anys, ha volgut constatar –tot i les contradiccions al voltant de l’origen– que la capital d’Espanya és un punt de trobada universal de gent vinguda d’arreu i, probablement, és –o era– la ciutat menys espanyola de les ubicades dins de l’antic regne de Castella.

El passat 7 de juny es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "Manresans a Madrid", amb una conversa entre Pere Baltiérrez, retornat recentment de la capital de l’estat després de viure-hi divuit anys, i Ramon Fontdevila i Jaume Puig, autors del reportatge.

Manresa va ser la tercera ciutat del país a tenir registrat un cos de Bombers, ara fa 170 anys. La commemoració coincideix amb l’acord entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament perquè la ciutat aculli aviat la seu del Museu dels Bombers de Catalunya. La renovació i millora del parc està projectada i l’augment de personal ha començat a reforçar la Regió d’Emergències Centre després d’anys de retallades: del 2009 al 2019 no es va incorporar cap bomber ni cap bombera al cos. Ara se n’incorporen 250 cada any. La convocatòria d’enguany aplicarà per primera vegada d’una reserva del 40% de places per a dones, que servirà per capgirar situacions com la del parc de Manresa, on no hi cap bombera.

Deu llistes concorren a les eleccions a l’Ajuntament de Manresa del 28 de maig. Marc Aloy, que va pactar amb Junts el 2019, aspira a mantenir l’alcaldia. Però l’embranzida del PSC a escala global i la divisió de l’espai postconvergent poden canviar la composició dels partits de govern.

El número de maig de 1998 de la revista publicava el reportatge central, elaborat per Carles Claret, que analitzava la problemàtica dels aparcaments a la ciutat, davant l’imminent tancament del solar de l’Atlàntida i en ple debat sobre el projecte de la plaça de Sant Domènec.

Després del debat electoral, que van organitzar El Pou de la gallina i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, la revista va lliurar, en el marc de la celebració dels seus 36 anys, els vint-i-vuitens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.

Els associats, tvsantcugat.cat i Sant Cugat Magazine, coorganitzadors de la Convenció i Assemblea de l'ACPC que se celebrarà el pròxim 6 de maig, han produït aquest vídeo per promocionar la jornada.

Com cada quatre anys, la revista El Pou de la gallina i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa (FAVM) organitzen el debat "Nou preguntes per a nou candidats", que comptarà amb la presència dels caps de llista de les formacions que es presenten a les properes eleccions municipals a Manresa: Marc Aloy (ERC), Ramon Bacardit (JuntsxManresa), Anjo Valentí (PSC), Roser Alegre (Fem Manresa), Andrés Rojo (Ciutadans), Joan Vila (Impulsem Manresa), Ana C. Querol (ECP), Josep Lluís Javaloyes (PP) i Sergi Perramon (FNC). L’acte es farà el proper dimecres 3 de maig, a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om, a les set del vespre.

En l’àmbit de la restauració, hi ha brames que difícilment se superen. Si corre la veu que un establiment és car, brut, té producte de mala qualitat o serveix lent, és complicat capgirar la tendència. La campanya d’una part dels partits que es presenten a les eleccions municipals d’aquest maig explota, en clau manresana, algunes d’aquestes brames. I, com l’essència de moltes d'elles, la base d’alguns argumentaris és real.

Com cada quatre anys, la revista El Pou de la gallina i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa organitzen el debat "Nou preguntes per a nou candidats", que comptarà amb la presència dels caps de llista de les formacions que es presenten a les properes eleccions municipals a Manresa. L’acte es farà el dimecres 3 de maig, a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om, a les set del vespre.

Aquest diumenge, 23 d’abril, la revista El Pou de la gallina serà al Passeig de Manresa, a l’espai professional destinat a llibreries, editorials i floristeries, on posarà a la venda el número especial de Sant Jordi: "Fem un cafè amb alcaldables", en què els candidats a l’alcaldia de Manresa expliquen el seu projecte de ciutat.

El número d’abril de 1998 de la revista publicava el reportatge d’Isabel Luna, que analitzava els casos en què les dones eren víctimes d’una violència concreta, fruit dels factors socioculturals que la societat arrossegava i altres circumstàncies molt lligades a l’aplicació de la llei.

El cant i, per extensió, la música té una bona pila de dimensions. Artístiques, expressives i creatives, però també espirituals, sensorials, emocionals o terapèutiques. La confecció de cors, amb les veus humanes de diferents colors i textures de mostrari, com ho són les tecles del piano o els tubs d’un orgue, és antiquíssima i ha estat motiu d’unió en festes i celebracions, i també eina de compàs –mai tan ben dit– de tasques quotidianes.

El passat 5 d’abril es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre: "El cant coral a Manresa".

Fa un parell d’anys vam analitzar la recerca que es fa a Manresa i el 2006 també havíem entrevistat científics manresans que han fet carrera a Catalunya, a l’Estat espanyol i arreu del món, però en aquest reportatge parlem amb joves investigadors manresans i bagencs que se’n van a fer recerca a fora, per saber amb quins problemes es troben si volen tornar al país i les condicions que se’ls ofereixen. Perquè fer recerca a l’estranger és per a ells, sens dubte, una experiència positiva, però cal que, si ho volen, puguin tornar per aportar els seus coneixements aquí.

Nou anys després de la publicació del tema "Manresa, vista pels escriptors", presentem un nou recull de textos literaris ambientats en èpoques i espais diversos de la ciutat. Si en aquella ocasió ens fèiem ressò de la ruta literària elaborada per l’escriptor Llorenç Capdevila, a partir d’una selecció de textos narratius i poètics d’autors locals i d’arreu, entre els segles XVI i l’actualitat, en aquest número reproduïm alguns dels textos recollits en aquell itinerari i en proposem de nous, extrets d’obres literàries aparegudes amb posterioritat.

El número de març de 1998 de la revista publicava el reportatge central de Joan Barbé, que analitzava l’augment del consum de drogues de disseny a la ciutat.

En parlem amb el musicòleg, assagista i crític musical Oriol Pérez, autor de dues novetats recents a l’entorn de dos grans músics: Johann Sebastian Bach i Robert Gerhard.

Manresa, és ben poc sabut, va ser un dels primers municipis catalans a tenir un cos de bombers, fa 170 anys. Potser els dos grans incendis que té documentats la ciutat en les últimes tres centúries van ser una advertència per a la posteritat. Moltes finques del barri Antic, a més, encara conserven la placa corresponent a la façana que garantia l’actuació en cas de foc o qualsevol emergència.