Dotze anys més tard del primer reportatge: Conviure amb la sida (1987), el número d’octubre de 1999 de la revista publicava Els nous tractaments per a la sida donen esperança, de Lluís Cuberes.
per Enric Alegre, Jordi Badia, Carles Cornadó, Jordi Griera, Anna Oliveras, Jordi Planell, Melcior Serra, Marc Vilarmau
Resseguir la Séquia des del seu naixement, rememorar la vida de les pageses que pujaven a vendre mató a Montserrat, constatar que el Bages és una comarca que té el municipi amb més construccions de pedra seca de tot Catalunya, enfilar-nos a la serra de la Melera per veure tota la comarca i el Pirineu, fer una mirada a les tines dels Manxons, testimoni de la dedicació de les terres a la vinya, per pujar al mirador del Garrigar, o caminar a la vora del Cardener i el torrent Fondo fins al Poal és possible amb rutes d’un màxim de dotze quilòmetres.
El número de setembre de 1999 de la revista publicava el reportatge central Els magribins pateixen abusos i incomprensions, d’Ester Plana, Marta Sanmartí i Lluís Cuberes.
Des d’El Pou de la gallina aquest estiu us proposem una oferta de proximitat que no té més risc ni trasbals que les ganes de caminar i descobrir l’entorn.
08/07/2024
Voluntàries a l’hort de les Caputxines, una activitat poc sorollosa i de molt valor comunitari | Enric Casas
Al cor de Manresa hi ha, des de fa vora quatre segles, el convent de les Caputxines. Entre edificis i horts, té una dimensió de 4.500 metres quadrats, a cavall dels carrers Talamanca, Òdena i Arbonés, i des de fa deu anys és un lloc molt cobejat. El Pla General d’Ordenació Urbana el qualifica de «reserva d’equipament» i avui només hi viuen dues germanes que sumen 177 anys. I encara que tothom coincideix que aquest ha de ser un espai per la ciutat, ningú en sap del cert l’esdevenidor.
Quan es van enderrocar les muralles a mitjan segle XIX s’hi van construir nous edificis, de vegades molt senzills, que al principi del segle XX es van substituir per grans cases burgeses d'habitatges, com aquesta de 1916 que, tant per la seva dimensió com per la seva estètica noucentista, marca la frontera amb el barri antic.
En primer terme, el pont del tren que comunicava les estacions del Nord i de Manresa-Riu. Aquest tren obliga a fer el nou pont de Sant Francesc més alt, cap a Coll Manresa, amb terraplè a banda i banda. Darrere, l’impressionant pont amb baranes de pedra, començat a construir el 1873, inaugurat el 1891 i posat en funcionament l’any 1900, un cop la Diputació de Barcelona va fer l’enllaç del pont amb la carretera d’Esparreguera.
El 13 d’abril passat, a Manresa es va arribar a 30,3 ºC , una temperatura que no es registra, habitualment, fins a la segona quinzena de maig o a la primera de juny. Cada vegada som més conscients que la meteorologia manresana va de bòlit, igual que la de tot el món. Les plantes germinen o floreixen quan no toca, hi ha arbres de fulla caduca que no els acaba mai de caure la fulla; a l’hivern no fa fred, però de sobte glaça a l’abril. L’estiu habitual de tres mesos, ara se’ns allarga quasi de maig a octubre i se’ns fa interminable, mentre que les secades es fan més intenses i els núvols de pluja no es deixen veure.
La revista manresana El Pou de la gallina va lliurar aquest dimecres, 8 de maig, en el marc de la celebració dels 37 anys de la publicació, els vint-i-novens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
La revista manresana El Pou de la gallina lliurarà el proper dimecres, 8 de maig, en el marc de la celebració dels 37 anys de la publicació, els vint-i-novens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
03/05/2024
Manresa estrena Oficina d'Atenció Ciutadana, situada a la plaça del Salt número 2 | Delegació del Govern a la Catalunya Central
Els carrers de Manresa respiren música. El barri antic és un riu d'harmonies que conflueixen, una sintonia que es fon amb l'ambient quotidià. En aquesta ciutat, la música no és només un art, sinó una part intrínseca de la identitat cultural. Des de la promoció del talent local fins a les emblemàtiques actuacions en els seus escenaris o les diferents maneres de formar-se en música, Manresa és una ciutat que ressona amb una forta vitalitat musical.
Malgrat no disposar (per ara) d’un gran aparador massiu en forma de festival, Manresa està prou ben considerada com a plaça propícia per a la industria musical del país.
Pianista, autor de 540 composicions, és intèrpret de música i amant dels concerts. Als estudis superiors de música clàssica hi afegeix el títol superior en l’especialitat de Jazz a L’ESMUC, l’any 2010. Professor de l’Esclat, l’Escola de Música d’Artés i l’Escola Primària de Fonollosa, ha obtingut els premis d’honor d’Harmonia, del Conservatori Professional de Música de Manresa, el segon premi d’interpretació al Concurs Arjau de Barcelona i el primer premi Ciutat d’Igualada de composició musical Paquita Madriguera, per l’obra simfònica Laberint Enigmàtic.
Una muntanya de sal que creix malgrat la pluja. Sediments marins que emergeixen per formar muntanyes. Estalactites i estalagmites. Coves de barreres d’esculls coral•lins fossilitzats. Plecs de l'escorça terrestre que revelen estrats antics al seu nucli. Jaciments salins i minerals. Finestres al passat de la Terra. Testimonis de quan Manresa i la Catalunya Central estaven submergides en un mar i de la seva transformació a causa de l’enlairament dels Pirineus. El Geoparc Mundial de la Catalunya Central, pioner al país, preserva i divulga una rica col•lecció d'indrets emblemàtics i tresors naturals.
El número d’abril de 1999 de la revista publicava el reportatge central Manresa envelleix i exporta població jove, de Marta Canellas i Cristina Matamala.
.jpg)
