Temes del Pou

13/05/2024
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número de juny de 1999 de la revista publicava el reportatge central Eleccions incertes, de Joan Barbé i Carles Claret.
09/05/2024
Imatge il·lustrativa
Ramon Fontdevila
La revista manresana El Pou de la gallina va lliurar aquest dimecres, 8 de maig, en el marc de la celebració dels 37 anys de la publicació, els vint-i-novens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
04/05/2024
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
La fascinació dels manresans i, per extensió, del conjunt de catalans per la meteorologia és digna d’estudi.
03/05/2024
Imatge il·lustrativa
La revista manresana El Pou de la gallina lliurarà el proper dimecres, 8 de maig, en el marc de la celebració dels 37 anys de la publicació, els vint-i-novens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
03/05/2024
Manresa estrena Oficina d'Atenció Ciutadana, situada a la plaça del Salt número 2
Manresa estrena Oficina d'Atenció Ciutadana, situada a la plaça del Salt número 2 | Delegació del Govern a la Catalunya Central
El nou centre, amb seu a Manresa, apropa els serveis públics del Govern de manera presencial a prop de mig milió d'habitants de la vegueria
29/04/2024
Concert de Xiula al Kursaal, amb la col·laboració del grup manresà Gossos
Concert de Xiula al Kursaal, amb la col·laboració del grup manresà Gossos | Enric Casas
per Joana Vilar i Bujons
Els carrers de Manresa respiren música. El barri antic és un riu d'harmonies que conflueixen, una sintonia que es fon amb l'ambient quotidià. En aquesta ciutat, la música no és només un art, sinó una part intrínseca de la identitat cultural. Des de la promoció del talent local fins a les emblemàtiques actuacions en els seus escenaris o les diferents maneres de formar-se en música, Manresa és una ciutat que ressona amb una forta vitalitat musical.
12/04/2024
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número de maig de 1999 de la revista publicava el reportatge central La prostitució s’aprofita dels canvis legislatius, d’Eva Díaz i Eva Sánchez.
10/04/2024
Salvador Farrés Oliveras
Salvador Farrés Oliveras | Francesc Rubí
Ens ha deixat Salvador Farrés Oliveras, als 103 anys, el darrer “biberó” de la Catalunya Central.
05/04/2024
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
Malgrat no disposar (per ara) d’un gran aparador massiu en forma de festival, Manresa està prou ben considerada com a plaça propícia per a la industria musical del país.
03/04/2024
Imatge il·lustrativa
Joan Closas
per Jordi Sardans
Pianista, autor de 540 composicions, és intèrpret de música i amant dels concerts. Als estudis superiors de música clàssica hi afegeix el títol superior en l’especialitat de Jazz a L’ESMUC, l’any 2010. Professor de l’Esclat, l’Escola de Música d’Artés i l’Escola Primària de Fonollosa, ha obtingut els premis d’honor d’Harmonia, del Conservatori Professional de Música de Manresa, el segon premi d’interpretació al Concurs Arjau de Barcelona i el primer premi Ciutat d’Igualada de composició musical Paquita Madriguera, per l’obra simfònica Laberint Enigmàtic.
02/04/2024
Imatge il·lustrativa
Dimecres 3 d'abril, taula rodona sobre ‘Fer música a Manresa’, al Casino.
02/04/2024
Muntanya de Sal de Cardona. La muntanya és un diapir que creix quan plou gràcies a l'erosió que l'aigua causa a terra i les roques
Muntanya de Sal de Cardona. La muntanya és un diapir que creix quan plou gràcies a l'erosió que l'aigua causa a terra i les roques | Enric Casas
per Ferran Sardans Serra
Una muntanya de sal que creix malgrat la pluja. Sediments marins que emergeixen per formar muntanyes. Estalactites i estalagmites. Coves de barreres d’esculls coral•lins fossilitzats. Plecs de l'escorça terrestre que revelen estrats antics al seu nucli. Jaciments salins i minerals. Finestres al passat de la Terra. Testimonis de quan Manresa i la Catalunya Central estaven submergides en un mar i de la seva transformació a causa de l’enlairament dels Pirineus. El Geoparc Mundial de la Catalunya Central, pioner al país, preserva i divulga una rica col•lecció d'indrets emblemàtics i tresors naturals.
14/03/2024
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número d’abril de 1999 de la revista publicava el reportatge central Manresa envelleix i exporta població jove, de Marta Canellas i Cristina Matamala.
08/03/2024
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
Que Manresa es trobés encara a la vora del mar seria el somni de qualsevol responsable de turisme popular. Però d’això ja fa quaranta milions d’anys!
05/03/2024
Imatge il·lustrativa
Dimecres 6 de març, taula rodona sobre el Geoparc, al Casino
29/02/2024
El carrer Sobrerroca vist des de la torre del portal
El carrer Sobrerroca vist des de la torre del portal | Enric Casas
per Jaume Puig
És un dels vials més antics i ja el trobem documentat amb el mateix nom al segle XIII. Els testimonis del pas de sant Ignasi de Loiola hi són molt presents, hi han nascut personatges importants, sovint en cases benestants, amb tines i cellers que aprofitaven el desnivell del carrer. La 67a Innocentada portava el nom de Sobrerroka 13 i abordava el tema de l’ocupació. Ho feia en clau d’humor, però aquest és un dels problemes que pateix el carrer, juntament amb la crisi del comerç, a causa del desplaçament del centre cap a altres indrets de la ciutat.
15/02/2024
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número de març de 1999 de la revista publicava el reportatge central "Els artesans mantenen viva la història", de Carles Claret i Lluís Cuberes.
12/02/2024
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
A causa de la marginalitat i les principals problemàtiques socioeconòmiques del sector, el carrer de Sobrerroca avui és en decadència.
06/02/2024
Imatge il·lustrativa
Dimecres 7 de febrer, taula rodona sobre ‘El Carrer Sobrerroca’, al Casino.
31/01/2024
Plàtan de la Plaça Cots
Plàtan de la Plaça Cots | Enric Casas
Avui no ho discuteix ningú: a la ciutat, els arbres són una font de salut i benestar. Parlem dels arbres als parcs, és clar, però també dels dels carrers. Plegats, milloren el clima urbà, la qualitat de l'aire i ens fan la vida un xic més agradable. Manresa en aquest sentit sembla progressar adequadament. Si l’any 1989, Ramon Ferrer Bolasell a Els arbres a Manresa —accèssit al premi Oms i de Prat d’aquell any— xifrava en 6.229 els arbres a la ciutat, avui la xifra s’eleva fins a 33.399. Ferrer, a més, establia una ràtio de 10,29 persones per arbre, a partir dels 64.155 habitants d’aleshores. Avui, arrodonint als 80.000 habitants, tindríem un arbre per cada 2,4 persones. Aquests nous 27.000 arbres guanyats il•lustren la millora al llarg de quatre dècades d’ajuntaments democràtics, però la xifra encara hauria de continuar creixent. Fins al dia que a Manresa no comptem el nombre de persones per arbre sinó el nombre d’arbres per persona.
12/01/2024
Imatge il·lustrativa
per Jaume Puig
El número de gener de 1999 de la revista publicava el reportatge central El nucli antic lluita per superar la degradació, en un moment en què la societat municipal Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa SA (Forum) s’havia proposat potenciar la rehabilitació del barri vell, amb intervencions directes i mitjançant ajuts a particulars.
08/01/2024
Imatge il·lustrativa
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret
S’hi distingeixen 150 espècies, entre les quals predominen el plàtan, el lledoner i el sapinde de la Xina.
02/01/2024
Imatge il·lustrativa
per Jordi Sardans, Lluís Virós
Manresa i el seu entorn han estat víctimes de diverses catàstrofes importants al llarg del segle XX. En aquest reportatge deixem al marge les pandèmies que ara tenim tan presents, tot i que cal remarcar la importància d’altres epidèmies estudiades per Soler i Cornet; abans del segle XX, el còlera havia provocat a Manresa més de 1.800 defuncions i la tuberculosi causava fins al 10% de la mortalitat a la ciutat les dues primers dècades del segle. La més important, però, va ser la grip de 1918 i 1919. Les catàstrofes es poden classificar pel seu origen, natural o humà. Les primeres, amb l’excepció dels terratrèmols, es relacionen amb el temps i el clima, com les grans nevades, glaçades, ventades, les inundacions o els incendis forestals, i s’estan agreujant en el segle XXI amb el canvi climàtic. Les catàstrofes causades per les persones s’han produït en dos grans àmbits, el laboral i el del transport, i amb l’augment de les regulacions i de la seguretat haurien d’anar a la baixa en l’actualitat.
02/01/2024
Imatge il·lustrativa
Dimecres 3 de gener, taula rodona sobre ‘Arbres de Manresa’, al Casino.
18/12/2023
per Jaume Puig
El número de desembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, Laia Olivé, sobre el nou model de policia comunitària que l’Ajuntament volia introduir, arran de les reivindicacions de veïns i agents.
13/12/2023
Imatge il·lustrativa
La intervenció dels bombers locals havent de sufocar focs i els ingressos dels ferits en diferents centres sanitaris de la ciutat, però, testimonien diversos incendis industrials tant a Manresa com a la resta de la comarca, que repassem en aquest número.
05/12/2023
El conseller Campuzano durant l'acte de presentació de la inversió social amb fons Next Generation EU a Manresa
El conseller Campuzano durant l'acte de presentació de la inversió social amb fons Next Generation EU a Manresa | Departament de Drets Socials
El Govern finança, a través dels fons Next Generation EU, més de 750 projectes a tot Catalunya amb una partida pressupostària rècord de 400 milions
04/12/2023
Imatge il·lustrativa
Dimarts 5 de desembre, taula rodona sobre ‘Catàstrofes històriques’, al Casino.
04/12/2023
Imatge il·lustrativa
per Jordi Estrada
En una societat cada vegada més necessitada d’estímuls positius, la pràctica artística –en les seves diverses expressions– s’ha convertit en una eina de treball especialment idònia en la preservació de la salut psíquica i social.
14/11/2023
per Jaume Puig
El número de novembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, de Joan Barbé i Carles Claret, sobre la resposta popular a les campanyes de solidaritat a favor dels damnificats per l’huracà Mitch.
Pàgina 1 de 15