La problemàtica de les colònies felines és malauradament comuna a l’Estat espanyol, tal i com acaba de demostrar recentment un reportatge de Mercè Casaoliva a La Vanguardia, on afirma que més de 8.000 ajuntaments estatals ignoren les dures dades de les voluntàries que coneixen perfectament perquè en viuen el dia a dia, mentre que l’INE mai no ha publicat cap estadística fiable. Cal informació real i transparència per poder fer polítiques eficients de salut pública. M. Josep Bover i l’advocada equatoriana Zoila del Corral, entre d’altres voluntàries, el novembre del 2025, van denunciar al diari Regió7 la deixadesa i el descontrol que segons elles duien a terme tant l’Ajuntament com la protectora d’animals Aixopluc, sense fer cas de la Llei de Benestar Animal, en vigor des del 29 de setembre de 2023, que atorga les competències als ajuntaments i n’assenyala les obligacions específiques, que bàsicament són dues: la gestió de les colònies de gats i gossos, que implica la captura, esterilització i retorn, que es coneix com a mètode CER; i en segon lloc, la protecció i l’atenció envers els animals extraviats i abandonats a la via pública. Actualment la situació no ha canviat i tornen a insistir en la inoperància del govern local, que contraposen a les colònies de Súria i Sant Joan de Vilatorrada, que segons afirmen “funcionen perfectament ben organitzades”.
Del Corral explica com va entrar en contacte amb les colònies: “Quan un veí va emmalaltir per una leucèmia vaig cuidar els gats de la seva colònia, ara a càrrec meu. Vaig explicar formalment la situació a l’Ajuntament. Quan vam tenir el problema dels gats del cementiri amb la M. Josep ens van dir que havíem de fer un curs per treure’ns el carnet de col·laboradores”. Bover explicita que “si algú es queixa per algun motiu de la voluntària, com que no investiguen la queixa, no ens donen el carnet! Tot i així, ens hi vam apuntar, però després van suspendre el curs”. Totes dues coincideixen a denunciar que “l’Ajuntament no té una organització per gestionar les colònies felines ni econòmicament ni com a servei. Com que no saben ni quantes colònies ni gats hi ha, ens han demanat la informació, però no ens han dit ‘si necessiteu un carnet us el fem per no deixar les colònies desateses’. Encara més, s’han posat en contra nostra. Els acusem de retenir diners i no fer res pels gats. El més greu és que fa anys tenien una partida pressupostària i el terreny per fer una casa per als gats i només s’ha fet la teulada! Nosaltres rebem queixes de l’Ajuntament, dels veïns i ens hem de fer càrrec de tot (gats enverinats i abandonats, captures, etc.)”. Zoila del Corral reivindica la seva condició: “Soc advocada i entenc de lleis. Així que he exigit als responsables que facin la seva feina i que no ens vulguin fer firmar una cosa en la qual no són competents perquè volen que els fem la feina i tenir-nos com a minyones”.
Essencialment, no estan d’acord en l’obligació d’haver de firmar un document presentat per l’Ajuntament com a col·laboradores. No volen cap sou ni que els exigeixin el que vulguin des del municipi, perquè són voluntàries que disposen del seu temps per dedicar-s’hi quan poden i fan també el treball que poden. Després de molta insistència van poder tenir accés al regidor i al departament de Sanitat. Així, Zoila del Corral, M. Josep Bover, i l’advocat Francesc Alcaina es van reunir amb el regidor delegat de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Antoni Josep Valentí Moll, la cap d’unitat de Sanitat, Elisenda Solsona, i la tècnica Sandra Galdámez; i de la Protectora d’Animals de Manresa-Aixopluc, Rafaela González. Va quedar clar que l’Ajuntament té la potestat de cobrir les necessitats dels gats comunitaris, que alguns anomenen ferals. Pel que fa a les partides, consultat el contracte del pressupost del 2024 es van pagar 47.654,40 euros de menjar per a les colònies de gats, sobre una previsió de 148.920, amb un valor estimat global per a la prestació de tots els serveis de 170.063,08 euros. Mentre que denuncien en una instància al municipi que la protectora d’animals cobra una partida pressupostària de més de 170.000 euros, però en destina poc a captures i reintroducció, que amb l’esterilització i desparatització sumen 22.553,91; la resta “va a càrrec de les voluntàries, que no rebem ni un cèntim”. On han anat a parar aquests diners, es qüestionen? Potser caldria fer una auditoria, oi? A la reunió, “el regidor ens va dir que ens feia el favor de rebre’ns perquè en el Ple li van demanar per l’organització de les colònies felines, però no va ser capaç de respondre la pregunta”, afirma Bover.
Es queixen i protesten contra la “nul·la actuació municipal”. Reconeixen que posen diners de les seves butxaques per alimentar els gats que poden i només reben una petita quantitat de pinso. Per exemple, si tenen algun gat que no pot menjar aliment sec n’hi compren d’humit. Des del municipi insisteixen que han de tenir “el carnet de voluntàries i superar un examen”. Bover assenyala que les menyspreen: “ens tracten com a retardades mentals”. Sovint quan tenen algun problema amb els gats “no es posen al telèfon, cosa que abans no passava, amb l’anterior tècnic Ramon Martin”. Critiquen els rètols municipals de no donar menjar a gats i coloms, perquè la Llei de Benestar Animal considera els coloms com a salvatges, però els gats estan protegits, així que “no poden confondre la població barrejant els dos animals, oimés quan saben que alguns individus ens increpen”.
Afirmen que han gravat situacions en què s’ha denunciat una senyora gran, que porta bastó i va amb pegats de morfina, per donar menjar a gats que feia quatre dies que no ho feien. Expliquen que quan van enverinar dos gats al carrer de la Font dels Capellans, d’un refugiat ucraïnès voluntari, que estava molt afectat, ho van comunicar a Sanitat, que va enviar dos agents cívics, que en van certificar la mort. “S’havia de fer una necròpsia i cremar-los, però finalment els van enterrar de qualsevol manera”. Bover es responsabilitza de quatre colònies: Verge de les Angústies, Puigberenguer, i dues a Bufalvent: l’empresa Texma i Fomento de Construcciones i Contratas, “prop de les escombraries on sovint moren gats joves que resten abandonats i produeixen milions de cucs orgànics. En una ocasió no sabien que n’hi havia dos de morts”. En veure que la situació era greu, també va fotografiar la incidència.
L’Ajuntament a més del problema de les colònies felines, des de fa anys, també té el de maltractament de gossos, segons les dues denunciants. A més de baralles i cops fan paleses tortures a gossos lligats amb dues cordes, sense poder seure ni menjar, molts d’ells amb l’orella trencada, a pota coixa dels cops de puny i puntades. Alguns resten malferits al riu, com demostren les fotos de què disposen. “Hem posat denúncia contra un maltractador i assassí, així com als seus col·laboradors, amb presumptes implicacions fins i tot d’organismes com el Seprona. Si cal ens hi enfrontarem legalment, perquè estem preparades per fer-ho”. En definitiva, “l’Ajuntament no té el control dels animals, però nosaltres no hem de fer la seva feina, ni ens donen els recursos per fer-la. Hauria de ser el primer a denunciar el maltractament animal i no posar-nos traves burocràtiques, com dir-nos que si Sanitat no ho mana, la policia local no pot actuar”.
