En el reportatge sobre "El parlar de Manresa", publicat l’abril del 2020, parlàvem de mots que porten el gentilici de "manresà" o "manresana". És el cas de varietats de plantes, com la "col verda manresana" o la "mongeta manresana" –que el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) defineix com a «fàcil de coure, però menys fina que les ordinàries».
Encara no som prou conscients de la nostra condició d'esclaus en una dictadura neoliberal com la que regula tant els nostres patrons de funcionament socioeconòmic com la manera d'instal·lar-nos davant el món i la realitat.
A l’exposició “Hores de vol” (Centre Cívic Selves i Carner), l’artista Manel Gómez presenta la seva obra més recent, elaborada durant els darrers mesos, sobretot per vacances, en el transcurs d’unes estades a Normandia, la Costra Brava, Granada i el Berguedà. Entre la quarantena de dibuixos exposats, també hi són presents Barcelona, ciutat on viu, i Manresa, on va néixer.
Segon vi de la col·lecció iniciada pel sommelier David Seijas i la família Roqueta, fruit de l’experiència adquirida treballant i reinterpretant la tècnica del vi bullit.
L’amic Isidre Casals m’aporta la frase feta manresana: «Tenir l'ullal de la Séquia al clatell», que voldria dir «plorar amb facilitat, especialment un nen». Em diu que no era d'ús diari, però que es feia servir. I hi afegeix que també havia sentit a dir "brotar de l'ullal" en el sentit d'un gran doll d'aigua: «Aquella font brota (o brolla) com un ullal de la Séquia».
17/10/2022
"Exercicis poc espirituals i una excepció", Companyia teatral dels Carlins | Àlex Gómez
Del 18 al 30 d’octubre se celebrarà en diferents espais de la ciutat el festival Tocats de Lletra, que enguany arriba a la setzena edició, amb el lema "Acollits".
La Fira Mediterrània s’inaugurarà amb un espectacle de circ inspirat en la coneguda llegenda del Pou de la Gallina. El muntatge, que comptarà amb la col·laboració dels Tirallongues i la participació dels acròbates Mariona Moya, Griselda Juncà, Josefina Castro i Daniel Ortiz, és una creació de la Cia Voël, integrada per Deborah Cobos, Debi, i Jordi Serra.
Presentem un vi del Celler Més que Paraules, DO Pla de Bages, ecològic i vegà. El Més que Paraules blanc és compost per un 65% de picapoll, un 25% de sauvignon blanc i un 10% de mandó (blanc de noirs).
Per participar només ens has de seguir a Instagram i fer m'agrada a la publicació dels espectacles dels quals vols aconseguir les entrades dobles. El dijous 6 d'octubre farem el sorteig entre tots els participants.
El polític i articulista Adam Majó, que també és filòleg i col·laborador habitual en les pàgines d’opinió d’aquesta revista, escrivia en el seu bloc, el dia 15 de maig de 2010: «Tens set, vas a la cuina però, com que encara ets xic, no arribes a l’armari dels gots nets. Li dius a l’avia, cridant, i aquesta, sense aixecar-se del balancí, et respon que n’agafis algun d’allà sobre i li facis una "balaiada". Que què? Direu, sinó sou de Manresa (i si ho sou potser també). Que li passis una mica d’aigua, sense utilitzar fregall ni detergent»
El 18è Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya se celebrarà del 23 de setembre al 2 d'octubre a Manresa, Navarcles i Sant Fruitós de Bages.
En un article publicat fa un any a "Regió7", la sociòloga Núria Sensat es preguntava si Manresa té un problema d’autoestima o de falta d’ambició, una qüestió que hem debatut amb un psiquiatre, Pere Bonet; un historiador, Francesc Comas; un activista cultural, Joan Morros, i amb la mateixa Núria Sensat.
A iniciativa de Jaume Fornells, l’Escola d’ART Guimerà (fins al 31 d’agost, de les 17 a les 20 h) ha aplegat en una exposició retrospectiva del pintor Antoni Ferrer i Carné una trentena d’obres pertanyents a col·leccions privades.
per Sergi Blanqué, sommelier de 1834 El Terrer de Santpedor
Un vi monovarietal de gewürztraminer, dels pocs que es fan a la nostra DO. Color groc palla molt net. En nas li surten notes típiques de la varietat, fruita exòtica com mango, litxis, fruita ben madura, amb un final d'amargor ben agradable.
Segons el nostre diccionari normatiu (DIEC), la paraula esvair pot significar "derrotar" completament l’enemic, envair un país, una ciutat provocant-ne la devastació («amb les armes a la mà esvaïren aquell territori»), "dissipar" («aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S’ha esvaït la nuvolada») i "desmaiar-se". Però també inclou com a darrera possibilitat "defallir", especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona («fa hores que treballes i que no menges, t’esvairàs)».
14/07/2022
A l'esquerra, "A Lluís Calderer" i "Transformació", d'Antonlina Vilaseca. A la dreta, "Caixa", d'Hilda Zagaglia
Montse Torra, professora de llengua i literatura jubilada, ens fa una aportació al recull de bagesismes de Twitter (#bagesisme): la paraula "platera", com a lloc on es deixen els plats perquè s’escorrin, que no és al diccionari normatiu (DIEC), però que el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) recull a Manresa. «A casa l’hem dit sempre», ens diu la Montse. I, efectivament, era molt usual aquí i en canvi no es coneix en comarques veïnes com Osona.
Amb més de cinquanta anys de carrera musical a l’esquena, Manel Camp ha tornat a Manresa per compartir el setanta-cinquè aniversari amb els seus conciutadans i els companys de professió.
Us presento avui un vi especial dins del catàleg de vins del Pla de Bages. Especial per diversos motius: per com neix, però també pel vi en si mateix i per les seves característiques. Un vi fruit de la col·laboració entre l’Oller del Mas i Thunder Wine Makers.
Com a ampliació de l’article anterior, on comentàvem les codines, les girades i els tossals, parlarem aquesta vegada de puigs, de goles, de gorgs... i del Collbaix.
De tornada a casa, i després de la presentació a Manresa l’1 de juny de 2012 del llibre de relats, "Contes del bé i del mal", el seu autor, Jordi Cussà va escriure aquesta facècia, inèdita fins avui, inspirada en la tertúlia posterior a l’acte en companyia del presentador, la dona i la filla; l’editor berguedà; una amiga actriu i mestra de música, i alguns lletraferits més. El correu amb el text d’aquest relat, adreçat als esmentats, deia així: «Companys de travessa: Un envio un present (...) Espero que us regali, si més no, un parell de somriures».
per Joan Tomasa i Garroset, sommelier de Vins Tomasa
L’any 1984 la família Solergibert va decidir plantar, a la parcel·la Matacans d’Artés, les varietats cabernet franc i cabernet sauvignon, de fàcil adaptació a terrenys argilosos. Quan els ceps tenien 25 anys, la família va comprovar que el raïm madurava de manera excel·lent i van decidir, amb la il·lusió i l’experiència de deu generacions, crear el gran Solergibert de Matacans.
