Arquitecta, fins al passat 17 de juny va ser la primera presidenta del Col·legi d’Arquitectes de les Comarques Centrals de Catalunya.

«M’he trobat molt acollida i m’han donat molt suport a l’escola. Petits detalls del dia a dia que et fan sentir bé»

Durant la pandèmia, sortia cada dia a les vuit del vespre al seu balcó per tocar el Cant dels Ocells i una peça de propina, com ara la Santa Espina.

Joel Joan ens ha visitat amb l’obra Vània, d'Anton Txékhov, adaptada per Simon Stephens, traduïda per J. Sallent i dirigida per Nelson Valente.

Fotògraf autodidacte, amb la seva inseparable càmera Mirrorless.

«Tot i que el context social i cultural al Regne Unit és cada vegada més complex, continuo lluitant per les meves creences i motivacions»

Divendres passat, 12 de juny, va morir l’empresari i escriptor manresà Lluís Grifell Pons (1925-2026).

Gimeno, que ve de Breda però coneix els despatxos oficials com qui coneix el passadís de casa, no escriu per inspiració divina.

«En circumstàncies adverses, els pallassos creen felicitat eterna als nens. Per saber-ho fer, cal ser un àngel»

Catalunya hauria d’adoptar un model territorial més equilibrat, on les capitals comarcals estiguessin ben connectades

Per a Fernàndez, un habitatge només pot ser un bé de mercat si abans no és reconegut com a dret social.

Il·lustrador, muralista i dissenyador gràfic, actualment és al Japó obrint mercat per la seva tasca professional.

«El més important no és només on vas, sinó la llibertat de poder escollir el teu propi camí»

«El paper només aguantarà mentre s’allargui l’esperança de vida de la gent»

«He passat la vida entre continents, però he establert una llar a Manresa»

Una vetllada d’intensitat creixent on va quedar clar que, per a ell, el català és una línia vermella i una bandera irrenunciable.

«Hi ha qui diu que t’has d’adaptar al personatge, però sempre he intentat que el personatge s’adaptés a mi i m’ha anat bé»

«Amsterdam és la ciutat on he començat a crear la meva pròpia família, la ciutat que m’ha vist créixer com a adulta»

L’escriptor Miquel-Lluís Muntané presenta el llibre que explica la història del grup.

Cantant masculí de l’espectacle itinerant Corteo del Cirque du Soleil, del 2015 al 2019 va ser dissenyador gràfic al diari Ara.

«Hi ha molta similitud entre els catalans i els holandesos perquè tenim una visió molt oberta»

Sam Abrams va ser a l’Espai Òmnium el dimecres 26 de novembre, per presentar, al costat de Jaume Huch d’Edicions de l’Albí, la reedició de Les Llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946), de Joaquim Amat-Piniella.

Jubilat emèrit, ha estat catedràtic, doctor i investigador matemàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de pla d’estudis del nou grau de matemàtica computacional i analítica de dades. Creu que cal finançar la recerca en IA abans de poder-la aplicar.

«Aquí hi ha un ritme més lent, potser com a totes les illes del Pacífic»

Llicenciada en Filosofia i Màster en Estudis de Gènere, el 2025 obté el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana per la seva obra més coneguda: Marxarons.

A les acaballes del franquisme va haver-hi qui, volent canviar el món, el món va canviar-lo a ell.

«Els idiomes són la base de la integració. Si vas a un lloc i no parles gens aquella llengua no pots defensar cap idea»

Mezzosoprano, es va llicenciar amb matrícula d'honor en Interpretació de Cant Clàssic i Contemporani a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Va dirigir les corals manresanes Font del fil i Cor Ixent. Com a intèrpret ha participat en recitals d’òpera i lied, ha col·laborat amb orquestres simfòniques i s’ha apropat a d’altres gèneres musicals, com el jazz i el folk. Des del 2010, amb el grup Brossa Quartet de Corda canta les Cançons dels Brigadistes. Ha participat en concerts d’homenatge a compositors com Manuel Oltra i Lluís Benejam. Professora de cant a diverses escoles municipals, fa classes de música a mitja jornada a l’Institut Pius Font i Quer. És llicenciada en Dret.

«Sorprèn la privatització del país: salut, educació o pensions estan en mans privades»

Com la dona que crida «fill de puta» i estripa amb el seu dolor la cerimònia d’un tràgic aniversari, a Manresa convocàvem Estellés.