I és que l’estudi de la llengua és, per al callussenc Jordi Badia, la seva vocació i la professió, que exerceix amb passió, rigor i creativitat com a cap d’estil de Vilaweb.
Filòloga en anglès i català, literata, poeta i especialista en Guimerà, el 16 de maig va fer una conferència a l’Espai Òmnium sobre Àngel Guimerà. De La Gramalla a dramaturg. El 27 de juny, en el marc de la sisena Universitat Catalana d’Estiu, ha fet una Introducció a Àngel Guimerà, al teatre Conservatori, abans de la representació del muntatge Guimerà. Dones, passió i poder. Va formar part de la Comissió de l’Any Guimerà el 1995 i amb Enric Gallén van dur a terme el projecte museològic de la Casa Àngel Guimerà al Vendrell, el 2015. També ha fet estudis de Jordi Sarsanedas, Alfons Maseras, Ramon Ramon Vidales i Joan Ramon Soler.
La sorpresa arribava al final, amb Cesk Freixas dalt de l’escenari cantant Cercavila, un dels temes del seu nou disc La meva sort, que presentarà el dijous 3 d’octubre.
Astrofísic, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC, on estudia els exoplanetes. Des del 2019 és professor d’investigació del CSIC. Responsable científic del projecte CARMENES, que fins ara ha descobert uns 75 exoplanetes, va fer el doctorat sobre les estrelles binàries eclipsants. Fa ben poc ha obtingut de la Comissió Europea 2,5 milions d’euros per al projecte SPOTLESS, que té com a objectiu la descoberta de planetes bessons de la Terra per determinar, en el futur, si tenen vida. Aquest primer de juny ha entrat en funcionament.
Exdirector dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central i alcalde de Calders (2011-2015) per la Candidatura Democràtica de Calders, va estar afiliat al PDECAT fins a la seva desaparició. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, va ser professor de Secundària a la Seu d’Urgell, Torelló, Manresa (Lluís de Peguera) i Sallent (Llobregat). És autor del llibre de contes «Miquelet el cargolaire» i altres contes calderins, de la novel•la «L’ànima de la vall», del llibre de costums «Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional» i de sis DVD sobre etnografia, tradició i modernitat, a més del llibre de filosofia «El camí del mar».
Després de més de quaranta anys d’estar al capdavant de Dagoll Dagom, companyia a punt d’abaixar el teló definitivament, no sense abans haver reposat per quarta vegada el musical Mar i cel, Joan Lluís Bozzo repassa la seva trajectòria professional al cicle Pessics de vida.
Periodista. Premi de teatre El Galliner 2023 per l’obra Golfes, recentment estrenada al Kursaal, és cap del Gabinet de la Direcció General de la FUB, on des del setembre de 2011 exercia com a responsable de Comunicació i Màrqueting. També va fer el seguiment del Pla Estratègic 2011-2015 de la institució. Del 2005 al 2007 va treballar a l’Ajuntament de Manresa com a tècnica de Promoció Econòmica. Fins al 2011, va ser secretària tècnica d’Alcaldia. Ferma defensora del voluntariat, va treballar al Punt d’Informació Juvenil del Centre Cívic Selves i Carner, a la Secretaria del CAE i a la redacció d’El Pou de la gallina, i va ser una de les impulsores de l’associació cultural El Galliner.
Un detallat repàs del segle XX va capbussar l’auditori de l'Espai Plana de l'Om en dades i xifres esfereïdores, com ara els 36.000 morts a Gaza entre assassinats i gent desapareguda sota la runa, en poc més de cent dies i sobre un territori que no fa ni un terç de la comarca del Bages.
Sociòloga, especialista en diversitat religiosa. Directora de la revista Dialogal. Fundadora de Lalè Educació i Editorial Lalè. Ha estat cap de programes de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional i membre del grup de recerca ISOR, del Centre d’Investigacions en Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma. Professora, conferenciant i autora de cinc llibres, el darrer dels quals a punt de ser publicat: El sentit de tot plegat.
Cap de manteniment a Lemmerz i fundador de les empreses Lasser Salelles i Mecanitzacions Gannau, de 1983 a 1987 va ser regidor per CiU a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Primer president de l’Associació Les Brucardes Esportiva SL i fundador de la discoteca Vestales-10, de mitjans a finals dels anys seixanta va ser el president més jove de la Societat Coral Sant Josep i va reestructurar l’entitat. Es considera fundador de la colla sardanista Dintre el bosc, el 1951, quan assajaven al bar Moka. Cantava amb la coral i feia teatre.
«Som teatrerus». Amb aquesta gràcia i aquest deix popular, amb aquest saleru amb què la seva filla Ester es muntava un cabaret, ho deia així el poeta Feliu Formosa (Sabadell, 1934) el passat 12 de desembre a l’Espai Òmnium.
President dels Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB), ha estat impulsor del reconeixement a l’historiador Albert Benet Clarà. Delineant industrial expert en vàlvules, reorganitza els departaments de l’empresa MAIT, ajusta mètodes i temps de treball a Samovi i treballa a la multinacional Sauter Iberica. Amb la crisi del 1992, se’n va a l’Argentina on rellança Samovi a Amèrica. Un accident a Xile el fa retornar. El 1997 treballa per a Lapeyra i Taltavull, dedicada a la importació i automatització de grans empreses. Munta les línies de producció per a Torrons Vicens i el celler Jaume Serra, on instal•la el primer robot.
El dimecres 25 d’octubre, la Nit Estellés obria la darrera setmana del Tocats de Lletra. I ho feia amb les paraules de Josep Piera, conversant amb Àngels Gregori a l’Espai Òmnium, tot plegat dos saforencs lluminosos –de Beniopa i d’Oliva– al captard de la nostra ciutat.
Advocada, mediadora. Premi Justícia ACR 2022. Especialitzada en assessoria d’empreses, dret laboral i família, és sòcia administrativa de la societat Vives&Martínez, advocats associats. El 2016 s’inicia en la docència com a professora col•laboradora dins la UOC. Experta en resolució de conflictes, fa un màster per a advocats al Centre d’Estudis Financers de Barcelona. Ànima de les Audiències Memorials, organitzades conjuntament amb Jordi Palou-Loverdos, és tertuliana del programa Més 324, de Xavier Graset.
Primera tinent d’alcalde després de la dictadura, arran de les eleccions municipals de 1979, va ser regidora de Cultura i Ensenyament, i després de Relacions Públiques. Va formar part de les Plataformes Anticapitalistes i va ser militant d’OICE i de Convergència Socialista. Va assistir a la formació del PSC-Congrés i va passar a ser membre del PSC-PSOE fins al 2012. Va cotitzar al sindicat USO i poc després al d’UGT. Llicenciada en geografia humana, va pertànyer al comitè d’empresa de Lemmerz i va ser funcionària de l’Agència Tributària.
