Premi Bages de Cultura 2025, Àngels Freixanet ha estat pionera en moltes coses. A reciclar materials que per a d’altres serien simple ferralla morta, deixalleries llençades, i fer-ne obra d’art, per exemple. Però no solament: hi he vist sempre una dona empoderada, quan l’Àngels es mou enmig de la pesantor del ferro per fer de la vellesa, bellesa, com un Déu Vulcà transgènere, humana i poderosa en la transformació dels materials. Les fa parlar, aquestes matèries primeres de la naturalesa. Les converteix en signes, en fòssils de la cultura, quan forja lletres de totes les formes i mesures. Si mai desapareix la humanitat, qui vingui de l’espai sideral trobarà enterrat el seu alfabet i se sorprendrà igual que quan, a El Planeta dels Simis (1968), Zyra i Cornelius desenterren una nina humana que parla o el personatge de Charlton Heston topa amb el cap de l’estàtua de la llibertat enterrat a la sorra. L’escultora ha modelat de gran la superfície ferruginosa del metall, com de petita transformava la plastilina. Fa del rovell de la sang seca del temps, rovell de l’ou del sentit últim de les obres. Quin? El del temps en moviment, com fulles de tardor del ferro atrapades al nacre de cada creació.
Obres com la dels mil cent anys de Manresa o l’homenatge al miner en donen la mesura, l’arc temporal. L’artista arrela les obres, però és d’arreu. Li han dedicat elogis escriptors de la talla de Manuel Vázquez Montalbán o José Luis Guarner, que la coneixien pel seu home, l’escriptor Manuel Quinto, autor de novel·la negra, i no puc deixar de mirar-la amb ulls transgènere també artísticament. Perquè el ferro és viu i exerceix de llot sota l’empremta plàstica del temps. El rovell té el color granat del fang moll i és com l’esquitx de sang seca d’una vida que s’apaga. Aleshores, el color del metall gastat és el de la sang vessada, el del roig de les brases al pas de l’aire i el de les fulles mortes i el capvespre que s’asseca a la cúpula celeste. Aquesta sang rovellada delata un crim. El temps és un assassí astut, però deixa mil pistes a la mirada de l’artista. Com Sherlock, Àngels Freixanet hi acosta la lupa i ens ajuda a lligar caps. Per ella dura l’apunt dur del ferro.
.png)