Va centrar l’estat de la qüestió en quina ha de ser la funció dels mitjans locals i comarcals en un moment en què les plataformes s’han trencat i gairebé tots els mitjans disposen de digital, a més d’una cobertura delimitada territorialment, susceptibles de ser identificats amb un grup de persones professionals al darrere, dirigits amb responsabilitat editorial directa sobre els continguts, que han de ser seriosos periodísticament. Avui dia, un grup de WhatsApp pot ser un mitjà perfectament, fet que dificulta encara més les coses als suports provinents del paper. En mercats petits i fragmentats sempre hi ha menys fonts d’ingressos des de qualsevol perspectiva, però en canvi es disposa d’una marca reconeguda i de proximitat. És important saber que en l’àmbit local l’enfocament digital es redueix moltíssim i des d’una perspectiva d’usuari la percepció de negoci té un cost d’adquisició menor. Els mitjans generalistes tenen el gran avantatge de l’economia d’escala que els permet invertir més en tecnologia, en audiència i en equips de producte. Un altre aspecte a tenir en compte és que el món digital és infinit. Com a editor Basté parla de negoci en què el mitjà local guanya en relació i confiança i perd en d’altres aspectes que cal saber compensar. A Catalunya, resisteix encara un bon teixit de centenars de mitjans locals en un entorn favorable, però per contra el mercat està molt fragmentat, cosa que fa que sigui molt difícil sobreviure econòmicament. La premsa local manté una gran credibilitat, proximitat i transparència, gràcies a la presència física de la marca i del periodista.
No hi ha dubte que estem immersos en un canvi de consum de la informació impulsat per la tecnologia, en un procés de creixement de l’ecosistema de creadors de continguts amb competència deslleial dins les xarxes socials, contra les quals no es pot combatre. El que s’ha complicat és la sostenibilitat dels mitjans locals, així que ens caldrà diversificar. Va esmentar com a reptes l’escala de negoci, amb problemes de tràfic i dels vaivens de Google, amb menys volum de negoci perquè ens adrecem a una audiència més petita. Falta tecnologia que és molt cara i des del negoci local costa treure’n rèdit. També és molt difícil atreure talent, així com trobar successors, oimés en el marc d’una plena revolució de la Intel·ligència Artificial (IA), quan encara no s’ha acabat la transformació digital. El mercat del català és petit. Com que el repte principal és el negoci, en l’àmbit local preocupa com es paguen les subscripcions digitals i quins productes cal prioritzar, però hi ha senyals clars de cap on s’ha d’anar perquè hi ha moltes opcions. Si fins ara estàvem enfocats al volum, ara caldrà potenciar la intensitat de relació amb l’audiència, de manera que els agradi el que fem i aportar-los valor, perquè siguin propensos a subscriure’s a activitats que duguem a terme o venir als esdeveniments que organitzem, així com seguir-nos en les recomanacions tant publicitàries com culturals i fins i tot polítiques. Com més valor aportem més confiança ens tindran. Cal valorar el sentiment de comunitat i cercar supporters que sentin els colors del mitjà per fer-se’l seu i reforçar la confiança periodística en la tasca que s’està realitzant.
També s’haurà d’entrar en els conceptes de negoci del món digital com les newsletter, que són una gran eina que funciona sense intermediaris, i cercar canals propis. Ara ens cal “menys volum i més focus”, però evitant la dispersió i amb continguts de qualitat. Les dades pròpies sempre són positives per estrènyer la relació amb l’usuari. Cada vegada hi ha més idees a desenvolupar dins d’una sostenibilitat. Per saber quina publicitat ens interessa cal saber quina innovació volem fer. Potenciar esdeveniments com taules rodones, exposicions, concerts, presentacions i propostes de llibres que generi una relació de presència del mitjà i que es pugui patrocinar. Explorar empreses, institucions i indústries de l’entorn possibilitant subscripcions als seus treballadors. Dels continguts generalistes cercar-hi per aprofitar-los els talls locals. Basté entén que és difícil que sobrevisquem com a mercat sinó ens consolidem d’alguna manera. S’han d’optimitzar els avantatges de cada localitat, implantar marques personals, centralitzar les tasques de gestió editorials per controlar l’audiència en termes territorials, per qüestions de cost i de mercat. També calen catàlegs comercials modificats en termes de productes i formats, amb noves perspectives per dissenyar productes que puguin aterrar comercialment. En definitiva, el conferenciant va arribar a quatre conclusions “òbvies”: diversificar, innovar, ser sostenibles amb un disseny amb menys productes, i consolidar optimitzant els avantatges de la proximitat i de l’economia d’escala. Així doncs, Basté té claríssim que els mitjans en paper tornaran per connectar amb les audiències. Per tal de concretar algunes claus de futur per saber cap on pot anar la premsa local i comarcal va comentar alguns exemples que ja s’han dut a la pràctica com el de periodisme comunitari d’arrelament social, amb un model de negoci. Un altre model, en aquest cas de directori, per a anunciants que cerquen serveis, amb subscripcions populars. La creació de diaris per WhatsApp adaptats a la tipologia del mòbil en PDF, amb textos sintetitzats de 200 paraules, o d’altres formats de diaris que han creat una estructura per cobrir tot l’esport escolar no professional, que en un àmbit local ofereix moltes possibilitats, sobretot de la mà de la Intel·ligència Artificial.
