El Consell de Ministres del Govern espanyol ha desclassificat documents del cop d’estat del 23-F. Ens deixaran veure documents que no comprometen l’Estat com a tal i menys la figura del rei, que aleshores bona part del professorat universitari de comunicació considerava que va ser-ne el cap visible, però va saber reaccionar a temps per la incompetència dels revoltats, més pendents de ser protagonistes que de dur a terme la missió encomanada. Recordo aquell dia, a la Facultat de Periodisme de Bellaterra, on abans de suspendre les classes, vam saber que un parell de professors periodistes van enviar la visió dels fets als periòdics progressistes de l’època, però cap dels articles es va publicar. Encara hi ha mitjans que esmenten la Transició, però professors d’un profund nivell intel·lectual com Josep Fontana a qui vaig tenir la sort de conèixer a fons, va deixar clar que aquesta visió podia convèncer força gent, però de seguida va afirmar que estàvem davant d’una Transacció que beneficiava tant als neofranquistes d’Aliança Popular –fundada per Fraga el 1976 i reconvertida en PP el 1989, amb l’escissió de Vox el 2013– com als socialistes del nefast Felipe González, que malgrat obtenir un gran suport electoral dels espanyols a les generals del 1982 va ser l’impulsor de la LOAPA que complia els objectius dels militars revoltats: frenar als anomenats separatistes, per bloquejar competències d’unes comunitats autònomes fictícies que ni tan sols responien al pensament dels intel·lectuals de la generació del 27, que van popularitzar Espanya per substituir Castella, quan la desfeta de les possessions colonials d’ultramar de Cuba i Filipines va fer trontollar el relat oficial.
Socialistes jacobins i neofranquistes espanyols comparteixen la unitat d’Espanya com a raó de ser, d’aquí els buits enormes d’una democràcia més fictícia que real. Es tracta de blanquejar un rei corrupte de cap a peus imposat pel dictador Franco, amb total immunitat fins que el Club Bildelberg el fa abdicar com a cap d’estat. Els feixistes tenen por dels mestres i de la informació, per això van fer cremar el 1976 multitud d’arxius comprometedors i encara no es poden consultar els protocols notarials del 1939 en endavant, perquè posarien llum a les confiscacions dutes a terme il·legítimament que permetrien conèixer els noms de famílies beneficiades per la dictadura que encara manen econòmicament en l’actualitat. Aquesta és la desclassificació que valdria la pena!
