El consum d’energia s’ha multiplicat els darrers 70 anys. La transició energètica és urgent, tenint en compte l’impacte mediambiental, econòmic i social. Els vehicles elèctrics substituiran els de motor de combustió. A Catalunya hi ha marge de millora i d’eficiència. La sostenibilitat s’ha de basar en el medi ambient, els recursos minerals i el territori que utilitzem, per mitjà de l’economia ecològica.
El canvi climàtic és un dels reptes importants del segle XXI. La nostra herència és lamentable i les noves generacions s’hi hauran d’enfrontar seriosament. Els darrers 70 anys “hem tingut una forma de viure i d’utilitzar l’energia que no és sostenible, per tant, hem de canviar”. Einstein ens diu que “no podem resoldre els problemes que hem creat, amb les mateixes eines, sinó que n’hem de buscar de noves”. Amb la irradiació del sol, l’efecte hivernacle és essencial per viure. No es pot modificar substancialment a escala planetària i ha costat molt temps adonar-nos-en. L’evolució del consum mundial d’energia al segle XX s’ha multiplicat per sis amb el carbó, el petroli i el gas natural. S’estan extraient 160.000 litres per segon de petroli, combustible fòssil fabricat per la Terra, i consumir-los molt de pressa no és sostenible.
Per l’efecte hivernacle és important produir el CO2, però n’estem enviant una quantitat ingent (53.000 milions de tones anualment) cap a l’atmosfera. Des de 1990 ha baixat a Europa un 35% de CO2, pel que s’ha gastat en la xarxa de substitució i sobretot per la millora en l’eficiència d’utilització. Xina l l’Índia estan creixent amb un nivell molt més baix de consum, però l’han multiplicat per 3. Globalment, estem a 8.000 mil milions d’habitants i probablement a finals del segle XXI estarem entre 10 i 11. La població creix i l’esperança de vida també. A l’estat espanyol des dels anys 20 del segle passat s’ha multiplicat per 2,3, tot passant de 35 anys als més de 80 actuals. El consum a partir de 1980 està creixent d’una forma desesperada, un 1,4º per sobre de l’era preindustrial, amb conseqüències inesperades com ara que la temperatura de la Terra podria patir un augment important. A l’Observatori Fabra ha augmentat 2º, com a tota la zona mediterrània. Comparat amb la calor que es genera quan es llança una bomba atòmica com la d’Hiroshima, durant 60 anys n’hem estat enviant una cada 30 segons i actualment cada 15. Cal canviar la manera de viure i fer un full de ruta per a la transició energètica.
El PIB és una forma fàcil de mesurar el creixement econòmic. Al moment en què va créixer el consum d’energia i el CO2, també va augmentar el PIB de la riquesa mundial, tot i que distribuïda malament. En 70 anys s’ha multiplicat per 12, fet que implica un creixement espectacular. L’energia mou l’economia mundial, però cal un desacoblament entre l’augment del PIB i del CO2. Les propostes de solució passen per disminuir la quantitat de CO2 en més d’un 80% el 2050 i que els combustibles fòssils es redueixin al 10%. Cal potenciar les energies fotovoltaiques, vent, i sobretot, la producció d’electricitat que segurament arribarà a un ús del 80%. La inversió en energies renovables és insuficient i alguns països van en direcció contrària. Els economistes estimen que com a mínim entre el 3-5% del PIB anual mundial s’hauria de dedicar a canviar el model energètic.
Els científics han de fer aportacions noves amb una tecnologia facilitadora. Poden reutilitzar materials mitjançant l’economia circular. Gràcies als coneixements generats en l’època dels combustibles fòssils ara saben que cal ser eficients. A la Terra, el ferro, el calci i l’alumini són els elements més abundants i comuns a l’abast, d’altres n’hi ha pocs i entremig hi ha les terres rares. Com que la mineria és un element costós ambientalment i socialment, cal mobilitzar els elements comuns perquè coure, níquel, cobalt i terres rares es puguin reutilitzar un cop processats a Xina. A Europa és essencial tenir la capacitat de reciclar i reutilitzar. L’energia del sol és la fusió nuclear que ens arriba cada dia i és molt superior al que necessitem. El nou paradigma energètic probablement serà una combinació de generació elèctrica i d’hidrogen o d’altres combustibles solars de l’ordre del 80%. L’altre 20%, de l’acer o aliments que necessiten carboni, o el ciment, utilitzant combustibles que siguin sostenibles.
Obradors ha dedicat 30 anys a investigar la superconductivitat, descoberta a començaments del segle XX; un fenomen quàntic que permet en la circulació d’energia elèctrica passar cent vegades més de corrent amb el fil superconductor que amb el coure, per fer més eficient el sistema. En la generació eòlica, també els superconductors probablement s’aniran imposant. Es crearan xarxes elèctriques més potents i eficients, així que el consum d’electricitat es multiplicarà per tres. Tenen una potència més gran i un impacte ambiental més petit. La xarxa elèctrica europea és la més gran del món amb 400 milions de clients, necessita més d’un milió de quilòmetres de xarxa de molt alta tensió i 10 milions de quilòmetres de xarxa de distribució. En la generació eòlica, també els superconductors probablement s’aniran imposant, sobretot si volem connectar el nord amb l’energia eòlica i el sud amb la fotovoltaica. Amb l’augment de la demanda, es necessita emmagatzemar l‘electricitat en una xarxa elèctrica estabilitzada. Actualment es produeixen 17 milions de vehicles elèctrics l’any, el 65% a la Xina. A aquest ritme el motor de combustió passarà a formar part del passat. En comprar un cotxe cal preguntar per saber-ne la durada, quants watts/hora té la bateria. De moment està en 200 i s’està treballant per l’ideal de 400. L’aviació fa 42 milions de vols l’any. Amb motors elèctrics s’optimitzarà l’eficiència del sistema.
Pel que fa a Catalunya, hi ha una energia 77% fòssil, 14% nuclear i 9% de renovables. L’energia primària és un 44% superior a la que utilitzem, amb un gran marge de millora i d’eficiència. L’electricitat que generem és un 55% nuclear, 20% renovable i un 25% fòssil, sense comptar els cotxes que encara van majoritàriament amb benzina. A mida que vagin sent elèctrics n’augmentarà el parc. Amb 10 anys hauríem d’eliminar l’energia nuclear massa antiga, tot i allargar-la uns anys més, i potenciar les renovables. El Consum d’Energia a Catalunya ens informa que la distribució és el 38% al transport; la indústria 32%; els serveis, gairebé el 14%; el sector primari un 1,5%, i la resta prop d’un 15%. La majoria de la població pot incidir en el sector domèstic per mitjà de la conscienciació per exigir un canvi polític. La combinació d’aquests dos elements farà que anem més ràpids o més endarrerits. A Catalunya els darrers 20 anys ha anat decreixent el consum i el desacoblament entre creixement econòmic i consum d’energia també en un 40%. Anem pel bon camí, però ens en falta força per recórrer.
En resum, l’equilibri està en la sostenibilitat basada en el medi ambient, els recursos minerals i el territori que utilitzem. Les polítiques dels puristes del medi ambient adverteixen que la nostra economia se n’anirà en orris per pèrdua de llocs de treball. Opten per l’economia decreixent, però molts economistes diuen que no pot ser i els més extrems preconitzen que en el sistema capitalista no es pot fer res que vagi en contra de generar llocs de treball ni del creixement econòmic. Són dues posicions completament oposades. Les solucions intermèdies passen per l’economia ecològica que intenta combinar-les. El tercer vèrtex correspon als partidaris de la ciència i la tecnologia per tal d’injectar projectes que facin compatibles les dues posicions. Tampoc no és correcte deixar-ho tot en mans dels científics, perquè les qüestions econòmiques, mediambientals
