Empar Moliner i els burques manresans
És prou coneguda la polèmica sobre la proposta de prohibició del burca, presentada al Congrés dels Diputats per VOX i PP. Però del que us vull parlar en aquesta primera bugada del mes és de l’article de l’Empar Moliner del dia 19 de febrer, al diari Ara, en què l’escriptora, que viu a Castellbell i el Vilar, parlava textualment de “les dones que veig per Manresa, darrere el marit, de vegades assegudes en cafeteries, amb ells alimentant-les amb la cullera”. Ho diu l’Empar i no hi vull afegir gran cosa, més enllà de pensar que potser no hi ha tants burques a Manresa com l’escriptora sembla insinuar. Que no dic pas que no n’hi hagi algun...
Efecte òptic
No em puc estar de reproduir aquesta foto, que sortia a la contraportada d'El Periódico, el dia 2 de febrer. No em digueu que a primer cop d'ull no us sembla que esteu veient la manresana Llibreria Roca del carrer Sant Miquel. Doncs, no ho és. Com s’explica al diari, la imatge correspon a la centenària paperereria Canut, del número 73 del carrer Girona, a Barcelona, fundada probablement el 1916. No em negareu que hi té força retirada.
La Manresa rovellada
El barri vell envelleix, com bé diu el mateix nom, però a més se’ns rovella, com es pot comprovar en aquesta fotografia que m’envia un lector que viu al carrer Sobrerroca, on es veu l’escala interior de la torre del portal medieval que donava accés a la ciutat. L’escala no és pas medieval, evidentment, però al pas que va i si no s’hi posa una mà de pintura, se’ns acabarà de malmetre.
El pozo de la gallina
En la secció Crònica social del mes de febrer es reproduïa una foto amb els membres de l’entitat Associació d’Amics de la història de Manresa, que es va fundar al soterrani de la llibreria Xipell, el 14 de novembre de 1953. M’expliquen l’autor de la secció que quan es va constituir l’associació van editar dos llibres. I el segon era San Ignacio de Loyola y la Ciudad de Manresa, traduït de l'original català de l'arxiver Joaquim Sarret i Arbós. En fer-ne la traducció van considerar ben normal parlar d’El Pozo de la gallina, com es pot observar en la imatge, i quedar-se tan amples. També em diu que el grup d'empresaris iniciadors de la idea van acabar aviat les seves ganes de publicar, i així, la seva aventura per recuperar una història manresana ben peculiar, va acabar molt aviat i sense pena ni glòria.
Registre viatger
A l’avinguda de la Divina Pastora, vora el convent de Santa Clara, un lector perspicaç ha detectat un registre de les aigües... de Lleida! Sembla que el miracle de la Llum, que tanta aigua ha dut a Manresa, no arriba al capdamunt de les Escodines, que es procura l’aigua de la terra ferma. Això o que un paleta espavilat fa anys en va amortitzar un de sobrant…
Rètol cap per avall
L’Ajuntament està enllestint les obres de construcció del polígon industrial del Pont Nou, que inevitablement han comportat un llarg període de trasbals i caos circulatori en aquell sector. Les molèsties s’han procurat esmorteir amb rètols informatius, que assessoren els conductors damnificats i els indiquen com ho han de fer per sortir-ne, però com es pot observar en aquesta imatge alguns d’aquests rètols són de mal llegir...
Pintada inacabada
I per acabar, una pintada inacabada, valgui la redundància. La foto me la fa arribar una amable lectora que viu al carrer de la Verge de l’Alba, on ha captat aquesta imatge d’una pintura mural que segurament no sabrem mai què havia de dir, però que ha quedat immortalitzada així.
