El carrer Guimerà és l’eixample del final del segle XIX que superava la muralla i seguia el camí o pas de Cardona, que era el seu nom original. Els edificis es van construir majoritàriament fins abans de la Guerra Civil, primer amb funcions industrials i de magatzems i, des de principi del segle XX es va convertir en el nou centre comercial i econòmic urbà, alhora que s’hi feien habitatges burgesos, alguns dels quals han evolucionat amb el temps com aquest del número 20, que es va començar abans de 1888 i el 1918 s’hi va afegir un pis per fer-lo de tres plantes, amb plànols de Bernat Pejoan. Els canvis més importants es fan entre 1925 i 1928, quan arriba a l’alçada actual i s’unifica tota la façana en estil noucentista, dissenyada per l’arquitecte Josep Marcet, i es fa el terrat del darrere.
És un edifici plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa i sis pisos, amb l’àtic reculat respecte de la façana. La composició és força acurada i simètrica, amb el ritme vertical marcat per les alineacions de les obertures a banda i banda d’un eix central on hi ha la porta d'accés. Els baixos mantenen l'estructura de cinc obertures anterior a la intervenció de Marcet, amb la porta d’accés amb reixa de ferro. De la primera a la quarta planta hi ha dues obertures a cada costat amb balcons de baranes de ferro amb motius geomètrics i a la cinquena, separada per una cornisa de dentells, té dues mansardes amb llucanes i, al mig, un capcer de perfil rodó al centre, a sota del qual hi ha un balcó amb balustrada. El primer pis té un sol balcó corregut amb una imponent balustrada decorada amb un gran gerro de fruites flanquejat per volutes. Els eixos horitzontals es remarquen en el primer pis amb la balustrada i en el cinquè amb la cornisa i el coronament. El mur és arrebossat i pintat, i la coberta és plana amb terrat i amb teulada a doble vessant en el pis reculat. Sota els dos balcons amb balustres hi ha mènsules ornamentals de suport.
El catàleg protegeix la composició i els elements de la façana i l'estructura de l’edifici per la singular interpretació que fa del Noucentisme i per la contribució al manteniment del paisatge de l'eixample de principi del segle XX. La casa era de Carme Gallifa, membre de la coneguda família que tenia fàbriques tèxtils i negocis a Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i altres indrets, que estava casada amb el metge Joan Puig. Com en altres casos, cal lamentar el conjunt de tubs i cables que espatllen l’estètica de la façana.
DOCUMENTACIÓ: Expedients d’obres 20.014, 20.085, 20.089, 20.090, 20091 i 20.100 de l’Arxiu Comarcal de Manresa. Genealogia de Sebastià Vinyals a https://gw.geneanet.org. Descripció de Raquel Lacuesta a https://mapaarquitecturanoucentisme.org. FERRER, Llorenç, “Els Gallifa de Manresa. La formació de la burgesia catalana: cintes, tèxtil, electricitat i contractistes d’obres”, L’Erol, 2023; BEYA, Ernesto, “El Doctor Juan Puig i Ball, médico e historiador”, a Tercer Congrés d’Història de Ia Medicina Catalana, Lleida, 1981.
