El meu nom és Hasan Taufiq i vaig néixer fa 54 anys a Palembang, capital de la província de Sumatra Meridional, a l'illa de Sumatra (Indonèsia). En els darrers 25 anys he viscut en cultures, sistemes i ritmes diferents, i a cada lloc hi he trobat alguna cosa que m’ha fet sentir com a casa. Cada país té els seus reptes perquè viure a l’estranger mai no és senzill, però totes aquestes experiències han modelat com soc. He passat la vida entre continents, però he establert una llar a Manresa, on fa quatre anys i mig que hi visc.
El motiu pel qual vaig decidir venir a viure a Manresa és perquè la meva dona, Marta, és d’aquí i volíem que els nostres fills coneguessin la seva part materna; és a dir, que entenguessin la seva llengua, les seves tradicions i la seva identitat cultural no com a visitants, sinó com a participants. Abans de venir a Catalunya vam passar quatre anys a Indonèsia, on els nostres fills van connectar molt amb la seva família paterna i van conèixer la riquesa cultural del país. Anteriorment, vam estar establerts en altres països, on vam gaudir de l’energia vibrant de Shanghai, l’horitzó vertical de Hong Kong i la combinació dinàmica de tradició i modernitat de Taipei. Ens encantava aquella vida i cada lloc ens va deixar la seva empremta. Cada ciutat va ser casa nostra almenys durant un temps. Treballo a Barcelona com a responsable de compres i vendes internacionals. D’aquesta manera, tot i viure en una ciutat més petita, el meu món professional continua sent global, perquè cada dia parlo amb persones de diferents països i no he deixat l’entorn internacional.
Encara no parlo gaire bé el català, però ho estic intentant! He fet classes al Centre de Formació d’Adults i al Centre de Normalització Lingüística. Aprendre la llengua és important per a mi. No és només una qüestió de comunicació; és una qüestió de respecte i pertinença. La llengua forma part de sentir-se a casa. El que més valoro de Manresa és la calidesa de la gent i el sentit de comunitat que hi ha. M’agrada el menjar, les tradicions locals i el fet que tot sigui més proper i humà. La ubicació de la ciutat també és un gran atractiu. El fet que estigui situada al cor de Catalunya ofereix un accés fàcil tant a la costa mediterrània com a la muntanya, i això permet un estil de vida equilibrat i atractiu, difícil de trobar en ciutats més grans. D’altra banda, trobo a faltar l’ambient internacional; per posar un exemple, sentir diverses llengües cada dia o conèixer gent d’arreu del món. Manresa és menys global que Hong Kong, Jakarta, Shanghai o Taipei, però al mateix temps sabíem que escollir aquest lloc per viure significava triar arrels per sobre de tot. Aquest capítol a Manresa no està definit per gratacels ni per titulars internacionals. Està determinat per anar i venir de l’escola, sopars en família, tradicions redescobertes i arrels que creixen. I, de vegades, després d’una vida travessant el món, el viatge més valent és decidir on quedar-se.
