És la xemeneia més nova de les 13 que es conserven a la ciutat. La fàbrica de Tints Flotats es troba al número 15 del carrer de Viladordis, cantonada amb la plaça del pare Oriol, al costat de la via dels Ferrocarrils Catalans, ara coberta, i a l’extrem de la Sagrada Família. Aquest barri és un eixample format durant la segona meitat del segle passat i abans hi havia camps, unes quantes cases agrícoles, el grup residencial de les cases de l’Ajuntament o de Xocolata i alguna indústria com aquest tint que es va construir el 1955 amb plànols de l’enginyer municipal Vicenç Pigem, es va posar en marxa el 1956 i es va anar ampliant. El 1960 s’hi va instal·lar una segona caldera de vapor i potser es va modificar la xemeneia.
És una xemeneia connectada a dues calderes que produïen vapor per al procés del tint, blanqueig i aprest de fils. Està construïda amb maó aplantillat, fa 35,6 m d'alçada total i té una estructura de columna clàssica amb base quadrangular de 2,7 m per costat i 5 m d’alçada, un fust troncocònic de 2,5 m de diàmetre a la part de baix i conserva el coronament original, format per un collarí que fa de cornisa i protegit per un cèrcol metàl·lic ample. Els tints eren instal·lacions que necessitaven les calderes per a l’obtenció del vapor necessari per tenyir i blanquejar els fils i l’escalfor per assecar els fils un cop tenyits. Calia molta aigua i en aquest cas s’extreia d’un ullal de la Séquia i d’un pou excavat al subsol. La resta de la fàbrica és d’estil racionalista industrial amb grans finestrals i lluernes a la coberta que donen molta claror a l’interior.
El catàleg de Manresa protegeix integralment la xemeneia pel valor històric, social i tecnològic, perquè recorda l’antic ús industrial de la zona, tot i que ara estigui en un entorn residencial. És una de les poques xemeneies que es manté sencera amb el coronament. El tint és una indústria auxiliar del tèxtil amb un llarg recorregut a Manresa. Tints Flotats SL era una societat formada al 50% pels socis Lluís Concustell i Isidre Flotats, que havien treballat a l’Auxiliar Tèxtil Manresana i es van posar pel seu compte. Va arribar a tenir una quarantena de treballadors, majoritàriament homes, com era habitual en el ram de l’aigua. Va tancar a causa de la crisi del tèxtil el 1979 i després es va llogar a un altre tint fins al cessament definitiu de la producció, el 2016.
PER SABER-NE MÉS:
-SARDANS, J.; VIRÓS, L.; “Les xemeneies industrials de Manresa”, a Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica, núm.. 93, juliol de 2025, p. 21-27.
Documentació: Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Manresa, diversos permisos d’obra i d’activitats, i el testimoni de la propietat.
