Va néixer fa 25 anys, quan l’èxit del Nino Bravo ja era llunyà, però encara ressonava l’eco de la cançó, aquella que va decidir el seu nom. Noelia es deia. L’he vist en algunes fotos i era maca de debò. Quan la petita Noelia va obrir els ulls a aquest món l’alegria que devia provocar en el seu entorn no podia augurar de cap manera l’ambient de tristesa en què acabaria tancant-los per sempre. Escric això dos dies després que se li apliqués l’eutanàsia i no me la puc treure del cap. La Noelia se n’ha anat voluntàriament, després d’una cruel i agònica lluita judicial empresa pel seu pare per tal d’estroncar la seva decisió, i tot el país ha estat pendent del seu final. La seva és una història coneguda: l’any 2022 es va voler suïcidar llançant-se des d’un cinquè pis, però no va reeixir en l’intent i va quedar paraplègica. Enfonsada anímicament pel seu impediment físic i el seu dolor psicològic va demanar l’eutanàsia. Amb uns informes mèdics que avalaven el seu sofriment crònic i la impossibilitat de recuperar-se, l’abril del 2024 li va ser aprovada. Però els recursos interposats pel seu pare per frenar-la en van retardar l’aplicació fins ara. I va ser justament ara, en les hores finals de la seva vida, quan va aflorar la part de la seva història que molts no coneixíem. Que havia crescut en una família desgraciada –ara se’n diu desestructurada–, amb un pare alcohòlic i ludòpata, que després de la separació del matrimoni ella va haver d’ingressar en un centre de menors; que quan en va sortir la seva vida va quedar a la intempèrie; que mai no es va sentir protegida ni volguda per ningú; que de ben jove va ser violada en alguna ocasió i que l’última vegada, després que la violessin tres nois en grup, es va decidir suïcidar... infructuosament.
Certament va néixer marcada per una mala estrella, la Noelia, però la crueltat amb què la va castigar la vida no va ser fruit de l’atzar sinó de la maldat d’uns quants i la desídia de molts. Abans que li injectessin el verí que se la va endur ja l’havien matat en vida moltes persones que mai no respondran per la seva mort. També la fredor de les institucions, la rigidesa dels seus protocols i la seva burocràcia. La deshumanització que es va acarnissar amb ella. Ara ja descansa en pau.
