La fotografia de paisatge és una eina valuosa per a la protecció i la conservació de la natura. A través de les imatges, es pot mostrar la bellesa dels espais naturals i la importància de preservar-los per a les generacions futures.

Excepcionalment, no ens referirem a un paratge en concret ni a un indret determinat. Ens farem ressò de l’existència d’un nivell geològic peculiar, molt conegut pels muntanyencs, tot i que no tothom en coneix el qualificatiu. Es tracta d’un nivell de roques carbonatades molt freqüent al Berguedà, com les de la font del Patzí, a la Nou de Berguedà, on aquest nivell geològic ha condicionat la formació del paisatge.

L’ésser humà ha estat pròdig perquè ha estat intel·ligent, però la seva indulgència amb els errors esdevinguts al llarg de la història l'han convertit en un idiota i en un espavilat. Aquesta frase és de Richard S. Scorer, meteoròleg britànic (1919-2011) amb inquietuds mediambientals. L’any 1977 va escriure el llibre "The Clever Moron" (L’idiota intel·ligent).

Les mines d’aigua són una forma més de mineria, ja que com qualsevol altra mina extreuen un recurs geològic del subsol. D’aquestes explotacions poc conegudes en tenim tres exemples a Sant Joan d’Oló, unes captacions construïdes per l’Ajuntament d’Artés a partir de 1935 per subministrar aigua corrent a aquesta vila.

No existeix l’equilibri ecològic. Qualsevol ecosistema sempre està en una mena d’estat dinàmic. Sempre entra energia (del Sol), sempre en surt (en forma de calor), sempre entra matèria (entra de fora, d’altres ecosistemes o es recicla) i sempre en surt.

En un dia qualsevol de fa 30 milions d’anys, un ramat d’entelodonts es va acostar a la vora fangosa del llac per abeurar-se; eren uns mamífers impressionants amb una certa retirada als porcs senglars, però amb les potes llargues i molt més grossos. N’hi havia de diferents edats i mides, i un cop es van haver fet passar la set van marxar deixant les seves petjades marcades al fang.

No sé si coneixeu l’Atles Global de la Justícia Ambiental que des del Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona s’està elaborant des del 2014 fins ara.

Situat a la comarca de l’Alt Urgell, al nord de la població d’Oliana, compartit entre el seu terme i del de Peramola, és un indret important del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que serà el nom del projecte que fins ara es coneixia com a Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell.

La relació entre els humans i els gossos ve de lluny. Segurament, els gossos ("Canis lupus familiaris") o els seus avantpassats, semblants als llops actuals, es van aproximar als humans per suplir alguna mancança: falta d’aliment, superar inclemències del temps, estar a resguard. Els humans en canvi devien aprofitar la presència dels gossos en veure que els protegien d’altres animals. Es va crear una perfecta simbiosi, un vincle, encara actual.

Pocs indrets reuneixen en tan poc espai tants elements d’interès geològic com el toll del Xuclador, un racó molt desconegut del mig del Bages. La petita riera de Bellver, afluent del Cardener, té la capçalera al vessant de ponent de la torre de Castellnou i en el recorregut ens ofereix diversos saltants i tolls. El del Xuclador és el més gran i interessant.

Es poden fer moltes consideracions sobre la gestió dels boscos a Catalunya. Només en faré tres, però que poden ser la clau de volta de tot el que es faci. Primer de tot cal dir que un 75% del bosc és privat, repartit entre uns 231.000 propietaris i molt atomitzat.

L’indret es troba situat al Baix Llobregat, molt a prop d’Esparreguera i de la Colònia Sedó, al bell mig del terme municipal del poble, i és proper al Llobregat. Les balmes de la Gorgonçana, geològicament, formen part de la Depressió Prelitoral Catalana (també denominada Depressió del Vallès–Penedès), una de les parts constituents del anomenat Sistema Mediterrani.

Hi ha persones amb poques habilitats i coneixements sobre un tema concret que es consideren de manera inconscient més capacitats que d’altres de més ben preparades. Es sobrevaloren, mesuren les seves habilitats i coneixements en excés. Tenen un clar biaix cognitiu que rep el nom d’efecte o síndrome de Dunning-Kruger.

Situat dintre del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diversos municipis del Solsonès, Alt Urgell i Noguera, aquest territori es denominava Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell, però des de maig de 2022 ja es comença a conèixer amb el nom actual.

No calen gaires estudis científics per saber que a l’estiu on fa menys calor és on hi ha ombra. Els humans i altres animals hi busquem la frescor en les hores del migdia i la tarda. El que potser no és tan conegut és que els arbres ens refresquen amb la seva ombra i amb la seva fisiologia.

El Geoparc de la Catalunya Central té molts cingles de gran importància, ja que són talls geològics naturals que ens permeten veure les roques que en un país pla tindríem fora del nostre abast. Són un recurs immillorable per al coneixement geològic i un dels grans atractius del nostre paisatge. A la rodalia d’Avinyó n’hi ha uns quants, alguns dels quals són bicolors, amb una part rogenca i una altra de blanquinosa. El més conegut és el del Tomàs, al costat d’una popular font i ben visible del poble estant.

Una classificació de les fonts d’energia les separava segons l’impacte ambiental. Així, de les energies que extrèiem del Sol i del vent en dèiem netes. Aquesta classificació s’ha tornat borrosa. En alguns casos, l’energia eòlica ha passat a ser una energia bruta. Una energia que destrossa el territori directament per uns quants megawatts d’energia amb grans inversions de diners amb finalitats purament crematístiques. Res a veure amb l’emergència climàtica. En nom de les emissions de diòxid de carboni es pot fer malbé el territori.

Aquesta edificació en pedra seca és un tipus de forn de guix no gaire habitual, sortosament restaurat perfectament i conservat. Formant un sol edifici amb el forn hi ha una barraca, i tot el conjunt està en bona part excavat en un marge, de manera que només té paret exterior al davant, on s’obre la boca del forn i la porta de la barraca annexa.

A finals de maig, el cap de setmana del 27, 28 i 29, tindrem a Manresa, a la torre Lluvià, en plena Anella Verda de Manresa, "Terra, 1a Mostra de Cinema de Natura 2022".

Situada a la comarca de l’Alt Urgell, molt prop de l’extrem meridional, quasi a tocar del terme de la Baronia de Rialb (Noguera), la roca del Corb és dins del terme de Peramola, molt a prop del despoblat de Cortiuda i dels majestuosos relleus de Sant Honorat. És un indret espectacular, que formarà part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.

Participar vol dir prendre part en alguna cosa. Hi ha moltes maneres de participar: col·laborant, compartint, cooperant… Aquesta cosa en la qual es pren part és un projecte comunitari, una realitat que cal refer, transformar o reconstruir de nou. Segons l’envergadura del projecte, requerirà més o menys participació.

La setena edició de la Marxa del Pelegrí es converteix en la més concorreguda de la seva història.

Venint del Vallès els pelegrins que seguien el camí Romeu arribaven al coll de la Creu, on se’ls obria un panorama que els devia omplir d’emoció: davant seu tenien la imponent muntanya de Montserrat. Hi havia diversos camins romeus que seguien els pelegrins que anaven a Montserrat com a destinació o com una etapa més del camí de Sant Jaume.

Charles Darwin no va dir que els humans vinguéssim del mico, però sí que va dir que nosaltres, els "Homo sapiens", tenim algun avantpassat comú. Potser aquest va ser el punt de partida d’un del biòlegs més importants que ha tingut la humanitat després de Darwin; Edward Osborne Wilson, conegut i reconegut pel seu llibre "Sociobiologia: la nova síntesi" i, també, com a creador del terme "biodiversitat". Aquest escrit és un petit homenatge a l’insigne naturalista, traspassat fa escassament un mes, a l’edat de 92 anys.

La balma de Can Solà es troba situada al terme del Bruc, en els seus sectors centrals, dintre de l’antic terme del Castell de la Guàrdia, fronterer amb el terme bagenc de Sant Salvador de Guardiola, molt propera al Coll del Bruc i també al terme de Castellolí.

Una imatge val més que mil paraules? O una paraula val més que mil imatges? Tant les imatges com les paraules poden tenir molts significats al mateix temps o només tenir-ne un de clar i definit.

El Collbaix és una muntanya molt popular entre els habitants de Manresa i de Sant Joan de Vilatorrada, la tenen molt a prop i té unes vistes magnífiques malgrat que no és gaire alta, 544,2 metres.

Escriure sobre la natura o sobre les relacions que mantenim els humans amb la natura és el que faig sovint dins d’aquesta secció, "Natura urbana". Darrerament, en català s’ha forjat un nou terme per referir-se a aquest tipus d’escriptura: "liternatura", la fusió dels termes literatura i natura. Els escriptors anglosaxons que es dediquen a aquesta feina fan "Nature Writing" i ens porten molt avantatge. No és un gènere nou en anglès, té una llarga tradició. En canvi, en català cal fer una petita recerca per trobar aquest fil prim de la tradició, que queda dispers entre molts autors i autores sense cap exclusivitat.

Molt visible des de diferents indrets meridionals de la Catalunya Central, es troba situat a l’actual comarca d’Anoia; tot i que en realitat s’ubica a l’Alta Segarra, a la part més septentrional del terme municipal de Sant Pere Sallavinera.

Recordo que el conegut periodista i escriptor Ryszard Kapuscinski (1932-2007) va deixar dit, en alguna de les múltiples entrevistes que li van fer, que els seus escrits són la combinació de tres elements. He volgut aplicar o parafrasejar aquest tres elements al periodisme de temes ambientals.