Comentem avui un indret popular entre els habitants de Navarcles i Sant Fruitós, malgrat que pertany a l'extens municipi de Talamanca tot i és molt lluny d'aquesta població.

Passejar per la natura, pels boscos, comporta beneficis físics i psicològics.

En aquesta ocasió ens centrarem en un paratge força interessant de l’Alt Urgell; els anomenats Gegants de coll Piquer, situats a tocar de la població de Coll de Nargó.

El paisatges existents en els nostres entorns, la majoria, són construccions històriques dels humans. Hi ha algunes excepcions, els paisatges més naturals.

Els arbres i arbredes poden ser catalogats com a patrimoni.

Quan anar de vacances i viatjar no era a l’abast de la majoria, la gent es distreia i es feia passar la calor com podia i a falta de piscines públiques i privades, els gorgs de rius i rieres eren llocs molt visitats.

Els relleus de Querat, sobre els quals s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Queralt, es troben al terme municipal de Berga, molt proper a l’antic terme d’Espinalbet (actualment de Castellar del Riu).

Ara que ve la tardor i la gent comença a anar amunt i avall pel territori, és interessant tenir presents dues eines que ens acosten al turisme paisatgístic.

Aquesta vegada no ens centrarem en cap indret relacionat amb el patrimoni geològic de les nostres contrades; ni tampoc en el patrimoni miner, sinó en una àrea relacionada tant amb el patrimoni geològic com en el patrimoni miner. Concretament, ens els voltants i al bell mig de la població d’Òdena, a la comarca d’Anoia, situada a tocar de la comarca del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central.

Prop del nucli urbà de Collbató, a pocs metres de la carretera que porta a Monistrol, crida l’atenció un llarg mur de pedra en el qual hi ha tres obertures amb arc de mig punt. Es tracta dels antics forns de calç de Cal Rogent, una explotació creada a principis del segle XX per un notable hisendat local, Joan Rogent i Massó, fundador també d’un taller d’orgues i molt actiu en la modernització de l’agricultura.

Arran de la lectura del llibre de la Naomi Klein "Com canviar el món" vaig fer memòria d’un altre llibre amb el mateix títol "Com canviar el món", de John-Paul Flintoff.

Artés va néixer com tantes altres poblacions al cim d’una muntanya. La seva topografia tenia un gran avantatge, el vessant nord era inaccessible gràcies a una vistosa cinglera al peu de la qual passa la riera de Malrubí. Aquest espadat vermell té nom propi; sempre se n’ha dit la Roca.

El medi ambient no té cap problema, els que tenim i produïm els problemes ambientals sobre els entorns naturals i no tan naturals som els éssers humans. La natura seguirà endavant sense la nostra col·laboració, malgrat que nosaltres també en som de natura.

En aquesta ocasió no ens centrarem en cap indret relacionat amb el patrimoni geològic, sinó que ho farem en un lloc molt directament relacionat amb la mineria i amb el patrimoni miner. Cal no oblidar mai que la mineria es troba directament relacionada amb la geologia, ja que no deixa de ser l’explotació dels recursos geològics. Creiem fermament en el binomi de la geologia i de la mineria i en el patrimoni geominer.

L'enveja és una emoció complexa i universal i un comportament humà que pot ser motivat per molts factors.

Fins al primer terç del segle XX tota la ceràmica de construcció es va produir de forma artesanal a les anomenades teuleries, rajoleries o forns d'obra, desaparegudes o en un estat de ruïna total. Sortosament al Geoparc en tenim una que conserva l’aspecte que devia tenir fa més d’un segle, la teuleria de Coll de Bassa, a Sant Feliu Sasserra, que va funcionar esporàdicament fins fa pocs anys.

La fotografia de paisatge és una eina valuosa per a la protecció i la conservació de la natura. A través de les imatges, es pot mostrar la bellesa dels espais naturals i la importància de preservar-los per a les generacions futures.

Excepcionalment, no ens referirem a un paratge en concret ni a un indret determinat. Ens farem ressò de l’existència d’un nivell geològic peculiar, molt conegut pels muntanyencs, tot i que no tothom en coneix el qualificatiu. Es tracta d’un nivell de roques carbonatades molt freqüent al Berguedà, com les de la font del Patzí, a la Nou de Berguedà, on aquest nivell geològic ha condicionat la formació del paisatge.

L’ésser humà ha estat pròdig perquè ha estat intel·ligent, però la seva indulgència amb els errors esdevinguts al llarg de la història l'han convertit en un idiota i en un espavilat. Aquesta frase és de Richard S. Scorer, meteoròleg britànic (1919-2011) amb inquietuds mediambientals. L’any 1977 va escriure el llibre "The Clever Moron" (L’idiota intel·ligent).

Les mines d’aigua són una forma més de mineria, ja que com qualsevol altra mina extreuen un recurs geològic del subsol. D’aquestes explotacions poc conegudes en tenim tres exemples a Sant Joan d’Oló, unes captacions construïdes per l’Ajuntament d’Artés a partir de 1935 per subministrar aigua corrent a aquesta vila.

No existeix l’equilibri ecològic. Qualsevol ecosistema sempre està en una mena d’estat dinàmic. Sempre entra energia (del Sol), sempre en surt (en forma de calor), sempre entra matèria (entra de fora, d’altres ecosistemes o es recicla) i sempre en surt.

En un dia qualsevol de fa 30 milions d’anys, un ramat d’entelodonts es va acostar a la vora fangosa del llac per abeurar-se; eren uns mamífers impressionants amb una certa retirada als porcs senglars, però amb les potes llargues i molt més grossos. N’hi havia de diferents edats i mides, i un cop es van haver fet passar la set van marxar deixant les seves petjades marcades al fang.

No sé si coneixeu l’Atles Global de la Justícia Ambiental que des del Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona s’està elaborant des del 2014 fins ara.

Situat a la comarca de l’Alt Urgell, al nord de la població d’Oliana, compartit entre el seu terme i del de Peramola, és un indret important del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que serà el nom del projecte que fins ara es coneixia com a Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell.

La relació entre els humans i els gossos ve de lluny. Segurament, els gossos ("Canis lupus familiaris") o els seus avantpassats, semblants als llops actuals, es van aproximar als humans per suplir alguna mancança: falta d’aliment, superar inclemències del temps, estar a resguard. Els humans en canvi devien aprofitar la presència dels gossos en veure que els protegien d’altres animals. Es va crear una perfecta simbiosi, un vincle, encara actual.

Pocs indrets reuneixen en tan poc espai tants elements d’interès geològic com el toll del Xuclador, un racó molt desconegut del mig del Bages. La petita riera de Bellver, afluent del Cardener, té la capçalera al vessant de ponent de la torre de Castellnou i en el recorregut ens ofereix diversos saltants i tolls. El del Xuclador és el més gran i interessant.

Es poden fer moltes consideracions sobre la gestió dels boscos a Catalunya. Només en faré tres, però que poden ser la clau de volta de tot el que es faci. Primer de tot cal dir que un 75% del bosc és privat, repartit entre uns 231.000 propietaris i molt atomitzat.

L’indret es troba situat al Baix Llobregat, molt a prop d’Esparreguera i de la Colònia Sedó, al bell mig del terme municipal del poble, i és proper al Llobregat. Les balmes de la Gorgonçana, geològicament, formen part de la Depressió Prelitoral Catalana (també denominada Depressió del Vallès–Penedès), una de les parts constituents del anomenat Sistema Mediterrani.

Hi ha persones amb poques habilitats i coneixements sobre un tema concret que es consideren de manera inconscient més capacitats que d’altres de més ben preparades. Es sobrevaloren, mesuren les seves habilitats i coneixements en excés. Tenen un clar biaix cognitiu que rep el nom d’efecte o síndrome de Dunning-Kruger.

Situat dintre del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diversos municipis del Solsonès, Alt Urgell i Noguera, aquest territori es denominava Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell, però des de maig de 2022 ja es comença a conèixer amb el nom actual.