‘Matres’, per riure i plorar
Joan Morros
El diumenge 3 de maig, Dia de la Mare, es presenta al teatre Conservatori l’obra Matres, de la companyia Campi qui pugui, un espectacle que tot i estar adreçat a públic familiar –nens i nenes de més de vuit anys–, és molt recomanable per al públic adult. Des del punt de vista escènic és una delícia. Combina màscares, titelles i personatges reals. Des del punt de vista del contingut, és una bona oportunitat per reflexionar sobre la mort i especialment per com parlem d’aquest tema amb els nens i les nenes, els nois i les noies. Un espectacle que us farà riure i també plorar. Pura emoció!
Primavera d’exposicions
Maria Camp
Arriba la primavera, plena d'exposicions per visitar. Us en recomanarem quatre, però no deixeu de visitar totes les altres que floriran a Manresa i al Bages! Us proposem començar per la que, precisament, porta el nom de Primavera, a càrrec dels participants al tallers del Cercle Artístic de Manresa, del 7 al 30 d'abril a la Biblioteca de l'Ateneu les Bases. La segona proposta és Manresa enganxa. La història de la ciutat a través dels adhesius (1975-2025), un acurat treball de recopilació d'aquest element que ens permet fer memòria dels darrers cinquanta anys a la ciutat. La tercera proposta reflexiona sobre el nostre comportament envers el món vegetal a través de la fotografia: Atrapades?, de Maria Gregori, a la CATEB fins a final de juliol. I la darrera exposició ens parla de l'or. I del cor. Una exposició profunda i sensible d'Anna Crespo. L'or o res, que podeu visitar al MoMa Espai Cultural fins el 20 de maig, ens mostra les seves últimes creacions artístiques i ens convida a apropar-nos al seu univers creatiu, fruit de les experiències viscudes, i als seus llenguatges artístics.
El cosmos és seu
Roger Torras
KIW Trio tornen amb força amb Cosmosis Vol. 2, desenllaç del seu viatge iniciat al primer volum, una obra conceptual acompanyada d’un film animat per Hermes Lebleu. Amb l’ajuda de Llibert Fortuny, consoliden la seva aposta per l’e-jazz, territori híbrid on conviuen jazz, hip-hop i electrònica. El saxofonista manresà Pau Jorba, el baixista Ferran Rico i el bateria Artur Ponsà, formats a Barcelona i ara residents a Nova York, despleguen un univers dens i ric en textures. Mètriques irregulars, ritmes fragmentats, crescendos intensos i una producció electrònica refinada, on el glitch i l’experimentació tímbrica dibuixen un segell propi. Hereus d’una escena global que mira tant a Snarky Puppy com a Moses Boyd, Nubya Garcia, Kamaal Williams, The Comet Is Coming o The Bad Plus, KIW Trio signen un treball vibrant i refrescant, que els confirma com un dels noms clau de l’escena jazzística catalana.
Collbaix Singular Negre 2018
Gerard Escudé, enòleg de Collbaix
Hi ha vinyes especials, singulars, tocades per una vareta màgica que les fa destacar per damunt d’altres. Son vinyes que doten d’un caràcter especial i únic els vins que s’hi fan. Una d’aquestes vinyes és la parcel.la 21 de la finca del Molí, ben bé sota el Collbaix. Una vinya de cabernet sauvignon, plantada l’any 1990. El vi que en surt és profund, potent i elegant alhora, ric en matisos i amb el caràcter mineral i balsàmic que li aporta l’entorn d’on prové. Pocs cabernets amb aquesta fruita, pocs fet que l’ha portat al reconeixement com a Vi de Finca Qualificada. Són vins elaborats únicament amb raïms d’una vinya singular, amb característiques geològiques i climàtiques pròpies, que han demostrat durant anys una qualitat extraordinària i constant. Expliquen un lloc concret: història, sòls, clima, treball i identitat. I amb aquest ja van dos, perquè el Singular Blanc, elaborat amb macabeu de vinya centenària també va obtenir aquest reconeixement. La doble distinció de Collbaix situa el Bages entre les zones vitivinícoles més rellevants del país i consolida la comarca com un territori capaç de competir amb qualsevol regió de prestigi europeu. PVP: 30 euros + IVA
