Doctor especialista en Traumatologia i mà dreta de l’equip de Tuneu amb qui va treballar 40 anys. Ajudant del doctor Viladot a Sant Joan de Déu, en cirurgia ortopèdica durant 14 anys i responsable del Servei de Medicina d’Empresa de Segre, 25 anys, de 1963 a 1966 va ser professor de l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages. El 1966 va obtenir el títol d’especialista en traumatologia ortopèdica, el 1967 es va diplomar en Medicina del Treball i el 1969 en Esportiva. El desembre de 1976 va obtenir plaça a la Seguretat Social, de Traumatologia. Del 1981 al 1984 va ser professor col•laborador de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Manresa és per definició una ciutat industrial i és una de les primeres ciutats del país que va acollir activitats industrials al començament del segle XIX. A més, tenia una llarga tradició artesanal des de l’Edat Mitjana, fomentada per la riquesa que li donava el regadiu de la Séquia. Del passat artesà gairebé no en queden restes, però quan passegem per la ciutat trobem senyals de la seva història industrial que no són fàcils de veure, amb l’excepció de les catorze grans xemeneies que es conserven com un símbol poderós i visible, que ens recorda el nostre passat industrial.

Ara que s’ha convertit en el pont més utilitzat de Manresa a causa de les obres del de Sant Francesc és un bon moment per recordar-ne l’origen i l’evolució.

«La KU Leuven es troba entre les cent millors universitats del món i ho he notat força»

Vi elaborat a partir de les varietats emblemàtiques del Bages, picapoll blanc i picapoll negre, d’anyada excepcional, la 2019.

Pujant a Montserrat per carretera des de Monistrol, passat l'anomenat revolt de la Paella, es veu a pocs metres una antiga teuleria, situada en un indret de gran interès, que explica un episodi remarcable de la història geològica d'aquesta muntanya.

De tant en tant, els mitjans de comunicació ens parlen del tràfic il·legal que es fa amb el llentiscle als boscos del país, especialment a la Catalunya central.

Les cremes de fruits secs encara no són un producte gaire conegut. La crema de cacauet és potser la més popular, però hi ha altres fruits secs en format crema.

A Quim Moya i Gabriel Villegas els uneix la vena artística i una complicitat originada a partir del pas de Moya pel desaparegut Blau Estudi d’Art, on Villegas impartia classes de dibuix i còmic.

Va ser a mig febrer que, amb presentació i cerimonial a càrrec d’Oriol Pérez, el doctor Pere-Joan Cardona va venir a Manresa —hi va tornar unes hores, si hem de ser exactes— per presentar amb el seu amic Josep Tomàs una distopia escrita a quatre mans que duu per títol Homo Femeninus.

La recollida de la brossa es complica

Vivim uns temps en què les guerres estan a primera pàgina de l’actualitat i tenen implicats —amb més o menys complicitats i interessos— els països occidentals, que mantenen altíssims pressupostos en defensa.

Recomanacions de cinema, teatre i música

La fotografia mostra un moment de l'acte d'inauguració de l'exposició, el 28 de gener de 2011, en una conversa conduïda pel musicòleg Oriol Pérez, amb Mestres Quadreny i la seva deixebla Anna Bofill, arquitecta i compositora, davant d’un públic minoritari i selecte.

El passat dimecres 5 de març vam parlar amb els primers objectors de consciència, al Casino

Al pla de Bages, on el paisatge es vesteix de tons suaus i el silenci s’entrelliga amb el vent, les poques oliveres (Olea europaea) que queden s’alcen com a testimonis vius de la història i la cultura d’aquesta terra.

El desembre passat, el nostre Col•legi Professional va rebre l’acreditació i la corresponent subvenció per convertir-se en Oficina d’Impuls a la Transició Energètica de Catalunya (OITEC).

El número de març del 2000 de la revista publicava el reportatge de Marta Canellas i Cristina Matamala: L’expansió econòmica obre el món laboral a la dona.

Apassionat del bàsquet, està complint la seva cinquena temporada com a director esportiu del Baxi Manresa, càrrec que el 2020 li va plantejar el president Josep Sáez. La temporada 2014-15 el club li va proposar la professionalització com a tercer entrenador. El 2017 exerceix de segon entrenador amb l’Aleix Duran. Ha estat ajudant d’entrenadors com Jaume Ponsarnau, Pedro Martínez, Ibon Navarro i Joan Peñarroya. També va ser-ne dels dos darrers directors esportius que l’han precedit, Pere Romero i Román Montáñez.

De sempre, la poliomielitis havia estat una de les malalties infantils més temudes, atès que provocava paràlisi i fins i tot la mort. A primers del segle XX, quan se’n van multiplicar els casos, va ser qualificada d’epidèmia i va començar la recerca d’un vaccí per combatre’n la transmissió. Aquesta vacuna no arribaria fins al 1955, desenvolupada als Estats Units pel doctor Jonas Salk. Les campanyes de vacunació que es van impulsar tot seguit en van reduir exponencialment l’impacte. Però a l’Estat espanyol les autoritats sanitàries van trigar molts anys a importar-la i, encara pitjor, van negar l’epidèmia públicament i van provar de minimitzar la importància dels casos. A Manresa, lamentablement, no s’han conservat les dades de l’afectació, però no ens falten testimonis ni tampoc el record popular de tots aquells nens allitats a la terrassa de l’antic sanatori de Sant Joan de Déu. I el cas és que aquesta història no s’ha acabat: ara, al cap dels anys, les seqüeles de la malaltia encara cuegen i poden accentuar-se.

La plana de l’Om, d’origen medieval, es va constituir en un espai cèntric d’habitatges benestants i activitat comercial entre el darrer terç del segle XIX i les primeres dècades del XX.

«Formo part del Cercle Artístic i he col·laborat amb el jardí de les Caputxines»

Rosat elaborat amb les varietats picapoll negre i mandó.

Ens centrarem en un indret del Solsonès, situat prop de Cambrils, dintre del terme d’Odèn, que es troba dintre del Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diferents municipis d’aquesta comarca i d’altres de l’Alt Urgell i de la Noguera.

Molts dels mots que recollim en aquesta secció són usuals també en altres poblacions del Bages i en més comarques del català central, però no pas a totes.

Després d’haver estat estrenada a Gironella, la jove companyia La Consol presenta al Kursaal Molt s’hi deu assemblar, projecte guardonat amb el premi Dau 2024. L’autora de l’obra, Laura Corominas Espelt, forma part dels joves creadors que, des de comarques, malden per fer-se un lloc en el panorama teatral i audiovisual català.