Artista i gestora cultural, és directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç, de Calders. Presideix l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central. Fundadora el 2008 i actual vicepresidenta de la Xarxa de centres de creació de Catalunya, Xarxaprod, va ser fundadora també de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (TAV-CC) i n’ha estat presidenta del 2015 al 2021. Directora artística del Festival Jardins de Llum des del 2014 i directora del festival de land art a l’Anella Verda de Manresa, Microscopies, té obres en importants col•leccions d’art contemporani nacional i internacional. L’any 2021 va rebre el Premi Bages de Cultura. El juny d’enguany es recupera el festival Efímera.
Poder viure de l’art i fer d’una afició una professió és un somni per a molts, però també és un repte ple d’incerteses i sacrificis. Un gran nombre d’escriptors, actors, pintors i músics, entre altres artistes, han de fer front a diferents situacions per aconseguir convertir el seu talent en una forma de guanyar-se la vida. Hi ha ocasions en què la cultura sovint queda en un segon pla i els artistes han d’aprofitar totes les oportunitats que sorgeixen amb la finalitat de poder viure’n i convertir el seu hobby en una professió.
Des de la dècada de 1910 a Catalunya es van bastir les xarxes de transport d’electricitat a alta tensió procedent dels salts del Pirineu que necessitaven centrals receptores i transformadores com aquesta de la Catalana de Gas y Electricidad, construïda el 1920 en estil noucentista industrial.
La sala de la Plana de l’Om es va omplir aquest dimecres, 21 de maig, al vespre per homenatjar l’actriu manresana Assumpció Balaguer, amb una funció de radioteatre a càrrec de l’Agrupació Cultural i Recreativa de Fals, que va interpretar l’obra de Josep Maria de Segarra. Durant gairebé dues hores es van anar desgranant els versos de l’autor català, que va voler que Balaguer fos l’Eulària, la protagonista de l’obra que es va estrenar el 1952 al teatre Romea de Barcelona.
Vi varietat 100% mandó. Prové de la vinya Camp de la Barraca, plantada el 2016 al terme de Fonollosa, de sòl argilós-calcari, amb sediments superficials de còdols.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
La imatge mostra un talús de la carretera de Can Maçana i ens serveix d’exemple d'uns elements geològics que veiem en molts llocs del Geoparc i que s'anomenen «paleocanals».
El diccionari normatiu (DIEC2) defineix el verb acotar com a «atansar una cosa a una altra» o «abaixar el cap, inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra».
Avui analitzarem l’etiqueta d’un formatge molt apreciat pels amants dels sabors intensos, però que pot fer enrere els paladars més acostumats a gustos més suaus.
15/05/2025
Josep Gaspar Serra. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1926)
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Prioritzar el vehicle elèctric és un dels objectius principals del Govern Català per als anys vinents, en línia amb el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya.
Arran de la publicació de les seves primeres novel•les, Les orquídies del mal (La Campana) i Manrússia (Edicions Xandri), els periodistes Núria Bacardit i Pau Brunet Travé conversen sobre els seus inicis en el periodisme i el pas a la literatura.
La revista manresana El Pou de la gallina va lliurar aquest el dia 7 de maig, a la sala d’actes del Casino i en el marc de la celebració dels 38 anys de la publicació, els trentens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
La revista manresana El Pou de la gallina lliurarà aquest dimecres, 7 de maig, en el marc de la celebració dels 38 anys de la publicació, els trentens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors. L'acte es farà a les 19:00 a la Sala d'Actes de la Sala d'Actes del Casino.
El retrat des dels núvols del terme de Manresa en diferents etapes dibuixa els engranatges que articulen la vida quotidiana i el batec general de la ciutat al compàs de les activitats econòmiques i socials.
Tècnica de Patrimoni adscrita a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament manresà. Màster de Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, del setembre de 2001 al 2017 ha estat membre del consell de redacció de la revista Arraona, de Sabadell. Des del 2000 és presidenta de l’associació Amics del Ripoll. És especialista en la vila medieval de Sabadell i en el patrimoni d’hortes i molins del riu Ripoll. El 1999 va ser coautora amb Esteve Deu del llibre 900 anys d’història de l’abastament d’aigua a Sabadell. És autora d’una tesina que es va publicar el 2020: La terra d’Artana. Assentaments andalusins al Llevant de Mallorca. Ha participat en una recerca i publicació que han merescut el premi Bonaplata.
Durant les dècades del 1970 al 2000, Manresa es va convertir en un escenari molt actiu del moviment d’objectors de consciència al servei militar i, posteriorment, d’insubmisos. En l’etapa de l’objecció van empresonar els dos impulsors del moviment a la ciutat: Joan Camisón i Ferran Martínez, i durant la insubmissió van entrar a presó tres persones del Bages (Jordi Pujol, Toni Francitorra i Àngel Parés). Però la repressió no va aconseguir desmobilitzar el moviment, sinó que va generar una xarxa de suport i solidaritat que es va estendre per tota la comarca.
A la plaça de Sant Ignasi, núm. 9, antic principi del carrer Escodines, destaca aquesta obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, de 1903, en estil modernista.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Aquesta vegada hem escollit un indret de l’Alt Urgell, poc conegut, concretament del municipi de Coll de Nargó, tot i que situat a tocar del terme de Montanissell, incorporat a l'anterior, i prop del poblet de Sallent de Nargó.
Una de les peces més representatives de la ciutat és la dels Goig de la Llum, que es canta el 21 de febrer al Carme i que amb el temps ha esdevingut tot un himne per a molts manresans.
El manresà Josep Gaspar Serra (Manresa, 1892-Barcelona, 1970), director de fotografia format als estudis Gaumont de París, va ser un dels pioners del cinema català. Va fer fotografies aèries amb la càmera en posició obliqua, una tècnica anterior als fotomapes verticals, en un vol del 1926. Els primers, els havia fet entre 1920 i 1923, quan era fotògraf oficial de l’aeròdrom Josep Canudas, antecedent de l’aeroport de Barcelona, al Prat.
La naturalesa desperta emocions en tots els éssers humans, però no tots reaccionem de la mateixa manera davant dels mateixos paisatges o fenòmens naturals. Hi ha emocions que semblen universals i altres que depenen de l’experiència i la sensibilitat de cada persona.
Els professors i divulgadors de filosofia Lluís Cerarols i Xavier Valls debaten sobre l’hora present de l’humanisme, com a base inspiradora de la cultura.
.jpg)
.jpg)
