A l’esquerra de la fotografia un tros d’ala de l’avió demostra que és aèria obliqua i quasi vertical. S’hi veu bé la casa Miró, seu de la Telefònica, amb l'efecte teranyina dels cables de telèfon que surten de l'edifici de la central. El negoci es va adjudicar el 1909 a la Companyia Peninsular de Telèfons, que el va mantenir fins al 1924, quan es va crear el monopoli de la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya, que el 1932 va obrir les oficines del Passeig. Després va ser l’empresa de distribució d'Olis López i, finalment, l'edifici es va enderrocar per guanyar espai a la plaça Fius i Palà. Al darrere es veu la coberta de la fonda del Comerç, d'Ignasi Oms, que dona al Jaume I, i la casa Torrents, propietat de l’industrial Llogari Torrents, casat amb Antònia Burés, construïda també per Oms Ponsa, el 1908, amb la torre oest sense teulada. Hi ha dues places: l'actual Fius i Palà, que en els permisos d'obres de principi de segle XX és carrer de Sant Domingo, i la plaça que hi ha al costat de l’església, que els anys vint s'anomenava plaça de Sant Domingo.
Les diferències amb l’actual Manresa són la presència de l'església gòtica de Sant Pere Màrtir del segle XIV (a sota s’hi veu un edifici triangular que és el dels burots) i el convent de Sant Domènec, amb tot el seu volum, del 1318. Es veuen les dues parts: l’església, amb el campanar octogonal, les cases adossades al carrer del Born i la capella del Roser, coronada per una teulada vidriada. L’església enderrocada per l’Ajuntament a partir del 7 de setembre de 1936 en plena guerra civil, va permetre una reordenació de l’entorn. A l’espai del claustre dels dominics s’hi va construir el teatre Conservatori, que es va inaugurar el 9 de novembre de 1878. Com es veu en la imatge aèria, al seu davant s’observa una bona part del primer tram del Passeig, inaugurat el 1891. A prop del teatre apareix el casal i seu principal de la Caixa de Pensions, inaugurat el 1924, just a la cantonada entre el carrer Guimerà i la Muralla de Sant Domènec, que articula la trama del nucli antic amb l’eixample modern. A la dreta, en diagonal entre la carretera de Cardona i el Passeig, es veuen els edificis i part de la xemeneia de la fàbrica de Pere Parera, que va demanar el permís d'obres de la nova caldera el 1903. Hi ha els dos edificis de la Casa Jorba, un adossat a l'església i el gran, modificat el 1923, amb una marquesina metàl·lica instal·lada en tres façanes, dissenyada per Alexandre Soler i March. Hi ha la casa Riera en comptes de l'edifici del Banc Central, el solar sense edificar entre Jaume I i la plaça Clavé, després cotilleria Pastor, i la plaça de Sant Domènec com a aparcament dels pocs cotxes que circulaven.
