Espècie protegida

Heus ací que cada any, quan la vida esclata arreu, trenta-tres dies justos després del solstici de primavera, a primera hora del matí, uns éssers peculiars surten dels seus amagatalls per ocupar carrers i places enfilats en taules i parades. Sorgiran de capses de cartró o saltaran lleugers des dels prestatges. Són els llibres. Han passat la nit sense dormir. Les novel·les eròtiques gemegant mentre les comèdies feien pessigolles a les tragèdies, les enciclopèdies llegint i rellegint tractats de nutrició per rebaixar pes, els assajos de psicologia atabalant els llibres d'aventures explicant-los el perquè de les pulsions agressives dels seus herois, els contes per a infants fent el trapella per no deixar descansar les setze edicions dels manuals per dormir nens del Dr. Estivill i les biografies no han parat de discutir entre elles.

Per a molts serà la primera vegada que veuran la llum del dia, se’n diu les novetats, i afronten la diada amb la seguretat de triomfar per sobre d’una majoria de repetidors que renoven l’esperança que aquest any sí, que algú s’hi fixarà. Així, els llibres, competiran entre ells en una dansa nupcial de seducció, desplegant tapes cridaneres i títols seductors i enginyosos per ocupar un lloc preeminent a la vista dels passejants. Clamen per ser adoptats, perquè algú se’ls endugui a casa i per poder deixar definitivament enrere el magatzem fred i ombrívol i establir-se en el seu hàbitat natural: una llar càlida on reposar en una postada compartida fregant-se les espatlles els uns als altres i ser regularment acaronats amb delicadesa, full a full. Avui, és el seu gran dia, molts ho aconseguiran.

Tot és a punt, les parades muntades, els llibres exposats, les caixes amb prou canvi i el telepagament preparat. Unes primeres badoques a primera hora, uns quants tocaments, l’afluència dels més matiners, processons de canalla agafats a una corda, parelles passejant amb roses, passavolants fullejant, estudiants finançant-se el viatge de fi de curs, oenagés solidàries, autors solitaris..., tothom s’hi troba, gent, molta gent, gent amunt i avall. La jornada s’acabarà amb la proclamació dels més venuts i els comentaris d’autocomplaença arreu del país. “Ha estat un dia molt bonic”, o “s’han venut vint tones de llibres i tres milions de roses”. En el pitjor dels casos es dirà que “malgrat la pluja, la festa ha estat un èxit”. I com cada any, en fer-se fosc, aquests éssers entranyables deixaran el carrer per tornar als caus.