Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De manera paral·lela, la ciutat ha anat creixent i ocupant espais amb edificacions i infraestructures a mesura que creixia en nombre d’habitants i es convertia en un dels motors econòmics del país. Així, des de finals del segle XIX, moment inaugural de la revolució industrial a Catalunya, Manresa comença a omplir-se de factories, amb el sector tèxtil com a punta de llança, que se situen a la perifèria d’una trama urbana que ja fa anys que s’ha estès més enllà de les muralles de la ciutat medieval. A principis del segle XX, abans que la guerra civil faci convertir Manresa en una urbs grisa i empobrida, la ciutat construeix infraestructures per adaptar-se al moviment de mercaderies i persones, que atresora com a eix de les comunicacions al centre del Principat.
Passat el període bèl·lic, Manresa i els seus barris de l’extraradi comencen a emplenar-se al compàs del
desarrollismo franquista i a la necessitat d’habitatge per als nouvinguts. La ciutat es recupera dels anys de l’autarquia amb una nova embranzida industrial i comercial que, a banda de la construcció de barris com la Font dels Capellans, el Xup i, més endavant, la Balconada, fa créixer l’entramat urbà deixant les zones agrícoles i rurals als afores i desenvolupant sectors com els de la Sagrada Família, la plaça de Catalunya o el Poble Nou. La crisi del tèxtil i d’altres indústries auxiliars, de mica en mica, va reconvertint Manresa en una ciutat més terciària. L’ocupació dels terrenys de Cal Gravat, les Bases i els Dolors marquen la fi de l’expansió constructiva i delimiten la ciutat enmig d’un rodal verd fronterer amb els municipis veïns. Una fesomia que aquest més contemplem des de l’aire, fotografiant edificis, carrers, avingudes i places a vol d’ocell.
