Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de maig de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vaig començar a viatjar des del néixer amb la família i després pel meu compte, tant com la butxaca i el temps m’ho han permès. He fet de mestra a diversos països (a Guatemala, al Nepal, a Tailàndia, a l’Índia i al Regne Unit), fent pràctiques o fent voluntariats o assessoraments i sempre he tingut una mirada cap a fora que m’ha fet reflexionar sobre la situació laboral, política i social dels indrets per on he passat. Aquest juliol farà dos anys que vaig arribar a Colorado, un canvi que va suposar un gir de 180 graus en la meva vida laboral i personal. Després d’haver treballat com a logopeda i mestra a l’escola pública, vaig decidir fer un màster internacional i buscar feina en algun lloc del món on pogués viure i treballar millor. Vaig descobrir que als Estats Units buscaven mestres per treballar en unes places amb uns perfils molt concrets i vaig pensar que Colorado podria ser una bona opció. Després de molts tràmits i entrebancs, vaig aconseguir plaça fixa en una escola pública de Denver, la capital. Colorado és un estat tradicionalment demòcrata, amb una capital vibrant, tant a nivell cultural com social, i, a més, es troba al cor de les Muntanyes Rocalloses, la gran serralada que travessa gairebé el país de nord a sud. Aquí a l’escola formo part d’un equip de mestres i educadors compromesos amb la lluita per un sistema públic de qualitat i equitatiu. No és un sistema idíl·lic ni perfecte, però em sento molt ben acompanyada tant pel departament d’Educació com per les companyes i les famílies. Estic dins d’un programa d’innovació educativa que promou l’aprenentatge ferm de dues llengües en un barri molt deprimit, que al mateix temps atrau famílies benestants interessades en el projecte de l’escola.
A banda de l’aspecte laboral, em considero una amant de l’hivern, que aquí dura gairebé sis mesos, de manera que els caps de setmana per mi són ideals per practicar esports de neu. Ho aprofito per fer molt esquí de muntanya. A l’estiu, m’encanta acampar, fer bicicleta de muntanya, caiac i paddle board, i recentment he reprès l’escalada. La tardor i la primavera són estacions breus, però quan acaba el curs escolar torno a Catalunya, ara més al Berguedà, però també al Bages, les comarques de casa on he crescut. M’encanta tornar a l’estiu o per Nadal, sobretot a Bagà, i gaudir de la família, els amics i d’aquelles petites experiències quotidianes que em fan sentir arrelada: llegir els diaris del país, assaborir els àpats de casa, prendre un tallat, trepitjar el Pirineu per fer algun cim, anar a la piscina del poble, al riu, caminar pels racons que em porten els millors records, parlar amb el fuster, el lampista, la gent de correus, anar a comprar a cadascuna de les petites botigues i badar el dia de mercat. També faig escapades a Manresa, és clar, per veure l’àvia, passar estones amb amics, a la plaça, l’Agulla o al Passeig, és la meva ciutat gran. Un equipatge de records d’olors, llocs i gent que m’emporto, ja reposada a Amèrica. De moment no sé si tornaré a viure a Catalunya, on la precarietat laboral s’ha anat imposant i sembla que no vulgui marxar. Aquí a Colorado hi ha, almenys encara, moltes oportunitats, dins i fora de l’ensenyament, que es poden aprofitar. Ara per ara, seguiré a l’escola on estic i qui sap si en un futur seguiré fent de mestra, no pas perquè no m’agradi sinó perquè aquí hi ha moltes possibilitats de fer altres feines diferents, lligades o no amb el món educatiu, que em poden interessar. Si voleu visitar Colorado, allà em trobareu!
