per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Prioritzar el vehicle elèctric és un dels objectius principals del Govern Català per als anys vinents, en línia amb el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya.
Arran de la publicació de les seves primeres novel•les, Les orquídies del mal (La Campana) i Manrússia (Edicions Xandri), els periodistes Núria Bacardit i Pau Brunet Travé conversen sobre els seus inicis en el periodisme i el pas a la literatura.
La revista manresana El Pou de la gallina va lliurar aquest el dia 7 de maig, a la sala d’actes del Casino i en el marc de la celebració dels 38 anys de la publicació, els trentens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
La revista manresana El Pou de la gallina lliurarà aquest dimecres, 7 de maig, en el marc de la celebració dels 38 anys de la publicació, els trentens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors. L'acte es farà a les 19:00 a la Sala d'Actes de la Sala d'Actes del Casino.
El retrat des dels núvols del terme de Manresa en diferents etapes dibuixa els engranatges que articulen la vida quotidiana i el batec general de la ciutat al compàs de les activitats econòmiques i socials.
Tècnica de Patrimoni adscrita a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament manresà. Màster de Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, del setembre de 2001 al 2017 ha estat membre del consell de redacció de la revista Arraona, de Sabadell. Des del 2000 és presidenta de l’associació Amics del Ripoll. És especialista en la vila medieval de Sabadell i en el patrimoni d’hortes i molins del riu Ripoll. El 1999 va ser coautora amb Esteve Deu del llibre 900 anys d’història de l’abastament d’aigua a Sabadell. És autora d’una tesina que es va publicar el 2020: La terra d’Artana. Assentaments andalusins al Llevant de Mallorca. Ha participat en una recerca i publicació que han merescut el premi Bonaplata.
Durant les dècades del 1970 al 2000, Manresa es va convertir en un escenari molt actiu del moviment d’objectors de consciència al servei militar i, posteriorment, d’insubmisos. En l’etapa de l’objecció van empresonar els dos impulsors del moviment a la ciutat: Joan Camisón i Ferran Martínez, i durant la insubmissió van entrar a presó tres persones del Bages (Jordi Pujol, Toni Francitorra i Àngel Parés). Però la repressió no va aconseguir desmobilitzar el moviment, sinó que va generar una xarxa de suport i solidaritat que es va estendre per tota la comarca.
A la plaça de Sant Ignasi, núm. 9, antic principi del carrer Escodines, destaca aquesta obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, de 1903, en estil modernista.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Aquesta vegada hem escollit un indret de l’Alt Urgell, poc conegut, concretament del municipi de Coll de Nargó, tot i que situat a tocar del terme de Montanissell, incorporat a l'anterior, i prop del poblet de Sallent de Nargó.
Una de les peces més representatives de la ciutat és la dels Goig de la Llum, que es canta el 21 de febrer al Carme i que amb el temps ha esdevingut tot un himne per a molts manresans.
El manresà Josep Gaspar Serra (Manresa, 1892-Barcelona, 1970), director de fotografia format als estudis Gaumont de París, va ser un dels pioners del cinema català. Va fer fotografies aèries amb la càmera en posició obliqua, una tècnica anterior als fotomapes verticals, en un vol del 1926. Els primers, els havia fet entre 1920 i 1923, quan era fotògraf oficial de l’aeròdrom Josep Canudas, antecedent de l’aeroport de Barcelona, al Prat.
La naturalesa desperta emocions en tots els éssers humans, però no tots reaccionem de la mateixa manera davant dels mateixos paisatges o fenòmens naturals. Hi ha emocions que semblen universals i altres que depenen de l’experiència i la sensibilitat de cada persona.
Els professors i divulgadors de filosofia Lluís Cerarols i Xavier Valls debaten sobre l’hora present de l’humanisme, com a base inspiradora de la cultura.
«Potser no sé escriure sobre gran cosa més», diu l’escriptora en la presentació del seu darrer llibre de poemes en prosa, «Tan bonica i tirana», a la llibreria Poques Paraules.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
A hores d’ara, tots hem sentit a parlar de la Intel·ligència Artificial (IA) i de com pot ajudar-nos de manera significativa, revolucionant la com treballem treballem i interactuem amb la tecnologia.
El número d’abril del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes: «L’excés de producció editorial rebaixa la qualitat de la literatura infantil i juvenil»
.jpg)
