Lluís Llach (1948) va ser a la llibreria Parcir el 17 de juny davant d’un públic devot que li reconeix no només el talent de cantautor sinó també el seu ofici literari d’ençà d’aquella «Memòria d’uns ulls pintats» (2012), «Les dones de la Principal» (2014) o «El noi del Maravillas» (2017), entre d’altres.
El projecte pedagògic, social i ciutadà d’Ampans engegat a mitjans dels anys seixanta és un model d’èxit en constant expansió, que serveix de mirall a moltes altres iniciatives d’arreu del país.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
Si bé es cert que aquests dies que publiquem aquest article estem travessant per una treva amb la sequera que hem patit aquests darrers mesos o anys, no podem oblidar que aquesta situació pot ser només temporal.
President del consell i copropietari del grup metal•lúrgic Spirogear, SL, va ser director comercial i gerent, de les empreses Tecnospiro Machine Tool i Engranajes Especiales. Del 1987 al 1990 va ser president de la Patronal Metal•lúrgica del Bages. Com a gastrònom, és autor del llibre Més de cent restaurants innocents de Catalunya i aquest mes de maig publica el segon volum de la trilogia, De costa a costa: De Portbou a Alcanar. Posseeix una selectiva col•lecció de cotxes clàssics.
26/06/2025
Fotografies aèries de Ramon Creus Catot «Tuta» i Google Earth
per Ferran Sardans, Jordi Sardans, Aida Tudó i Lluís Virós
Aquest reportatge ofereix una mirada aèria a l’evolució urbana de Manresa, una ciutat que, com tantes altres, ha transformat el seu paisatge en poc més de mig segle. La comparació entre imatges actuals i fotografies del passat proper permet visualitzar aquests canvis amb una immediatesa que cap altra eina pot igualar. Ens fixem especialment en els primers vint-i-cinc anys del segle XXI, un període marcat per la redefinició de l’espai urbà, la irrupció de nous usos del sòl i la reformulació de la relació entre ciutat i natura.
El mes de març passat, el filòleg Carles Riera, en la secció «El parlar de l’Alta Segarra», que publica a la nova Revista Alta Segarra, comentava l’existència de la forma «arramblar» en aquella comarca, una variant de la paraula estàndard, «arrambar».
El periodista cultural manresà, i bon coneixedor del món de la il·lustració i el còmic, Joaquim Noguero conversa amb Marika Vila, un referent en el còmic amb nom de dona. Autora gràfica, activista i investigadora, Vila és la inspiradora i curadora de l’exposició Cossos que parlen (fins al 13 de juliol, al Centre Cultural del Casino).
Aquest filòsof i polític acaba de publicar «Els anys irrecuperables», on fa memòria i balanç, personal i col·lectiu, del combat diari contra les desigualtats, la injustícia social, la corrupció i els abusos de poder al llarg dels darrers trenta anys.
Uns dels rèdits que ha deixat el creixement i la urbanització «controlada» de Manresa ha estat el gran rodal verd que l’encercla i la proximitat del teixit urbà consolidat amb zones de natura o l’horta històrica de la ciutat situada al Poal i Viladordis.
