Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de maig de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Contraportades manresanes
Un amable lector, sempre atent a l’actualitat, em fa saber un fet curiós: en un mateix dia dos manresans ocupen pàgines senceres de dos diaris de Barcelona: l’actor Marc Buxaderas, premi Oleguer Bisbal al manresà d’actualitat 2024, a
La Contra de
La Vanguardia i Toni Espinal, director general d'Ampans, a
El Periódico. No està gens malament i és una mostra evident que hi ha persones de la ciutat que fan coses interessants i mereixedores d’aparèixer en l’espai comunicatiu nacional.
Continua la ratxa
Casualitats de la vida: el mateix lector m’explica que, nou dies després,
La Vanguardia acabava de publicar una altra
Contra amb un altre manresà –si més no, d'adopció–, el jesuïta i teòleg Xavier Melloni, de la Cova de Sant Ignasi, arran de la publicació del seu darrer llibre, el poemari
Somos su secreto.
Jutjat tapiat
El mateix 10 d’abril una lectora de la revista va capturar aquest imatge d’uns operaris tapiant la portalada principal de l'antic edifici dels jutjats, a la baixada de la Seu. Sembla que ho ha fet fer l’Ajuntament, per evitar que les persones amb adiccions l'usin com a espai de consum i per garantir-hi la seguretat, però que els antics jutjats s’hagin d’emparedar per evitar problemes no deixa de tenir la seva gràcia...
Si voleu un pis normalet, absteniu-vos
Això ve a dir la pancarta que anuncia un edifici de nova construcció en un solar del carrer Major del Poble Nou, que s’anomena Residencial Poble Nou: “Si busques un ‘pis normalet’, passa de llarg”. Com a estratègia publicitària, segur que funciona. Si més no, fa rumiar.
Senyal tapat
Aquest any la primavera ha estat molt plujosa i la natura ho ha agraït amb escreix. La pluja era molt esperada, després d’una sequera que ja durava uns quants anys, però ja diuen que no plou mai a gust de tothom i ara resulta que el brancatge tapa l'indicador del desviament d'accés a.la ciutat pel pont de l'Estació, a causa de les obres del pont de Sant Francesc.
Un lloc on fan de tot
Em fan arribar una imatge d’aquest establiment de la carretera de Vic que anuncia serveis d’allò més variats i curiosos: buidatge de pisos i segones residències, compra d’estoc de botigues, compra d’herències, tota mena d’antiguitats en general, plata, art, joguines, còmics, monedes... i
militaria, que suposo que es refereix a objectes relacionats amb l’exèrcit. Llàstima que ho anunciïn només en castellà.
Més retolació en castellà
I és que el costum d’oblidar el català en els rètols de molts dels establiment que s’obren a la ciutat sembla que creix cada dia. Fixeu-vos, si més no, en aquest bar de la baixada dels Drets, anomenat literalment El Fogón. Acaba d’obrir aquest final d’abril i ofereix “tapas, platos combinados, brasería y mariscada”. La llengua del país no hi apareix per enlloc, malgrat el que digui el codi de Consum. El fet es repeteix al capdavall dels mateixos Drets, on ha reobert el bar de la Masia i no s’hi observa ni rastre de català.
Mones ignasianes
I per acabar la bugada del mes, em plau fer-ho amb la reproducció de la figura de l’ou de xocolata del Pou de la Gallina i Sant Ignasi de Loiola, en la versió que en fa el dibuixant Galdric Sala per a
Regió7, i que els dies abans de Pasqua lluïa a la pastisseria Perarnau, juntament amb un reguitzell d’icones ignasianes.
.jpg)
