Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta foto, una mica retallada, es va publicar per primera vegada al calendari manresà il·lustrat de 1927, com ha assenyalat Marc Torras, que la va penjar a la web
Arxius en línia, l’agost del 2024, des de l’Arxiu Comarcal del Bages. Joan Vila-Masana Portabella explica en
La fotografia a Manresa que el 23 d’agost de 1926 “aterra al camp dels Barrets l’avió pilotat per Josep Canudas acompanyat de Josep Gaspar. L’endemà a la tarda tornen a Barcelona, però abans Gaspar fa el primer reportatge aeri de Manresa”. Les fotografies es van utilitzar per fer calendaris i diversos productes publicitaris, i es van exposar a l’Associació de la Premsa de Manresa i Comarca, del 2 al 6 de setembre durant la Diada de l’Aeronàutica. Per tant, seguint el diari local
El Pla de Bages, Vila-Masana deixa molt clar que les imatges no són de 1929, data que ofereix equivocadament l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que n’és el propietari i les ha publicat, ni estan preses entre 1926 i 1929, com es diu al web de
memòria.cat. Fins i tot, el periodista Josep M. Planes en va publicar un breu comentari al número 8 de la revista
Ciutat, del desembre de 1926. Gaspar en va fer de noves el 6 de març de 1934 i el maig de 1936, que es van posar a la venda com a postals el juliol, just abans de l’esclat de la guerra civil.
Pel que fa al comentari de la imatge, aleshores sense cap tipus d’instal·lació esportiva, observem el cementiri, que va ser projectat i construït el 1846, actualment catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). El 1926 estava format pel quadrilàter principal de l’entrada, amb els jardins del davant i la primera ampliació darrere. Dins, els xiprers, i davant s’hi veuen els panteons i sepulcres familiars. De finals del segle XIX i començaments del XX són els de la família Portabella i Argullol, construït per l'arquitecte Bernat Pejoan, amb escultures de Josep Llimona, el panteó de la família Serra Santamans, d'estil neoromànic, i el de la família Borràs, d'estil neogòtic, com la cúpula de la capella. En canvi, la casa dels encarregats municipals es manté al mateix lloc. En el clixé original del fotògraf es veu una plana amb camps llaurats i diversos camins. També, una instal·lació industrial amb una gran xemeneia, d’una de les bòbiles de la ciutat, amb tres parcel·les, amb excavacions de terra d’on s’extreia l’argila per a la producció de totxos i maons. Segons la contribució de 1927 hi havia dues fàbriques més de totxos a Manresa, la de Tomàs Soldevila Blanch, situada al passatge de Misser Mas, i la de Josep Morros Carreras, al carrer Circumval·lació.
