Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El text ha patit, com és lògic, canvis al llarg de la història en les set estrofes. En el cas de la cinquena estrofa, la versió més actualitzada seria: “Les campanes repicaven / sens que ningú les tocàs, / els frares a Déu lloaven / per tan extremíssim cas; / ‘leshores en continent, / la llum de nostra ventura / isqué dalt per l’obertura / restant el poble content”
. Però el cinquè vers (“‘leshores en continent”) ha generat una certa controvèrsia perquè la locució
en continent ha caigut en desús, malgrat que la recull el DCVB, com a equivalent a
tot seguit o
de seguida. Prové del llatí
in continenti, amb el mateix significat i al DIEC2 també consta, amb el mateix significat.
El filòleg Joan Vilamala, que en va fer fa uns anys una revisió per actualitzar-ne l’ortografia i la sintaxi, ens diu que en moltes versions dels Goigs apareix la frase
"aleshores en continent
". Ell mateix n’ha fet una consulta al gramàtic Josep Ruaix, que considera plenament correcte aquí l’adverbi
aleshores,
"antiquíssim i patrimonial del llatí vulgar
ad illas hores, tot i que per raons mètriques, experimenta afèresi de la primera vocal, àtona; de manera que s’ha de representar aquesta afèresi per un apòstrof. Fent-ho així́, el text es llegeix fàcilment i s’entén a la primera
". Podem escriure i cantar, doncs,
"leshores en continent
".
