Repensar la mobilitat

Recordo la sensació que vaig tenir la primera vegada que vaig conduir sola per Manresa, després de treure’m el carnet. Era aquella llibertat de les primeres vegades, de sentir que podia anar on volgués amb els amics, i que allò només era el començament de moltes aventures. Reconec que aquesta emoció s’assemblava força a la idea de llibertat forçada que sovint es ven en els anuncis de cotxes, però també hi pesava la il·lusió de començar a construir la primera independència. Penso en aquells inicis com a conductora després d’assistir a la jornada sobre La nova mobilitat, organitzada per la Fundació Montepio Manresa-Berga, el passat 10 d’abril a l’Espai Plana de l’Om, per cloure un cicle sobre com ens desplaçarem en el futur. La jornada, amb experts de renom, va posar sobre la taula la necessitat de reduir l’ús del vehicle privat per donar pas a alternatives menys contaminants i més respectuoses.

Després d’escoltar diferents visions, queda clar que cal reduir l’impacte de la contaminació en la salut, i que no té gaire sentit que cada dia entrin a les ciutats cues de cotxes ocupats per una sola persona. Però les solucions no són senzilles i hi ha molts reptes. D’una banda, els vehicles elèctrics encara no són accessibles per a tothom, i cal resoldre la gestió del reciclatge de les bateries. D’altra banda, opcions com el cotxe compartit o les aplicacions que combinen diferents mitjans de transport funcionen millor en entorns urbans, però són difícils d’aplicar en zones rurals, on el vehicle privat és clau per al dia a dia, sobretot perquè el transport públic continua sent insuficient. Queda molt per fer per trobar solucions que conciliïn la salut i les necessitats quotidianes. Cal millorar les infraestructures públiques, però també oferir alternatives de mobilitat que siguin efectives i realment accessibles per a tothom. Per fer-ho, cal tenir en compte que la realitat de les zones rurals no és la mateixa que la de les grans ciutats, i que les solucions han de tenir en compte aquesta diversitat territorial. En aquest context, el vehicle privat haurà de trobar fórmules perquè la llibertat que ofereix no es converteixi en un problema col·lectiu a causa de les cues, la contaminació o els accidents. El gran repte serà avançar cap a una mobilitat més compartida, que continuï sent lliure, però també més conscient del seu impacte.