Amb aquest article m’acomiado d’aquesta secció que, per a la meva sorpresa, era llegida per un bon grapat de persones. Un agraïment a tothom i a la revista per haver suportat la meva veu aspra i de vegades incòmoda.
El Pou no va néixer en contra de Regió7, com alguns van pensar, sinó per ser una veu lliure, crítica i transformadora, característiques que difícilment pot tenir un mitjà de comunicació comercial. El Pou, doncs, havia nascut com un mitjà independent, amb la llibertat de poder parlar d’allò que altrament podria quedar en un silenci conformista, tenallat per possibles represàlies en forma de cancel·lació de publicitat, etc. El Pou, doncs, naixia per estovar la crosta manresana. Tenia vocació de lleixiu i algunes vegades de potent desembussador, sobretot quan va gosar denunciar casos de corrupció. A la pràctica Regió7 ha fet moltes vegades –i jugant-se-la– el paper de veu crítica, fent-se ressò de denúncies rellevants. No ha estat, fins ara, la veu mesella dels que ostenten un poder “molt de Manresa”. El Pou ha sobreviscut durant dècades, desmentint els que deien que duraria quatre dies. Però segurament pateix el que passa quan les vides s’allarguen, la ment es tempera i les energies decauen. Potser pel fet que no hi ha hagut un relleu generacional en el lideratge (tampoc no és obligat, és clar), potser perquè tots ens fem grans, el Pou és un mitjà que ajuda a la informació, però que hauria de ser més l’ariet que la ciutat necessita. Perquè la crosta continua existint. En forma d’unes relacions de poder tòxicament invisibles, que caldria denunciar. En forma d’un poder municipal que, des de la seva migradesa, incentiva l’existència d’aquestes relacions, “ara per mi, demà per tu”. I una llista de fenòmens intemporals que no tinc espai per esmentar. Però sobretot perquè hi ha una crosta pitjor: una mentalitat provinciana que defuig el talent, que no és capaç ni d’atreure’l ni de conservar-lo. La inexistència d’una intel·ligència social, és a dir, una xarxa de lideratge transformador com tenen altres ciutats és el motiu de creixement d’una crosta que cada dia s’assembla més a la negra cuirassa de Darth Vader. Manresa continua sent al costat fosc de l’energia. Necessitem un Pou més Skywalker.
