Cerarols-Valls, el descrèdit de la cultura

Cerarols: Vivim en una societat cada vegada més utilitarista, on el que compta és el rendiment i l’eficàcia, valors molt lligats al món econòmic i la productivitat. Estem sotmesos a un sistema neoliberal molt exagerat. És una conseqüència d’aquesta concepció general que hi ha. Ara és més eficaç estar preparat tecnològicament que no pas saber qui va escriure l’Odissea.
 
Valls: Això ja ho comences a veure a l’ensenyament. Només cal observar la quantitat de reformes que s’han fet en una dècada. No hi ha un nord clar. Una altra cosa és l’ensenyament de mòduls, l’antiga FP. Aquí la cosa ha millorat, potser perquè té un sentit més instrumentalista. També l’ensenyament universitari s’ha instrumentalitzat molt. La universitat s’ha comercialitzat i fragmentat. Ara pots cursar la carrera de Filosofia sense haver vist pràcticament cap clàssic. En tot cas, la tecnociència no hauria de ser incompatible amb el món humanístic. Cal reflexionar-hi èticament, a partir d’un debat social, polític, jurídic... Les noves tecnologies han portat noves formes de llenguatge, de possibilitats de comunicació, que tampoc no podem descartar com a àmbits de cultura. La societat actual és molt diversa i molt complexa. En la societat actual, amb tants models de vida diferents, la globalització no serveix.
 
Cerarols: Anys enrere hi havia més efervescència cultural. Veníem d’on veníem. Tot estava per fer. I això va motivar la gent. Ara el que hi ha és inèrcia, una falta profunda de motivació.
 
Valls: Hi ha hagut una certa anestèsia, és cert. Abans hi havia moltes iniciatives en què les institucions participaven poc. Ara tots els que ens movem en aquests àmbits depenem de l’administració, econòmicament i en la planificació, i això sovint no deixa espai a la innovació i la creativitat. Hi ha uns estàndards que es van reproduint. Tant és que canviï el conseller o el regidor. Es continuen fent els mateixos actes, perquè això ja figura en el calendari de l’any, s’ha anat fent sempre així i sembla que funciona. A l’ensenyament, quan va haver-hi el traspàs de competències a la Generalitat, els mestres anaven per davant de l’administració. Ara és al revés: hi ha moments que la burocràcia ofega la tasca acadèmica. En la cultura ha passat una mica això. Al cicle de xerrades de Pessics de saviesa hem fet moltes edicions, gairebé una vintena, però ha arribat un moment en què els estàndards de persones que venen sempre són els mateixos. Ja està bé, però no penetres en altres grups, i sobretot en la gent jove. D’altra banda, hi ha la cultura que fan els grups perifèrics. I aquesta tampoc no es veu perquè no té cap relació amb les institucions,. I segurament és la més trencadora.
 
Cerarols: Hi ha hagut tota una generació que vam partir de zero i vam agafar moltes responsabilitats. La gent es fa gran i costa trobar relleu.
Valls: És veritat, però hi ha accions culturals que haurien de tenir una transversalitat de país i no la tenen. A part del centralisme, hi ha un circuits tancats que, si n’estàs fora, no comptes.
 
Cerarols: Tampoc els mitjans de comunicació semblen fer gaire cas a la cultura. Quins programes culturals una mica seriosos fan ara? Ja sabem que parlem d’un públic minoritari, però no per això s‘ha de desmerèixer. Parlo d’entrevistes a fons amb escriptors, pensadors, gent de la cultura. Els mitjans, almenys els públics, no haurien d’estar tan pendents de l’audiència. Han de fer un servei al país, a la cultura, d’una manera desinteressada i desinhibida. Molta política, molta tertúlia, però poca cultura.
 
Valls: Ara ens hem acostumat a un tipus de consum que és molt immediat i molt presencial. Molt fungible. Bauman parla de la societat líquida, però jo diria que estem un pas més enllà. Això passa també amb les informacions. Normalitzem el consum immediat.
 
Cerarols: Recordo que des de la conselleria de Cultura es deia que s’havia de consumir més cultura. La cultura no s’ha de consumir. Aquesta no és la concepció que pertoca a la cultura.
 
Valls: I tanmateix els llibres són tractats com a productes de consum, en termes de rendibilitat econòmica. La seva presència a les llibreries es volatilitza d’una manera immediata. De vegades contraposem els llibres amb els mitjans audiovisuals, vistos com una amenaça. No són incompatibles. Es va dir: el llibre desapareixerà, i no ha desaparegut. Els tempos de lectura, de reflexió, d’un llibre o d’un audiovisual són completament diferents. 
 
Cerarols: No haurien de ser incompatibles, però a la pràctica vivim en un moment on tot dura segons. Ara ens costa més de concentrar-nos. Tot és més fragmentari.
 

Orfes de referents culturals

Cerarols: Això passa aquí i arreu. Hi ha molta ebullició de tot i això ombreja aquelles persones que poden fer una mica de far. És tanta la dispersió i l’efervescència que això priva que hi hagi referents com anys enrere.
 
Valls: Hi ha una efervescència amb desmesura. Tots ens sentim absolutament superats. Això abans era un desert i hi havia un cert mestratge. Molts d’aquells referents eren també morals, de compromís cívic, amb la llengua, els drets humans... Ara és complicat. En l’àmbit de la filosofia jo destacaria Marina Garcés. És algú que ha intentat sortir de la universitat al carrer i tenir una presència en el debat públic. D’alguna manera ha actuat com a punta de llança, capaç d’entrar en el món més personal de la gent.
 
Cerarols: Els referents que caldrien avui potser no haurien de ser com els d’abans. Uns referents que marquessin una mica la brúixola per navegar en aquest oceà enorme.
 
Valls: Un oceà que fa de mal diagnosticar. Cada autor fa el seu diagnòstic: Zizek, Sloterdijk, Byung-Chul Han, Marina Garcés... Trobar filòsofs que coincideixin en el diagnòstic és difícil. Per no parlar de les perspectives de futur. Hi ha qui defensa les utopies positives de tipus tecnocientífic, segons les quals la tècnica ho resoldrà tot. Aquí hi trobem els transhumanistes, els posthumanistes, els biotecnòlegs... I per altre cantó hi ha els autors que, majoritàriament, es mouen en el terreny de les distopies, amb una mirada no gaire optimista... Sovint algunes d’aquestes utopies no s’inspiren en els conceptes de la il·lustració i la justícia, sinó que parlen descaradament d’un futur en què hi ha una part de la població que sobra. Són utopies que plantegen un món millor, sí!, però només per a uns quants, sobre la base que la tecnologia té uns costos tan elevadíssims que no es pot universalitzar. Per altra banda, cada vegada costa més pensar en problemes a nivell només local. Els problemes cada vegada són més planetaris.
 
Cerarols: Com el problema dels moviments migratoris. La gent, per viure, fa el que sigui. La gent emigra per un imperatiu vital i, per tant, farà el que sigui com sigui.
 
Valls: Si et mires els processos històrics d’immigració veuràs que les fronteres impermeables són inaplicables. Els processos migratoris són inevitables. Sobretot si, com passa ara, els que estem en aquesta part del vint per cent de la població mundial externalitzem els nostres problemes als països pobres. Parlo dels residus, el deute extern, l’expoliació dels minerals... I quan arriben aquí, com ho fem? El debat s’hauria de fer i sense por, amb ànim constructiu, ni simplista ni excloent.
 
Cerarols: Aquí hi ha una qüestió de rerefons polític perquè ningú ha volgut abordar-ho. Si no, l’extrema dreta se’n duu el gat a l’aigua. Fa falta un diàleg obert i constructiu. I la cultura ens hi pot ajudar. La cultura entesa com a enaltiment de l’ésser humà, des de l’empatia i distanciant-nos dels elements més primaris, de les ambicions i els egoismes.
 
Valls: La cultura ha de generar sentit crític. El problema és que el llenguatge s’ha desnaturalitzat. Partits antidemocràtics ara són més democràtics que cap. Partits partidaris de retallar drets fonamentals ara són els més partidaris de la llibertat i la llibertat d’expressió. Cultura vol dir conrear, transformar. Som animals culturals. A partir d’aquí, la cultura sempre ha anat lligada al concepte d’humanisme. Allò que més ens humanitza. Per això és tan important formar persones autònomes i amb sentit crític. La cultura no ens vacuna de les barbaritats, però ara com ara no sabem de cap alternativa millor.

 NOVETAT: podeu veure la conversa completa de la Fila cultural en vídeo: 

Gravació i edició: Ferran Sardans i Aida Tudó Esteller