Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa mesos que he engegat un nou projecte. Es tracta d’un espai web on, com a dietista, comparteixo coneixements sobre alimentació per ajudar a menjar més bé i viure més, a banda d’oferir els meus serveis professionals en aquest àmbit. El projecte neix per parlar de salut en majúscules, amb la ferma convicció que l’alimentació és un dels pilars fonamentals. Tinc ganes d’aportar, de compartir el que he après i el que segueixo aprenent, sense dogmes ni receptes miraculoses. Vull que sigui útil, honest i amb sentit.
Malauradament, quan un projecte viu a les xarxes, l’energia no sempre es dirigeix a fer-lo créixer des del fons, sinó a fer-lo visible des de la forma. I aquí comencen les contradiccions. Has de publicar sovint, ser constant, crear contingut amb freqüència i, a més, ha de ser
atractiu. Si te’n vas uns dies, les dades se’n ressenten. Si trigues gaire a tornar, els seguidors se’n van. Si no hi ets, no existeixes... Existir, però, no és això. Em nego a convertir aquest projecte il·lusionant en una cursa per agradar un algoritme. No vull fer de la nutrició un espectacle ni del meu dia a dia un aparador. Vull parlar de salut des de la calma, no des de l’estrès. Això, a les xarxes, costa d’entendre.
El valor que puguis aportar ha passat a mesurar-se per l’activitat digital, i no pas pel que realment aporta. Si no estàs actiu, no tens interès. Si no publiques, no tens res a dir. I no, no vull jugar a aquest joc. No he començat això per alimentar una màquina de
likes, sinó per sembrar alguna cosa que pugui arrelar i, sobretot, ajudar els altres. Potser el principal error és entendre l’èxit com una presència constant i visible. Però penso que l’èxit real és poder fer el que vols amb coherència. I si això vol dir no ser-hi cada dia, està bé. Si vol dir perdre seguidors però guanyar llibertat, també. Si cal escollir, m’estimo més créixer a poc a poc, però fidel a l’essència i al sentit inicial d’aquest projecte. Sense presses, i sense perdre’m a mi mateixa en un camí en què, sobretot, vull gaudir. L’èxit, el de veritat, no és fer soroll. És, simplement, fer bé el que vols fer i fer-ho en pau, encara que, de tant en tant, connectis el mode avió.
