«Potser no sé escriure sobre gran cosa més», diu l’escriptora en la presentació del seu darrer llibre de poemes en prosa, «Tan bonica i tirana», a la llibreria Poques Paraules.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
A hores d’ara, tots hem sentit a parlar de la Intel·ligència Artificial (IA) i de com pot ajudar-nos de manera significativa, revolucionant la com treballem treballem i interactuem amb la tecnologia.
El número d’abril del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes: «L’excés de producció editorial rebaixa la qualitat de la literatura infantil i juvenil»
Doctor especialista en Traumatologia i mà dreta de l’equip de Tuneu amb qui va treballar 40 anys. Ajudant del doctor Viladot a Sant Joan de Déu, en cirurgia ortopèdica durant 14 anys i responsable del Servei de Medicina d’Empresa de Segre, 25 anys, de 1963 a 1966 va ser professor de l’Escola d’Assistents Socials Torras i Bages. El 1966 va obtenir el títol d’especialista en traumatologia ortopèdica, el 1967 es va diplomar en Medicina del Treball i el 1969 en Esportiva. El desembre de 1976 va obtenir plaça a la Seguretat Social, de Traumatologia. Del 1981 al 1984 va ser professor col•laborador de la Facultat de Medicina de Barcelona.
27/03/2025
Xemeneia de la Farinrera La Favorita | Enric Casas
Manresa és per definició una ciutat industrial i és una de les primeres ciutats del país que va acollir activitats industrials al començament del segle XIX. A més, tenia una llarga tradició artesanal des de l’Edat Mitjana, fomentada per la riquesa que li donava el regadiu de la Séquia. Del passat artesà gairebé no en queden restes, però quan passegem per la ciutat trobem senyals de la seva història industrial que no són fàcils de veure, amb l’excepció de les tretze grans xemeneies que es conserven com un símbol poderós i visible, que ens recorda el nostre passat industrial.
Ara que s’ha convertit en el pont més utilitzat de Manresa a causa de les obres del de Sant Francesc és un bon moment per recordar-ne l’origen i l’evolució.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Pujant a Montserrat per carretera des de Monistrol, passat l'anomenat revolt de la Paella, es veu a pocs metres una antiga teuleria, situada en un indret de gran interès, que explica un episodi remarcable de la història geològica d'aquesta muntanya.
De tant en tant, els mitjans de comunicació ens parlen del tràfic il·legal que es fa amb el llentiscle als boscos del país, especialment a la Catalunya central.
Les cremes de fruits secs encara no són un producte gaire conegut. La crema de cacauet és potser la més popular, però hi ha altres fruits secs en format crema.
A Quim Moya i Gabriel Villegas els uneix la vena artística i una complicitat originada a partir del pas de Moya pel desaparegut Blau Estudi d’Art, on Villegas impartia classes de dibuix i còmic.
Va ser a mig febrer que, amb presentació i cerimonial a càrrec d’Oriol Pérez, el doctor Pere-Joan Cardona va venir a Manresa —hi va tornar unes hores, si hem de ser exactes— per presentar amb el seu amic Josep Tomàs una distopia escrita a quatre mans que duu per títol Homo Femeninus.
Vivim uns temps en què les guerres estan a primera pàgina de l’actualitat i tenen implicats —amb més o menys complicitats i interessos— els països occidentals, que mantenen altíssims pressupostos en defensa.
La fotografia mostra un moment de l'acte d'inauguració de l'exposició, el 28 de gener de 2011, en una conversa conduïda pel musicòleg Oriol Pérez, amb Mestres Quadreny i la seva deixebla Anna Bofill, arquitecta i compositora, davant d’un públic minoritari i selecte.
Al pla de Bages, on el paisatge es vesteix de tons suaus i el silenci s’entrelliga amb el vent, les poques oliveres (Olea europaea) que queden s’alcen com a testimonis vius de la història i la cultura d’aquesta terra.