Els paleocanals de Montserrat

Observem que a la part alta hi ha una massa de roca clara de secció irregular, gruixuda al centre i més prima cap als extrems, que s'encaixa netament en uns nivells rogencs i en talla alguns. Aquests materials vermellosos són margues i gresos de gra fi, mentre que la roca clara de secció irregular que hi ha a la part alta és un conglomerat, roca formada per la consolidació de graves, que aquí constitueix el que en geologia s'anomena paleocanal (canal antic). N'expliquem l’origen. Fa milions d'anys, on ara hi ha la Catalunya central hi havia mar i el que ara és Montserrat era un gran ventall al·luvial costaner, una mena de delta pedregós format a la desembocadura d'un riu torrencial que baixava d'unes muntanyes que hi havia a l'actual zona del Vallès i el Penedès, uns relleus que ja no existeixen. En aquell tram final, el riu es dividia en molts canals o braços en els que durant les crescudes l’aigua baixava amb prou força per arrossegar grava que ara veiem transformada en conglomerat, precisament aquestes antigues lleres pedregoses són els actuals paleocanals.

Fora de les lleres, les inundacions eren manses i tan sols hi aportaven sorres i argila. Passada la inundació, aquests sediments s'assecaven al sol, i el ferro que contenien s'oxidava i els donava el color vermell. Amb el temps aquells sediments es van transformar en gresos i margues que conserven aquell color. En el decurs dels temps geològics l'antic ventall al·luvial, com tota la Depressió Geològica de l'Ebre, es va anar elevant alhora que s'erosionava, i l'erosió segueix actuant. El conglomerat és més dur que les altres roques i per tant resisteix millor l'erosió de les pluges, mentre que les roques toves del damunt i de l'entorn van desapareixent, de manera que el que va ser el llit d'un riu pot estar ara ocupant el cim d'un turó; és el que s'anomena un relleu invertit. Cal tenir en compte que el ventall al·luvial de Montserrat tenia una gran extensió, molta més de la que ocupa l'actual muntanya, així el conglomerat montserratí, sovint formant nombrosos paleocanals, el podem veure seccionat als talussos de les carreteres, com per exemple la de Manresa a Igualada i l'esmentada de Can Maçana fins a prop de Manresa, tot i que els conglomerats són més escassos com més ens allunyem de la muntanya. Un avís important: si conduint un vehicle veieu un paleocanal interessant, no en feu cas i seguiu fixant-vos en la carretera, la seguretat és prioritària. Busqueu un lloc per aparcar i observeu amb tranquil·litat i sense risc aquests regals que ens ha fet la maquinària d'obres públiques.