Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat mes de març, Ferran Sardans Serra signava el tema del mes del
Pou,
Mig segle d’objecció de consciència, on recollia l’experiència d’un seguit de bagencs que es van negar a fer el servei militar obligatori desafiant el poder dictatorial franquista. Els dos primers capdavanters, abans de 1975, van ser els manresans Joan Camisón i Ferran Martínez, impulsors també del servei civil al barri de la Mion Puigberenguer. Per la seva desobediència van patir quinze dies de presó a la Model, en van sortir amb la promulgació de la llei d’amnistia del 15 d’octubre de 1977. Van continuar la lluita fins a aconseguir crear el 1985 l’Associació d’Objectors de Consciència a Manresa, amb l’objectiu principal de substituir la
mili per un servei civil. Josep Oliveras, més que un acte de rebel·lia cercava la complicitat de la població cap a un moviment col·lectiu de conscienciació d’una societat sense armes. El també manresà i pioner Albert Martí recordava una manifestació el 1981 al Passeig i una posterior encadenada a Sant Domènec reivindicativa. Martí considera que tot i que el dictador ja havia mort, es respirava “un franquisme sociològic pitjor que el d’ara”. Es va poder beneficiar de la incorporació ajornada, pel fet d’al·legar objecció de consciència. Jordi Majà, fonamentava la negativa al servei militar en el model de Gandhi de la no violència.
El 1981, tot i que encara no estava regulat el servei civil, aquesta incorporació ajornada permetia que de moment els enviessin cap a casa. Va ser el cas de Lluís de las Heras, Xavier Olivé i Joan Lluís Santolària. Aquests dos últims, disconformes amb la prestació social substitutòria (PSS) van optar per la insubmissió, amb l’estratègia de ser candidats a anar a la mili, petició desestimada. Tots els casos van ser amnistiats. A partir de 1989, amb la PSS legalitzada, van augmentar els insubmisos que rebutjaven les dues possibilitats. Van tornar les detencions, i els empresonaments a la Trinitat del manresà Jordi Pujol i el sallentí Àngel Parés, i de Toni Francitorra, de Sant Salvador de Guardiola, a la Model. Fins al 2001 no es va abolir el servei militar. Coincideixo amb Cristina Balaguer quan afirma en l’
Opinió del lector de la revista d’abril, que admira els homes que amb tossuderia i constància van aconseguir el seu objectiu, fet que demostra que “amb perseverança, fermesa i valentia s’aconsegueixen els objectius de llibertat”.
