Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El carrer era l’arrencada del camí ral de Barcelona i la zona d’extramurs més propera a la muralla. La majoria d’edificis eren habitatges dels pagesos i tenien hort privat al darrere. La plaça actual es va formar entre els anys trenta i la Guerra Civil, amb la cobertura del torrent i l’enderroc de l’església de Sant Ignasi i de la fàbrica de l’Arenys, que ocupaven aquest espai. La riba del torrent s’havia convertit a l’inici del segle XIX en la zona industrial cotonera de la ciutat. Els edificis d’aquest sector de la plaça són dels segles XVII i XVIII, i alguns, com aquest, s’han substituït al principi del segle XX.
Es tracta d’un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i tres pisos, amb un quart pis de terrat i golfes, i està una mica reculat respecte dels edificis del costat perquè respon a una planificació posterior de la plaça. Destaca per la composició simètrica de la façana amb tres eixos verticals formats per tres obertures per planta i amb les impostes marcades. Els elements ornamentals són modernistes i els més remarcables són els balcons, els tancaments i el coronament de la façana. Els balcons segueixen una jerarquia: el del primer pis és corregut entre les tres portes i al segon i al tercer n’hi ha un de central. Les baranes són de ferro forjat amb motius geomètrics i vegetals, i els tancaments i les persianes de llibret estan adaptats a la forma de l’arc deprimit de les obertures. La façana està coronada per tres frontons amb merlets acabats amb teuladetes esglaonades, sota de les quals hi ha requadres en forma de rombe amb les dates de 1903 i 1950 als extrems i les quatre barres al centre. La coberta és en part de teulada a dues vessants i en part de terrat.
El catàleg de Manresa protegeix l’edifici de manera parcial pels valors compositius, estilístics i formals, i pel contrast amb els del seu entorn, amb les seves solucions ornamentals. El promotor de la casa, Josep Noguera Manubens, era un botiguer de les Escodines que el 1904 presidia la Lliga Regional de Manresa, la primera gran entitat catalanista del segle XX, que estava adherida a la Unió Catalanista, d’abast nacional, amb seu a Barcelona.
PER SABER-NE MÉS:
- LACUESTA, Raquel, Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte: la consolidació del modernisme terra endins, Delegació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2009, pàg. 277.
- RUBÍ, Gemma; VICENTE, Isabel, “Política i societat entre 1900 i 1931”, a Història de la ciutat de Manresa, 1900-1950, Caixa de Manresa, 1991, pàg. 69-97.
