Cap de manteniment a Lemmerz i fundador de les empreses Lasser Salelles i Mecanitzacions Gannau, de 1983 a 1987 va ser regidor per CiU a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Primer president de l’Associació Les Brucardes Esportiva SL i fundador de la discoteca Vestales-10, de mitjans a finals dels anys seixanta va ser el president més jove de la Societat Coral Sant Josep i va reestructurar l’entitat. Es considera fundador de la colla sardanista Dintre el bosc, el 1951, quan assajaven al bar Moka. Cantava amb la coral i feia teatre.

És un dels vials més antics i ja el trobem documentat amb el mateix nom al segle XIII. Els testimonis del pas de sant Ignasi de Loiola hi són molt presents, hi han nascut personatges importants, sovint en cases benestants, amb tines i cellers que aprofitaven el desnivell del carrer. La 67a Innocentada portava el nom de Sobrerroka 13 i abordava el tema de l’ocupació. Ho feia en clau d’humor, però aquest és un dels problemes que pateix el carrer, juntament amb la crisi del comerç, a causa del desplaçament del centre cap a altres indrets de la ciutat.

Al contrari del que sembla, el primer tram del Passeig es va urbanitzar al final del segle XIX amb edificis industrials i de lleure, més que no pas residencials, com es veu en aquesta casa del número 36, dissenyada per Ignasi Oms i Ponsa el 1896, amb planta baixa per a magatzems i primer pis per a una entitat.

«El meu primer projecte discogràfic es va vendre a 32 països diferents»

Varietat: Chardonnay. Un vi blanc que ha envellit la meitat en barriques de roure, fent battonage durant sis mesos, i l'altra meitat en inox amb les seves lies.

A la dècada dels 50 hi ha haver al Bages una iniciativa pionera per envasar aigua per a la venda.

Passat el començament de l’any, analitzarem un caprici molt conegut que durant les festes nadalenques acostuma a ser molt present, juntament amb els torrons.

Si parlem del Mediterrani segurament ens cenyirem a allò que fa referència al mar Mediterrani.

Sovint quan entrem en un ascensor ens envaeix per uns segons un pensament inquietant. És segur? Quants pisos té aquest edifici? És millor pujar a peu? Però la seguretat dels ascensors, les seves revisions periòdiques i les inspeccions associades, com en molts altres àmbits de la seguretat industrial, estan sotmeses a una regulació estricta, estan definides de manera clara i són obligatòries i no negociables, sense excepcions.

El número de març de 1999 de la revista publicava el reportatge central "Els artesans mantenen viva la història", de Carles Claret i Lluís Cuberes.

El gener de fa un any se’n van complir seixanta de la publicació de la La reducción, novel•la amb què l’escriptor Josep Tomàs Cabot va resultar finalista del Premi Nadal.

El 17 de gener, Andreu Claret, Xavier Bosch, Eduard Màrquez i Imma Monsó van presentar les seves obres, finalistes al 24è Premi Joaquim Amat-Piniella.

La primera fase mostrarà 200 peces en 800 metres quadrats

A causa de la marginalitat i les principals problemàtiques socioeconòmiques del sector, el carrer de Sobrerroca avui és en decadència.

Recomanacions de teatre, música i cinema per aquest mes de febrer.

Dimecres 7 de febrer, taula rodona sobre ‘El Carrer Sobrerroca’, al Casino.

Avui no ho discuteix ningú: a la ciutat, els arbres són una font de salut i benestar. Parlem dels arbres als parcs, és clar, però també dels dels carrers. Plegats, milloren el clima urbà, la qualitat de l'aire i ens fan la vida un xic més agradable. Manresa en aquest sentit sembla progressar adequadament. Si l’any 1989, Ramon Ferrer Bolasell a Els arbres a Manresa —accèssit al premi Oms i de Prat d’aquell any— xifrava en 6.229 els arbres a la ciutat, avui la xifra s’eleva fins a 33.399. Ferrer, a més, establia una ràtio de 10,29 persones per arbre, a partir dels 64.155 habitants d’aleshores. Avui, arrodonint als 80.000 habitants, tindríem un arbre per cada 2,4 persones. Aquests nous 27.000 arbres guanyats il•lustren la millora al llarg de quatre dècades d’ajuntaments democràtics, però la xifra encara hauria de continuar creixent. Fins al dia que a Manresa no comptem el nombre de persones per arbre sinó el nombre d’arbres per persona.

En el paratge de les Obagues, entre el Cardener i la via del tren, des del segle XVII s’aprofitava l’energia hidràulica per a dos molins, els polvorers i un de fariner popularment dit de les Aubagues, que es convertirà el 1861 en la primera farinera industrial de Manresa.

«La dimensió de Manresa em recorda la de la ciutat on vaig néixer; no és ni gran ni petita»

El celler Can Serra dels Exibis Viticultors, una masia ubicada al terme de Navàs, en un dels masos més antics de la comarca, és memòria de la nostra viticultura.

El 1885 es va inaugurar la línia ferroviària de Manresa a Berga, prolongada el 1904 fins a Guardiola i amb una via més estreta fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro.

Ja hem parlat al Saps què menges? en alguna ocasió que no hi ha galetes saludables. Com a excepció, potser podríem posar-n’hi alguna que haguem preparat a casa amb ingredients saludables i ben seleccionats. L’opció que analitzem avui és un exemple de com la indústria alimentària moltes vegades fa servir hams per fer creure que el producte que tenen a les seves mans és saludable. En aquest cas, el paquet de galetes ressalta a l’envàs que és un producte “ric en fibra”.

Des de fa segles, els pescadors d’Amèrica del Sud, de la costa oest, sobretot els d’Equador i Perú van observar que els corrents marins que venien del sud, normalment freds i de baixa salinitat (corrent de Humbolt), al voltant de Nadal i de manera recurrent, cada quatre anys eren càlids i afectaven dràsticament la pesca. A aquest fenomen climàtic se’l va anomenar El Niño de Navidad, El Niño. Amb el temps, aquesta nom local va ser pres per la comunitat científica internacional per descriure aquest complex patró climàtic que tenia efectes molt més amplis i globals.

La geotèrmia és una forma d’energia renovable que aprofita la calor emmagatzemada a l’interior de la Terra per generar electricitat o proporcionar calefacció i refrigeració. La paraula geotèrmia prové del grec, on «geo» significa terra i «therme» significa calor. Aquesta font d’energia es basa en el principi que la temperatura a l’interior de la Terrra augmenta a mesura que ens hi endinsem.

El número de gener de 1999 de la revista publicava el reportatge central El nucli antic lluita per superar la degradació, en un moment en què la societat municipal Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa SA (Forum) s’havia proposat potenciar la rehabilitació del barri vell, amb intervencions directes i mitjançant ajuts a particulars.