«Una ciutat no és tal si no té universitat». Manresa va voler jugar a aquesta lliga creant la Fundació Universitària del Bages i també enfortint el paper de la UPC. Això ha estat positiu, però no se n’ha tret prou rèdit, en tot cas no el que n’han obtingut altres ciutats.
Primera assignatura suspesa, la urbanística. En el cas d’algunes ciutats mitjanes, la universitat ha estat un dels eixos centrals del seu desenvolupament, no només formatiu i intel·lectual, sinó també urbanístic. Girona n’és el cas paradigmàtic: amb una aposta per ubicar els nous estudis universitaris en el nucli antic, un model de renovació urbana, on la universitat ha jugat un paper vertebrador d’un barri condemnat a la degradació. En el cas de Manresa, la ubicació a la zona alta va ser un error clamorós. L’operació que ara s’impulsa a la Fàbrica Nova és una oportunitat que ja va passar de llarg fa dècades, quan l’Ajuntament tripartit no va anar a la subhasta d’aquestes hectàrees centrals per pocs milions de pessetes (uns tres-cents, si no m’equivoco), que es van deixar en mans d’especuladors mentre l’Ajuntament invertia en la zona més cara, construint el primer edifici de la FUB.
Segona assignatura suspesa, un mal acord de fusió amb la UVic. No diré que no fos lògica –de fet necessària–, la fusió universitària de les dues capitals de la Catalunya Central. Però com es va fer, com es va pactar, quin paper li tocaria jugar a Manresa? Ara que es celebren deu anys de la fusió, la recent notícia que la Fundació Balmes rep una subvenció anual de més de 13 milions d’euros i Manresa per primera vegada en rebrà 1 (gràcies a una gestió competent que espero que algun dia s’expliqui en públic), no deixa de ser la mostra visible de com de malament es va pactar la fusió, i de la negligència dels polítics en aquests deu anys. El repartiment dels estudis i la potenciació de Vic en detriment de Manresa són factors que corroboren el mal acord. De tot plegat, se salva una bona gestió dels tècnics que han estat al davant de la FUB, i dels empresaris i societat civil que hi han donat suport. Ells sí que han cregut en una ciutat-ciutat.
