INDRETS

Les fonts de la Ruca

A la dècada dels 50 hi ha haver al Bages una iniciativa pionera per envasar aigua per a la venda.

per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central), 23 de febrer de 2024 a les 10:07 |
A la finca de la Ruca, una casa de pagès, ara de colònies, de la vall de la riera de Malrubí, al peu d'una obaga rica en aigua per raons geològiques: a la part alta predomina la roca calcària, és permeable i té nombroses fractures per on penetra i circula l'aigua de pluja. Per sota abunden els nivells de pedra sorrenca, igualment molt fracturada, que permet el pas de l'aigua i en pot emmagatzemar, i a nivells més baixos predominen les margues impermeables que obliguen les aigües subterrànies a buscar una sortida. La lleugera inclinació dels estrats cap al nord encamina l'aigua en aquesta direcció. El propietari de la Ruca des de 1930 era Pere Grau, un industrial fariner que valorava molt la riquesa d’aigua de la finca i tenia molta cura de les fonts, com la de la Teula i la del Raig, que subministraven aigua a la casa. A la font Nova, de cota més alta, es recollia l'aigua de diverses fonts en un dipòsit cobert amb una terrassa, al damunt s'hi va fer el 1935 una caseta per a la bomba que abastia d'aigua dos altres masos també propietat de Grau. Aquesta construcció es conserva força bé.
 

Cap a l’any 1950 va comprar la finca Alfons Fábregas, per aprofitar econòmicament els recursos hídrics. El projecte era de venda d’aigua envasada amb la marca Aigua Vallrocar. Les obres es van fer cap a 1957-58 i incloïen noves fonts, un parell de mines d'aigua i sistemes de bombeig. L'aigua captada era elevada a la masoveria anomenada caseta d’en Ponça, on es va muntar la planta envasadora; allà s'omplien a mà les garrafes de vidre de 8 litres i es precintaven; es venien principalment a Barcelona. El negoci va tenir una vida curta, un parell d’anys a l'entorn de 1959. Després es va iniciar la urbanització Urbisol en aquella obaga, però el projecte no va reeixir, ja que s’hi van construir molt poques cases. Sí que està actiu el restaurant Urbisol, obert el 1972, a l'emplaçament de l'antiga caseta d'en Ponça. Avui dia unes quantes de les fonts de la Ruca són il·localitzables o estan seques, i no tan sols per la manca de pluja; Fàbregas ja es va trobar que en fer una nova captació es va estroncar per sempre la font de la Teula. Ara, amb una explotació més gran dels aqüífers, no és estrany que moltes fonts no ragin.

 Nom del paratge: Obaga de la Ruca, urbanització i restaurant Urbisol.
Situació: En terme d'Avinyó, molt a prop de Calders. Un camí rural asfaltat comença al restaurant Urbisol i baixa per l'obaga de la Ruca. A 500 m del restaurant, en un revolt pronunciat surt a la dreta un corriol que porta a la caseta de la Font Nova. Seguint la carretera, 750 m més avall també a la dreta veurem el gran dipòsit, al darrere hi ha les mines d'aigua i la font del Raig, a uns 400 m de la Ruca.
Procedència del nom: No sabem l'origen del nom de la Ruca. Urbisol i Vallrocar són noms comercials. 

Importància geològica: La zona permet conèixer una mica d'història de l'aprofitament de recursos hídrics. Materials geològics: Calcàries d'origen coral·lí, gresos, margues i argiles. 
Edat de la formació: Els sediments es van dipositar en un medi marí a finals del període Eocè, fa a l’entorn de 38-40 Ma. 
Curiositats: Als anys cinquanta un frare afirmava que per allà passava una deu d’aigua molt abundosa que venia del Ripollès, concretament del Taga, i anava fins al Garraf. Algun hidrogeòleg ens ho pot explicar?  
Arxivat a:
Paisatge, INDRETS



Participació