A banda de les batusses generades arran del concurs per escollir qui entomava la museïtzació de l’edifici de la plaça de Sant Ignasi, la veritat és que, un cop obertes les portes de la primera fase i donades les espectaculars dimensions de l’edifici rehabilitat de cap i de nou, les obres que exhibirà encara semblen poques. La potencialitat de la infraestructura és infinita, però el calendari d’ampliació de les prestacions encara és incert si tenim en compte que per ampliar exposició a 1.600 metres quadrats s’ha de traslladar l’arxiu.
I això que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, que diuen. Per si de cas, els manresans ja ens hem assegurat que la fesomia de l’edificació sigui prou moderna i cridanera per alinear-la amb la passera tubular de la via de Sant Ignasi. Si algú troba que les peces barroques de l’interior són escasses o mancades d’interès, sempre podrà delectar-se amb el plantejament
rococó de la façana que porta el segell de la brutalitat manresana reproduïda en diversos indrets de la ciutat.
