Aquest gener es compleixen 40 anys de Le ciel est noir, un espectacle icònic de dansa-teatre que la ballarina manresana Isabel Ribas va crear i coreografiar al final de la seva vida, tan curta com intensa i fecunda.
«Som teatrerus». Amb aquesta gràcia i aquest deix popular, amb aquest saleru amb què la seva filla Ester es muntava un cabaret, ho deia així el poeta Feliu Formosa (Sabadell, 1934) el passat 12 de desembre a l’Espai Òmnium.
Manresa i el seu entorn han estat víctimes de diverses catàstrofes importants al llarg del segle XX. En aquest reportatge deixem al marge les pandèmies que ara tenim tan presents, tot i que cal remarcar la importància d’altres epidèmies estudiades per Soler i Cornet; abans del segle XX, el còlera havia provocat a Manresa més de 1.800 defuncions i la tuberculosi causava fins al 10% de la mortalitat a la ciutat les dues primers dècades del segle. La més important, però, va ser la grip de 1918 i 1919. Les catàstrofes es poden classificar pel seu origen, natural o humà. Les primeres, amb l’excepció dels terratrèmols, es relacionen amb el temps i el clima, com les grans nevades, glaçades, ventades, les inundacions o els incendis forestals, i s’estan agreujant en el segle XXI amb el canvi climàtic. Les catàstrofes causades per les persones s’han produït en dos grans àmbits, el laboral i el del transport, i amb l’augment de les regulacions i de la seguretat haurien d’anar a la baixa en l’actualitat.
Al carrer de Vallfonollosa, un dels més antics i on s’ha projectat el nou Arxiu de Manresa, es veu un contrast entre els edificis tradicionals i els d’estil neoclàssic i noucentista que anaven substituint els antics a cavall dels segles XIX i XX, com aquesta casa noucentista del número 9 reformada el 1927.
A la Sala Loiola, a la Pista Castell, al Congost o ara al Kursaal: des de bon principi, Manresa sempre ha estat al costat de la Companyia Elèctrica Dharma. Va ser un manresà, Claudi Montañà, un dels primers a escriure’n llarg i sentit. I un altre, Manel Camp, hi col•laborava en un moment clau.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Situat prop del poble de Perles, de l’antic municipi d’Alinyà, actualment Fígols i Alinyà, dins de l’Alt Urgell, aquest paratge es troba als Pirineus, dins del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu.
Es descriu com «un tomàquet acostellat, que pot anar de ple a semi buit» i que «es caracteritza per un color vermell sense taques i espatlles de color verd, fins i tot quan és madur».
No és estrany sentir algú que diu que no menja llegums de pot perquè no són tan bons com els llegums secs. Avui portem al Saps què menges? un aliment versàtil i pràctic, que ens pot ajudar a preparar un plat molt saludable en pocs minuts.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
En els últims anys, les bateries de liti han captat l'atenció de tothom, ja que són considerades una de les millors solucions per a vehicles elèctrics i altres aplicacions. Amb el doble de densitat energètica, mida reduïda i major cicle de vida, aquestes bateries ofereixen un gran potencial. No obstant això, hi ha desavantatges i preocupacions relacionades amb la seguretat i la seva composició química.
El número de desembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, Laia Olivé, sobre el nou model de policia comunitària que l’Ajuntament volia introduir, arran de les reivindicacions de veïns i agents.
Dins els actes en memòria de l’obra del manresà Lluís Calderer i Cortasa –l’escriptor i mestre traspassat ara fa tres anys–, el dissabte 25 de novembre una ruta literària recorrerà llocs amb el calçat del mots. Txell Vall en llegirà textos i el recordaran tres amics de Calderer: els artistes Josep Barés i Josep M. Massegú, de costat amb aquest cronista.
A través de testimonis personals com el del Miquel Vidal i la Miryam Sunyer, parella acollidora, la campanya vol donar a conèixer l'acolliment familiar i animar més famílies a fer un pas endavant | Departament de Drets Socials
El Govern engega una campanya per trobar més famílies d’acollida, que tinguin cura d’infants o adolescents mentre les famílies d’origen no se’n poden fer càrrec
La intervenció dels bombers locals havent de sufocar focs i els ingressos dels ferits en diferents centres sanitaris de la ciutat, però, testimonien diversos incendis industrials tant a Manresa com a la resta de la comarca, que repassem en aquest número.
.jpg)
