El dimecres 25 d’octubre, la Nit Estellés obria la darrera setmana del Tocats de Lletra. I ho feia amb les paraules de Josep Piera, conversant amb Àngels Gregori a l’Espai Òmnium, tot plegat dos saforencs lluminosos –de Beniopa i d’Oliva– al captard de la nostra ciutat.
Advocada, mediadora. Premi Justícia ACR 2022. Especialitzada en assessoria d’empreses, dret laboral i família, és sòcia administrativa de la societat Vives&Martínez, advocats associats. El 2016 s’inicia en la docència com a professora col•laboradora dins la UOC. Experta en resolució de conflictes, fa un màster per a advocats al Centre d’Estudis Financers de Barcelona. Ànima de les Audiències Memorials, organitzades conjuntament amb Jordi Palou-Loverdos, és tertuliana del programa Més 324, de Xavier Graset.
Parlem d’una sèrie de tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques.
Ens hem acostumat a veure les imatges del passat en blanc i negre, mentre que el color ha esdevingut sinònim de contemporaneïtat. De fet, la fotografia en color no es va popularitzar fins al darrer quart del segle XX. Però és evident que tots els episodis històrics que la fotografia havia permès recollir fins aleshores no havien succeït en una escala de grisos. Ens atrevim a reviure-la? Des d’El Pou de la gallina hem provat de posar-hi color. Som conscients que la tria és parcial i que no tothom aprovarà aquesta intervenció tècnica, però hem gosat seleccionar deu imatges de la ciutat al segle XX, amb les multituds com a fil conductor. Les hem triades i després acolorides mitjançant els nous processos d’intel•ligència artificial, i el resultat és una visió sorprenent de la història de Manresa. Al capdavall es tracta d’unes fotografies que potser ja havíem vist d’altres vegades però que ara se’ns fan singulars, a tot color. Al darrere, hi batega la ciutat al llarg de cinquanta anys, des de la inauguració del Kursaal el 1927 fins a la visita del president Tarradellas, l’any 1978, aleshores que semblava que tot tornava a ser possible.
Les Marcetes és una de les masies més populars de Manresa pel seu bosc d’alzines, amb una font que s’havia convertit en un espai de lleure molt concorregut fins al final del segle passat.
Abadal és un celler de referència al Bages, que no deixa d’investigar amb nous cupatges recuperant varietats oblidades en el temps i experimentant amb noves elaboracions i criances per millorar la qualitat dels seus vins.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
En aquesta ocasió ens centrarem en un paratge força interessant de l’Alt Urgell; els anomenats Gegants de coll Piquer, situats a tocar de la població de Coll de Nargó.
Avui analitzem l’etiqueta d’un producte que conté un cereal originari d’Àsia, tot i que es cultiva als cinc continents. S’acostuma a comprar en paquets d’un quilogram, però en els darrers anys és freqüent trobar-ne al supermercat en un format com el que avui revisem o, fins i tot, a la secció dels congelats ja precuinat.
24/10/2023
Foto: Lluís G. Cornet Vivar (Arxiu de Ramon Cornet de Pedro)
El paisatges existents en els nostres entorns, la majoria, són construccions històriques dels humans. Hi ha algunes excepcions, els paisatges més naturals.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
L’hidrogen verd és un terme que s’utilitza per descriure l’hidrogen produït a través de fonts d’energia renovable, com ara l’energia solar o l’eòlica, utilitzant un procés anomenat electròlisi de l’aigua. Es tracta d’una alternativa interessant als combustibles fòssils, perquè es pot utilitzar com a font d’energia neta en diverses aplicacions.
Assegut just al centre de la fotografia, Climent Oliveró Torrens, amb els treballadors de la seva impremta a Barcelona, on va néixer el 28 de gener de 1870 i va morir el 7 de desembre de 1938.
Primera tinent d’alcalde després de la dictadura, arran de les eleccions municipals de 1979, va ser regidora de Cultura i Ensenyament, i després de Relacions Públiques. Va formar part de les Plataformes Anticapitalistes i va ser militant d’OICE i de Convergència Socialista. Va assistir a la formació del PSC-Congrés i va passar a ser membre del PSC-PSOE fins al 2012. Va cotitzar al sindicat USO i poc després al d’UGT. Llicenciada en geografia humana, va pertànyer al comitè d’empresa de Lemmerz i va ser funcionària de l’Agència Tributària.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Quan anar de vacances i viatjar no era a l’abast de la majoria, la gent es distreia i es feia passar la calor com podia i a falta de piscines públiques i privades, els gorgs de rius i rieres eren llocs molt visitats.
Potser aquest estiu algú ha pogut gaudir d’unes vacances a bord d’un d’aquests monstres del mar. Vaixells amb mes de 4.000 persones, de més de 300 metres de llarg –tres camps de futbol d’eslora: de proa a popa– i 50 metres d’amplada, que fan viatges d’uns quants dies seguits i milers de quilòmetres amb totes les comoditats i serveis per als que són a bord. La nostra orientació vocacional ens porta a investigar què els fa funcionar i per exemple d’on surt l’electricitat que necessiten, que no és poca.
Quan l’any 1987 la revista es va publicar per primera vegada ja ho va fer amb la voluntat de ser un mitjà d'informació i opinió. Un espai de debat que afavorís la reflexió local amb noves idees i també amb un punt d’humor. Al cap de 400 números podem parlar d’un renovat miracle ignasià: El Pou de la gallina ha sortit puntualment cada mes i, tot i que no sempre hem aconseguit encertar-la —les idees costen, l’humor és fràgil— la voluntat hi ha estat de manera innegable. I Manresa ha anat fent el seu curs fins al punt que, mirant aquell 1987, bé podem dir que la ciutat no és la mateixa. I per repensar aquests anys i posar la mirada en el futur hem demanat deu col•laboracions que ens hi acostin. Us convidem a capbussar-vos-hi malgrat saber que el conjunt sigui per força incomplet, perquè volem afavorir la reflexió a l’entorn de Manresa. Si els primers 400 números del Pou ens hi han acostat una mica, ja ens donaríem per ben pagats.
Els dibuixants Albert Monteys (Barcelona, 1971) i Manel Fontdevila (Manresa, 1965) no sols són dos, també són parella artística i són un cas, perquè semblen tota una tropa.
En els últims anys, la tecnologia ha permès convertir en una mica més reals les fotografies i les imatges enregistrades a l’època en què el món quedava retratat en blanc i negre.
