Els corrents càlids associats amb
El Niño provenen principalment de la part occidental de l'Oceà Pacífic, d’Austràlia. En general, els vents alisis, que bufen d'est a oest al llarg de l'equador, empenyen les aigües superficials càlides cap a l'Àsia Sud-oriental i Austràlia. Això fa que aigües més fredes i riques en nutrients pugin viatjar des de les profunditats de l'oceà a la regió de l'Amèrica del Sud i fertilitzin les aigües de la superfície, cosa que contribuirà perquè hi hagi bona pesca. Els corrents càlids no deixen pujar les aigües fertilitzants. Els vents alisis es debiliten, deixen entrar de l’oest les aigües càlides, impedeixen l’ascens i fertilització de les aigües de superfície i afecten la pesca.
Aquesta redistribució de l'aigua càlida no només afecta els pescadors de l’Equador i Perú, pot afectar tot el planeta, ja que la transferència de calor des de l'oceà a l'atmosfera influeix en els sistemes meteorològics a escala mundial. És de tots conegut l’efecte papallona que diu que el batre de les ales d’una papallona pot provocar un huracà en una altra part del món. És només un frase metafòrica d'origen xinés que ens ve a dir que en un sistema tot està relacionat, quan toques una part se n’alteren d’altres. Per tant, malgrat que el clima en una regió concreta és el resultat de la interacció de moltes causes, podem dir que «El Niño» pot afectar les nostres latituds mediterrànies. El patrons de precipitació es poden veure alterats; períodes amb temperatures anòmales depenent de com
El Niño interacciona amb altres patrons climàtics globals i regionals, i impactes meteorològics extrems: onades de calor, tempestes o sequeres llargues. Per si no en teníem prou amb la sequera i altres afectacions degudes a l’emergència climàtica, ara haurem d’assumir algun regal inesperat de Nadal enviat pel cel des de l’altre punta del planeta.
