Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 5 de desembre es va fer a la Sala d’Actes del Centre Cultural del Casino la taula rodona sobre
Catàstrofes històriques, on Xavier Jovés, tècnic de Protecció Civil jubilat i expresident de les ADF de Catalunya; Armand Rotllan, especialista en Medicina del Treball, guardonat recentment amb el premi a l’Excel·lència del Col·legi de Metges, i Lluís Virós, historiador i coautor del tema central d’aquesta revista, van debatre sobre el context general de les catàstrofes, la previsió dels riscos laborals i el pas de la defensa passiva a la protecció civil.
Virós va fer una mirada retrospectiva a les catàstrofes centrades a Manresa, bé directament o bé per la intervenció de manresans, víctimes o voluntaris que s’havien ofert per socórrer els damnificats. Per exemple, en l’explosió de la caldera de vapor de la fàbrica Jover, del Pont de Vilomara, el 1902, que va afectar també la fàbrica veïna Regordosa, “portant els ferits a sobre, en un gener glacial, per traslladar-los als hospitals de Manresa”, com també explicaria Rotllan. Amb perspectiva d’historiador, Virós va assenyalar que la catàstrofe mitjana és constant i són moltes les fàbriques que cremen, algunes irrecuperables. Va esmentar els accidents ferroviaris tant de la Renfe com dels Catalans i va constatar que al segle XVIII hi va haver accidents greus als Polvorers i que al XIX, a mesura que es van creant fàbriques, s’incrementen els incendis, però només amb el segle XX, n’hi havia per fer-ne un llibre. Va fer esment també d’incendis sospitosos, quan amb la crisi del tèxtil algunes empreses cobraven de les assegurances per intentar refer-se per recapitalitzar-les: seria allò d’apagar el foc amb benzina. Va comentar, finalment, les catàstrofes d’origen natural, com nevades o ventades i per què no s’havien tingut en compte les epidèmies mèdiques. De fet,
El Pou ja les havia tractat en d’altres números, per concloure amb el foc paisatgístic amb l’acció de l’home com a causa principal.
Jovés va explicar els més de 35 anys de treballador de l’Ajuntament com a aparellador fins que una gran nevada el va posar en contacte amb les emergències i la Generalitat i li van marcar el camí de la Protecció Civil, amb estudis dels riscos i la planificació dels plans d’emergència. El doctor Rotllan va remarcar la solidaritat en aquest àmbit, la prevenció i la feina de reconstrucció, “per refer-nos de les calamitats”.
