Arreu del món em coneixen amb el sobrenom de
Le Clotêt Avec Garcés, però el meu nom és Huss Garcés i vaig néixer a Manresa el 5 d'abril de l'any 1979. Fa cinc anys que visc en una ciutat a les afores de Hèlsinki, a Finlàndia; tot i que establert en fa quatre, perquè durant el primer any anava i tornava de Catalunya amb regularitat. Aquí hi visc juntament amb la meva parella, que també és manresana. La música va ser el principal motiu pel qual vam decidir marxar i vam triar aquest país nòrdic perquè entre els anys 2014 i 2017 l'havia visitat per tocar en diferents festivals de música. Parlo set idiomes: català, castellà, finlandès, anglès, francès, italià i portuguès. Vaig començar a escoltar música clàssica quan tenia quatre anys. La meva mare cantava òpera al Liceu i anava a l'Orfeó de Gràcia, i la meva iaia tocava el piano. Per tant, es pot ben dir que la passió em ve per tradició familiar.
El meu primer disc com a
Le Clotêt Avec Garcés es va vendre a 32 països diferents. Això va comportar que fos reconegut internacionalment i fes nombroses entrevistes als mitjans de comunicació més importants dels Estats Units, Europa i l’Amèrica Llatina. En aquest projecte discogràfic vaig registrar la marca Folkgrunge, on fusionava les arrels berbers amb l'època fosca de Seattle, i va ser el primer disc gravat amb el mòbil al món. El meu segon treball es coneix com a
Nightwalker i la música que faig té una finalitat terapèutica. De fet, aquest és el meu millor premi, poder fer música que serveixi de medecina i pugui prevenir suïcidis, sobretot en el jovent. A més, també estic treballant en altres projectes paral·lels, com el
The Dirty Mudras, juntament amb la meva parella, on fusionem la música
grunge amb la del ballet clàssic. Ella és ballarina, música instrumental i treballa fent classe de ballet a la seva pròpia escola.
A Finlàndia tenen una cultura singular i no estan acostumats, com nosaltres, a la interacció humana, perquè no hi ha l'hàbit de saludar el veí i desitjar-li que tingui un bon dia, per exemple. Una altra diferència amb Manresa és que els finlandesos no cuinen gaire perquè a les botigues i supermercats venen molt menjar preparat. Aquest aspecte és un dels que més trobo a faltar de Manresa perquè a mi m'agrada molt cuinar; l'altre és el sol, però t'hi acabes acostumant. És cert que amb la meva parella ens agradaria tornar, però de moment no entra en els nostres plans perquè aquí tenim la vida feta i estem molt agraïts a la gent de Finlàndia, que ens ha acollit amb els braços oberts.
