Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quatre són, quatre, un any més, les obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella. I, com sempre, serà un maldecap per al jurat triar la guanyadora perquè totes estan dotades de virtuts temàtiques i literàries que justifiquen l’accés a la final.
32 de març (Univers), de Xavier Bosch, són dues històries d’amor ambientades a París, enllaçades però situades en plans temporals diferents: una en l’època més o menys actual (l’any 2008) i una altra en el París de l’ocupació alemanya durant la II Guerra Mundial. Amb aquesta història carregada de música, Bosch demostra una vegada més per què és ara mateix un dels autors més llegits en llengua catalana.
París érem nosaltres (Columna), d’Andreu Claret, es presenta amb un format literari interessant. És la història d’un surienc que va haver d’exiliar-se després de la Guerra Civil, narrada pel seu fill (l’autor) en forma de novel·la: la reconstrucció novel·lada dels records del pare, un relat testimonial i autèntic. És el retrat d’un home decidit, just, dialogant, resolutiu, íntegre i amb dots de lideratge.
1969 (L’altra), d’Eduard Márquez, és una proposta literària innovadora, el fruit d’un replantejament creatiu radical. Un text on el narrador desapareix darrere d’un collage textual format per documents autèntics que dialoguen entre ells, contrasten i es complementen: transcripcions de testimonis, informes policials, declaracions institucionals, sentències judicials, correspondència privada, decrets, discursos... Un retrat polièdric de l’any que va començar el final de la dictadura.
La mestra i la Bèstia (Anagrama), d’Imma Monsó, és una novel·la escrita amb una prosa carregada de matisos i amb un personatge complex i fascinant, radicalment monsonià (una mestra jove, introvertida, ingènua, autosuficient, silenciosa, excèntrica... que arriba a la seva primera destinació: un petit poble de la Ribagorça). Monsó ofereix una mirada nova a un tema extensament tractat: les conseqüències de la guerra, la resistència antifranquista, la repressió durant la dictadura.
Cap a mig febrer es farà públic el veredicte del jurat i el dia 22, a la Plana de l’Om, hi haurà el lliurament del Premi a una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis, amb una lectura de l’obra
Les llunyanies, de Joaquim Amat-Piniella, en l’any del 50è aniversari de la seva mort.
