El gener de fa un any se’n van complir seixanta de la publicació de la La reducción, novel•la amb què l’escriptor Josep Tomàs Cabot va resultar finalista del Premi Nadal.
Avui no ho discuteix ningú: a la ciutat, els arbres són una font de salut i benestar. Parlem dels arbres als parcs, és clar, però també dels dels carrers. Plegats, milloren el clima urbà, la qualitat de l'aire i ens fan la vida un xic més agradable. Manresa en aquest sentit sembla progressar adequadament. Si l’any 1989, Ramon Ferrer Bolasell a Els arbres a Manresa —accèssit al premi Oms i de Prat d’aquell any— xifrava en 6.229 els arbres a la ciutat, avui la xifra s’eleva fins a 33.399. Ferrer, a més, establia una ràtio de 10,29 persones per arbre, a partir dels 64.155 habitants d’aleshores. Avui, arrodonint als 80.000 habitants, tindríem un arbre per cada 2,4 persones. Aquests nous 27.000 arbres guanyats il•lustren la millora al llarg de quatre dècades d’ajuntaments democràtics, però la xifra encara hauria de continuar creixent. Fins al dia que a Manresa no comptem el nombre de persones per arbre sinó el nombre d’arbres per persona.
En el paratge de les Obagues, entre el Cardener i la via del tren, des del segle XVII s’aprofitava l’energia hidràulica per a dos molins, els polvorers i un de fariner popularment dit de les Aubagues, que es convertirà el 1861 en la primera farinera industrial de Manresa.
El celler Can Serra dels Exibis Viticultors, una masia ubicada al terme de Navàs, en un dels masos més antics de la comarca, és memòria de la nostra viticultura.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
El 1885 es va inaugurar la línia ferroviària de Manresa a Berga, prolongada el 1904 fins a Guardiola i amb una via més estreta fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Ja hem parlat al Saps què menges? en alguna ocasió que no hi ha galetes saludables. Com a excepció, potser podríem posar-n’hi alguna que haguem preparat a casa amb ingredients saludables i ben seleccionats. L’opció que analitzem avui és un exemple de com la indústria alimentària moltes vegades fa servir hams per fer creure que el producte que tenen a les seves mans és saludable. En aquest cas, el paquet de galetes ressalta a l’envàs que és un producte “ric en fibra”.
Des de fa segles, els pescadors d’Amèrica del Sud, de la costa oest, sobretot els d’Equador i Perú van observar que els corrents marins que venien del sud, normalment freds i de baixa salinitat (corrent de Humbolt), al voltant de Nadal i de manera recurrent, cada quatre anys eren càlids i afectaven dràsticament la pesca. A aquest fenomen climàtic se’l va anomenar El Niño de Navidad, El Niño. Amb el temps, aquesta nom local va ser pres per la comunitat científica internacional per descriure aquest complex patró climàtic que tenia efectes molt més amplis i globals.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
La geotèrmia és una forma d’energia renovable que aprofita la calor emmagatzemada a l’interior de la Terra per generar electricitat o proporcionar calefacció i refrigeració. La paraula geotèrmia prové del grec, on «geo» significa terra i «therme» significa calor. Aquesta font d’energia es basa en el principi que la temperatura a l’interior de la Terrra augmenta a mesura que ens hi endinsem.
El número de gener de 1999 de la revista publicava el reportatge central El nucli antic lluita per superar la degradació, en un moment en què la societat municipal Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa SA (Forum) s’havia proposat potenciar la rehabilitació del barri vell, amb intervencions directes i mitjançant ajuts a particulars.
Aquest gener es compleixen 40 anys de Le ciel est noir, un espectacle icònic de dansa-teatre que la ballarina manresana Isabel Ribas va crear i coreografiar al final de la seva vida, tan curta com intensa i fecunda.
«Som teatrerus». Amb aquesta gràcia i aquest deix popular, amb aquest saleru amb què la seva filla Ester es muntava un cabaret, ho deia així el poeta Feliu Formosa (Sabadell, 1934) el passat 12 de desembre a l’Espai Òmnium.
Manresa i el seu entorn han estat víctimes de diverses catàstrofes importants al llarg del segle XX. En aquest reportatge deixem al marge les pandèmies que ara tenim tan presents, tot i que cal remarcar la importància d’altres epidèmies estudiades per Soler i Cornet; abans del segle XX, el còlera havia provocat a Manresa més de 1.800 defuncions i la tuberculosi causava fins al 10% de la mortalitat a la ciutat les dues primers dècades del segle. La més important, però, va ser la grip de 1918 i 1919. Les catàstrofes es poden classificar pel seu origen, natural o humà. Les primeres, amb l’excepció dels terratrèmols, es relacionen amb el temps i el clima, com les grans nevades, glaçades, ventades, les inundacions o els incendis forestals, i s’estan agreujant en el segle XXI amb el canvi climàtic. Les catàstrofes causades per les persones s’han produït en dos grans àmbits, el laboral i el del transport, i amb l’augment de les regulacions i de la seguretat haurien d’anar a la baixa en l’actualitat.
.jpg)
.jpg)
