ÀLBUM DE VISITES

Finalistes amb banda sonora

El 17 de gener, Andreu Claret, Xavier Bosch, Eduard Màrquez i Imma Monsó van presentar les seves obres, finalistes al 24è Premi Joaquim Amat-Piniella.

Joan Closas
per Llorenç Capdevila, 13 de febrer de 2024 a les 10:18 |
Al marge de la temàtica històrica i social que han de tenir per optar al premi, i al marge també dels indiscutibles mèrits literaris amb què compten, les quatre obres estan carregades de música. Són quatre novel·les amb banda sonora.
 

Així, entre les pàgines de París érem nosaltres (Columna), d’Andreu Claret, van sonant els acords de les composicions de Pau Casals, que també apareix com a personatge, perquè és amic del protagonista (que no és altre que el pare de l’autor). La figura de Casals va exercir, de ben segur, una influència enorme en la família Claret, fins al punt que dos germans de l’autor, Gerard i Lluís, s’han dedicat professionalment a tocar el violoncel.
 
Si les notes del violoncel sonen a París érem nosaltres, a la novel·la de Xavier Bosch, 32 de març (Univers), se sent com sona l’oboè, instrument que toquen dos dels protagonistes (la Margaux i el Damien) i gràcies al qual entren en contacte i s’enamoren. Per la banda sonora (que podem trobar a Spotify en forma de llista de reproducció) s’hi passegen obres de Rimsky-Korsakov, Debussy, Txaikovsky, l’ànec de Pere i el llop de Prokófiev, Schubert... però també Louis Armstrong, Ella Fitzgerald o Carla Bruni.
           

A 1969 (L’altra), d’Eduard Màrquez, hi sona música de la més moderna que es produïa a Barcelona l’any que dona títol a la novel·la. La veu d’un testimoni, que ben bé podria ser Pau Riba, hi explica com es va gestar un dels discos més influents de la història de la música moderna en català: Dioptria (el primer volum del qual va sortir l’any 1970); i un altre testimoni, que ben bé podria tractar-se de Jordi Batiste, parla de la formació del grup Máquina!, una de les primeres bandes de rock progressiu a casa nostra.
 
Finalment, a La mestra i la Bèstia (Anagrama), d’Imma Monsó, la música també hi és protagonista. Un dels personatges, per exemple, se suposa que va assistir al naixement de Chega de Saudade, una joia de l’aleshores incipient bossa nova, composta per Antonio Carlos Jobim, amb lletra de Vinicius de Moraes i popularitzada per João Gilberto. I, a banda d’aquesta música brasilera, també s’hi sent el jazz de Duke Ellington o alguns temes clàssics de Schubert i Strauss.
           
El diàleg entre disciplines artístiques és sempre un estímul per al lector/oient/espectador.
Arxivat a:
Gent, àlbum de visites



Participació